Regina Spektor: La nineta dels meus ulls
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3490
Feia molt de temps que us volia parlar d’una dona que m’ha encisat... Es diu Regina Spektor i toca el piano.
A part de la seva expressivitat celestial i bellesa rogenca trufada d’una timidesa que posa a més d’un a una temperatura un xic elevada, canta molt bé. Es capaç de tocar varis instruments, des del piano habitual, a la guitarra o la cadira (com si fos la bateria). Les lletres són boniques i molts sinceres, gens edulcorades n’hi comercials. El to de veu i la força que desborda són les seves qualitats més captivadores (realment amb té embruixat). Però una de les coses que més amb sorprèn és aquesta capacitat per xiuxiuejar melodies amb uns sons que enamoren i t’endinsen en les seves cançons.
Va néixer el 1980 a Moscou, de ben petita va ser expulsada del país amb la seva família en temps de la Perestroika. Varen anar els Estats Units. Filla de pares Musics toca el piano des dels 9 anys. – l’anècdota senyala que no van poder entrar el piano, ja que en aquella època no es podien entrar objectes soviètics als EEUU. – El seu salt des de l’anonimat Underground novaiorqui ( reconeguda per la seva carrera sacrificada en l’escena ‘anti-folk’) va ser de la mà de The Strokes, més en concret de Julian Casablancas (líder de la Banda), que és va quedar captivat –com jo- en escoltar el talent d’aquesta noia i va decidir que seria la seva telonera durant la seva gira nord-americana.
Axí defineix Regina Spektor la seva música: “No tinc un so total. Tendeixo a pensar cada cançó com un petit món; així, per exemple, en una puc utilitzar elements punk i en una altra un conjunt de càmera de cordes. És més divertit d'aquesta manera perquè mai he de fer la mateixa cosa una vegada i una altra”.
Finalment us deixo un parell de cançons... tot i que si us endinseu a Somiserem hi trobareu tot un repertori (tant de lletres com de vídeos).
{mostip showimage=0} Nota: Reclamem enèrgicament la presencia de Regina Spektor el Palau de la Música! Si us plau responsables del Palau si llegiu aquest article feu el favor de portar-la!!! {/mostip}
Beijing 2008: Pura hipocresia
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3438
Podreu censurar als xinesos, als tibetans... podreu tenir a tot el planeta amb forma d’Estats calladets i amadrentats però a mi no podreu censurar-me colla de desgraciats!!!
És important recordar que España va boicotejar aquells jocs... -Quien te ha visto y quien te ve-. Com alternativa la Olimpíada Popular a Barcelona, però va ser suspesa al començar la Guerra Civil el dia abans de la inauguració d'aquests jocs.
Des de Somiserem -com no podia ser d’una altra manera- recolzem el boicot i rebutgem tota forma de violència i omissió dels dret humans més elementals.
Unesco World Heritage Sites in Lego
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3218
Sagrada Família
Acròpolis
Aquestes obres d’art, són el fruit de l’esforç d’un grup de japonesos fanàtics del Lego. Poc a poc volen anar construint repliques de construccions protegides per la UNESCO. Ja porten dos exposicions i realment la qualitat de les obres és sorprenent.
Si voleu veure’n més, aquí us deixo l’enllaç de la galeria. Està en japonès però les fotos són llenguatge universal, no?
Ni som, Ni serem
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3445
Ja sé que molts de vosaltres estareu pensant amb la davallada d’Esquerra però no és això el que em preocupa. M’amoïna Catalunya, crec que s’enfonsa de manera irreversible i cada dia que passa, aquell jovenet idealista(jo) perd la fe en aquesta Nació.
Jo sempre he pensat –i segueixo pensant- que el poble és sobirà. Sobirà per prendre la decisió que li vingui en gana, també crec que quan un servidor és dels pocs que pensa una cosa, serà perquè estar equivocat.
Jo no sé si els catalans (entenc per català, aquella persona que viu i treballa a Catalunya i té un sentiment de pertinença) s’han tornat bojos, no sé si és falta de coneixement o d’interès pel que passa. Suposo que som imbècils o no tenim memòria, potser sóc jo... que no m’assabento d’un pla molt ben orquestrat per la majoria de la societat...
Les paraules “aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán” no les recorda ningú?, totes les pancartes que estant penjades als edificis barcelonins amb la consigna “Ave pel Litoral” no les hem vist? a qui han votat aquesta gent? L’ordenança de civisme, sabeu que és?, la recordeu..?. Sembla ser, que la Maleni (Magdalena Álvarez) serà finalment, “amiga para siempre”. Que l’aeroport ja està bé com està. I que les paraules d’en Zapatero anunciant, a bombo i plateret, el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener del 2008. Ja no les recorda ningú... Com tampoc recorda ningú que els papers de Salamanca ja haurien de ser tots aquí, recordo que només han fet una petita entrega. Seguim a l’espera... tot observant el vergonyós silenci del Govern espanyol. Joan Tardà, diputat català a l’estat espanyol va pronunciar, fa uns quants mesos, aquella estrambòtica frase que deia així: “El més calent encara és a l’aigüera que en castellano seria: lo más caliente aún está en ?¿ -silenci-” segur que algun català encara recorda aquesta frase... si si, va sortir a tots el telenotícies però de ben segur que ningú recorda perquè la va pronunciar... doncs perquè avui, encara no ens han traspassat el Castell de Montjuïc.. una altre promesa incompleta.
També podríem parlar d’economia, però millor ho deixem per una altra ocasió. Total als catalans tant se’ls hi en fot!, tot això. I sabeu perquè? Jo us ho diré “que viene el lobo, que viene el lobo” en clara referència el Partit Popular. Per cert, pugen a Catalunya i aconsegueixen un diputat a Tarragona... ja no recordo si passa l’Ebre o no per aquesta província, i alguns tarragonins sembla que tampoc ho recorden...
I per últim i el més important per mi, realment la gent sap com funciona el parlament espanyol, crec que si ho sabessin no votarien com voten. Avui gràcies als vots de Catalunya, ens representen 14 (10 CIU + 3 ERC + “1” ICV) diputats dels 47 en joc. Si senyor, visca Catalunya! El dia que necessitem alguna cosa, el dia que facin falta aquests diputats per alguna votació, observeu, si us plau, com voten els 33 diputats suposadament d’origen català, però que mai en la història de la democràcia (algú podria corregir-me, però parlem de la prehistòria) han votat diferent que els seus germans grans PP i PSOE. Donar força a Catalunya és endur-nos, mínim la meitat d'aquest 47 escons, mentre no entenguem això, no anirem enlloc.
És evident que hi ha d'haver vot als socialistes catalans, només faltaria! És un partit amb una història molt respectable a Catalunya i a España però realment són tant perfectes que mereixen aquesta victòria tant aclaparadora a Catalunya? No mereixen cap tipus de castig per la seva gestió? Sense el transvasament de vots que ha hagut en aquestes últimes eleccions també haguessin guanyat. La diferència rau en els temes Nacionals (catalans), ara tenen les mans lliures per fer el que vulguin...
Catalunya ha parlat i jo estic indignat.
{mostip showimage=0}Sé que molts de vosaltres pensareu que tinc una manera d’explicar-me una mica radical, és per això que us deixo un text boníssim d’un home que realment escriu molt bé i que pensa com jo. Això si, és molt més subtil i divertit. 9-M: Prepareu el passaport, poble errant [via ulldepoll.cat] {/mostip}
Pàgina 149 de 262
