Mmmm... estem el 2010? que és això? No tenim decencia? Realment creuen que els consumidors som imbecils? El pitjor de tot és que ho són i probablement venguin Ipads com a xurros... i és que la pometa i el blanc són bonics...

• Resolució: 1024×768? On va quedar 1280×720 o 1280×768?
• Multitasking brilla per la seva absència.
• A pesar de ser l'any 2010, no té webcam.
• Capacitat d'emmagatzematge no expansible.
• No té ports USB.
• Les vores són grollerament gruixudes, sense necessitat de ser-ho.
• No té sortida de vídeo HD. HDMI?
• No corre vídeo a 1080p (cosa completament possible avui en dia en ARM).
• A pesar d'estar concebut per a Internet, no corre Adobe Flash. (Youtube?¿?)
• No es pot posar un mouse. I els de la vella escola?

Francament, la majoria de telèfons mòbils del mercat (gama alta) i els que és presentaran el proper Mobile World Congress li foten 10.000 patades al Ipad... Per cert, no han estat originals ni amb el nom, propietat de Fujitsu...

Que consti que jo no sóc consumidor d'aquesta marca, ja que em produeix vomitera igual que Microsoft, només vull posar de rellevància la capacitat tècnica d'aquesta màquina, evidentment la meva escriptura pot ser una mica demagògica però pel que fa a tecnologia sóc totalment objectiu.

Escriu el teu comentari (0 Comentari[s])

Potser sóc un romàntic, però un servidor creu en la política. Potser sóc un il·lús, però entre la merda i la poltrona sempre hi han brots verds i Mónica Oltra n'és un clar exemple. El problema, no és dels polítics, és de la societat, de la gent. Si perdéssim uns instants de la nostra vida en veure una sola sessió parlamentaria (a Catalunya tenim un canal dedicat) potser ens faria reflexionar, per poder veure-hi amb més claredat. No val votar per tradició (pare/mare-fill/filla, orígens demogràfics o esquerra/dreta), no val votar per un míting, s'ha de votar en conseqüència ja que ens enreden un rere l'altre. Només veien com treballen podrem veure si fan o deixen de fer, si són dèspotes o democràtics. Si malgasten els recursos o els inverteixen en coses que ens importen. La política requereix un seguiment i això s'ha anat perdent... Quan era petit recordo que els meus pares miraven les sessions parlamentaries (suposo que era l'entusiasme de la democràcia), avui sóc un ésser estrany. I no penseu que vaig mirant sessions a tort i a dret però de tant en tant m'agrada veure com despatxen els temes... i de vegades m'he endut més d'una sorpresa i estic convençut que la majoria de la societat els passaria el mateix...

Escriu el teu comentari (0 Comentari[s])