Aquí us deixo un article de la web Tribuna Catalana, digne de l’espanya més profunda..... i encare hi ha gent que em pregunta perquè soc independentista?
La Brunete mediàtica · 27/09/2005 L'inefable Alfonso Ussía ens delecta avui a La Razón amb una peça de reglament de la Brunete mediàtica: La guerrita. Avui a la Brunete s'han agafat al comentari del conseller Huguet sobre que si no s'aprova l'estatut això seria "la guerra civil". Temps li ha faltat al "batallón Anson" d'obrir foc a discreció. No faré cap comentari sobre les vegades que cita un tal Pérez (?), potser aquest erudit confon la política catalana amb la guia telefònica d'Alcobendas. Diu el senyor Ussía que tal i com afirma el senyor Redondo Terreros "socialista honrado y valiente" (no com els altres, deu pensar...) "si se reconoce el término nación para Cataluña se inicia la desaparición de la ciudadania española", procés que ja veu començat perquè es dóna la situació d'una "España callada y atónita que asiste sin reaccionar a su acoso y derribo". Això de no reaccionar davant les pèrfides hosts nacionalistes el Sr. Ussía no ho té clar, i rememora vells temps en que hi havia la mà ferma del Felipe (aquí ja no diu "honrado y valiente"): "En un desayuno con periodistas, uno (...) se atrevió a formular al presidente una pregunta comprometida -señor presidente si los nacionalistas declaran la independencia del País Vasco ¿Usted les mandaria los tanques?- Felipe gonzález - eran años más libres para la opinión y la expresión- no tuvo reparos en responder -Lo haria inmediatamente por mandato constitucional. Además que de no mandarlos se irian solos hacia arriba". És clar que per a Ussía la democràcia espanyola era més sana als vuitanta, amb l'aniversari del 23-F celebrat anualment. I que la llibertat d'expressió consisteix a parlar amb llibertat de la possibilitat d'utilitzar la força militar contra els demòcrates. També queda clar que la política espanyola té una certa fixació amb els tancs, perquè segueix, referint-se al comentari d'Huguet, dient: "Su guerra no pasaría de guerrita, y tendria caràcter local, casi pueblerino (...) Pero si las bravuconadas persisten y los hechos siguen la senda de las amenazas, tampoco hay que alarmarse. La razón está del lado de los defensores de la Constitución. Y conociendo la cobardía de los políticos nacionalistas, no haría falta ni una guerrita de Gila para poner las cosas en orden. Bastaría con un desfile".
A la Brunete mediàtica hi ha ganes de provar els tancs del Felipe (o del Boadella), però no patiu benvolguts lectors, no passarien de la nostra primera línia de defensa: els peatges.
Navegant per internet he arribat a un blog que es diu La sabana del León, i m’he trobat amb aquesta noticia ("Microsoft quiere recuperar a Cataluña"). M’agrada veure que els catalans li fotem canya a Microsoft!!! Visca el codi Obert!
Per cert el blog sembla que es d' Honduras..... fins i tot allà parlen de nosaltres!
A Microsoft no le agrada que en algunos lugares apuesten al software libre, de hecho busca recuperar el terreno perdido en estos lugares.
Esto sucede con Cataluña quien ha apostado al Software Libre, Microsoft sostiene que “el software comercial tiene menos costes en soluciones reales, supone unos costes inferiores y genera más riqueza y puestos de trabajo”, y ha denunciado que “hay muchos mitos que envuelven al software libre”, entre los que ha destacado la falta de seguridad que sufren sus usuarios.
La preocupación de Microsoft es tal porque el 25% de su negocio en España se encuentra en Cataluña.
“Hoy puede ser un gran día. Plantéatelo así, aprovecharlo o que pase de largo, depende en parte de ti ...” Si si, això diu la cançó d’en Serrat, i la veritat es que estic radiant d’alegria, ja que dues de les coses que hem defensat i donat suport des de aquesta humil web es van resoldre ahir favorablement, els Papers de Salamanca estaran, per fi, el lloc d’on no haurien d’haver marxat mai i el Domini .cat ja es una realitat.... Ara, amb tocarà corre si vull un www.Somiserem.cat Mmmmm ja amb poso “cachondo” només de pensar-ho!
Aquí us deixo les dues notícies ampliades:
Internet crea un domini específic per a la llengua i la cultura catalanes
A la una i quatre minuts de la nit, hora catalana, la ICANN ha fet pública l'aprovació final del domini .cat per a la comunitat cultural i lingüística catalana. El nou domini funcionarà tot seguit i les primeres adreces seran actives a fi d'any. L'aprovació del domini .cat ha costat molts mesos de negociacions, endegades per l'Associació Punt Cat, que avui, a les 12.00, fa una conferència de premsa a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.
El nou domini identificarà les webs en llengua catalana o aquelles webs en altres llengües que serveixin per a donar suport a la cultura catalana. El domini té el mateix valor que qualsevol altre domini d'internet i es podrà sol·licitar des de qualsevol part del món. L'associació puntCAT, promotora del projecte, es dissoldrà ara per deixar pas a una Fundació que serà la que dirigirà de manera efectiva les tasques relacionades amb el .cat. Aquí podeu trobar les principals preguntes i respostes relacionades amb la posada en marxa del domini.
El Congrés aprova tornar els 'papers de Salamanca'
Ramon Palomeras
Amb el vot favorable de tots els partits tret del PP, el Congrés va aprovar ahir, 67 anys després, el retorn de la documentació catalana incautada pel franquisme.
193 vots a favor, 134 en contra i cap abstenció. Amb aquest resultat i amb una ovació final dirigida a la tribuna de l'hemicicle, on hi havia una àmplia delegació de la Comissió de la Dignitat, es va aprovar la llei que estableix que l'Estat transferirà a la Generalitat la documentació que li va ser arrabassada a punta de pistola per les tropes insurrectes de Franco durant la Guerra Civil. Però la llei, que ha de ser ratificada en poques setmanes al Senat, no només dicta la tornada dels papers incautats al govern català, sinó també a tots els particulars afectats de tot l'Estat que demostrin que en són els legítims propietaris. És per això que la majoria de forces parlamentàries van qualificar el dia d'ahir com una fita transcendental per al conjunt de l'Estat, ja que es repara un greuge amb la història i amb la democràcia. Malgrat tot, Toni Strubell, cap visible de la Comissió de la Dignitat, va criticar la "lentitud inadmissible" de l'Estat en un tema que afecta tant la sensibilitat democràtica del país. Però bé, "hem posat un altre clau al taüt del franquisme", va concloure.
Com bé va recordar la ministra de Cultura, Carmen Calvo, ja feia més de 30 anys que l'afer dels mal anomenats papers de Salamanca ballava en el tauler de la política espanyola. "No podia endarrerir-se més" el que va considerar "un acte de justícia". Així mateix, Calvo no va passar per alt l'aïllament en què s'ha quedat el PP en una qüestió que ha assolit el compromís de la resta de forces parlamentàries, tot criticant una "demagògia infinita" i sense passar per alt que va ser Manuel Fraga, a principis dels 80, el primer a reclamar-ne la devolució.
El diputat popular Gonzalo Gil Robles va qualificar la decisió d'"error important", ja que "la primera llei cultural d'aquest govern desmantellarà el patrimoni arxivístic espanyol". Per a Gil Robles, tot plegat respon a necessitats polítiques amb el tripartit català. Des de Salamanca, el portaveu d'equip del govern municipal, Fernando Rodríguez, va assegurar que la tornada dels papers "posa el patrimoni de Castella i Lleó i dels espanyols en mans dels que se senten més a prop dels terroristes d'ETA que dels espanyols". Així mateix, va avançar la possibilitat d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat quan el text s'aprovi al Senat, possibilitat que també estudia la Junta de Castella i Lleó. Un recurs així, però, "no paralitzaria l'execució de la llei", segons l'advocat de la Comissió de la Dignitat Josep Cruanyes.
