Albada de llibertat

Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 10 Novembre 2011

Visites: 2026

Feia molt de temps que volia publicar aquest vídeo. Em sembla molt colpidor, esperançador i delicat a la vegada. Es d'aquells vídeos que transmet sentiments, que dona sentit a una lluita, que fa prendre consciencia de on venim i on volem anar. Crec que ara té més sentit que mai, ja que últimament la gent només parla de calés. Són molt importants i és una bona manera de seduir a molta gent que no entenen de processos democràtics o d'història. La nostra realitat és molts més que els diners, això ho sabem els "catalans" de tota la vida, els que tenim descendència d'aquí. Crec que també és la nostra feina fer comprendre la nostra història a tots els nostres conciutadans. Encara que aquesta ensenyi la crua realitat del passat dels altres...

Una especial dedicatòria a Gregorio Peces Barba, un home que diu veritats de l'alçada d'un campanar amb la delicadesa d'una rata de cloaca i sense cap mirament per les víctimes de la barbàrie de l'època. Això sí, aquest fill de la gran puta té raó quan diu que som una colònia, perquè realment és el que som. Encara ens hem d'aixecar, encara hem d'aconseguir la nostra llibertat. Seguim treballant perquè tenim pressa, molta pressa!

MC5 (MotorCityfive)

Detalls

Categoria: El clip

Publicat el 05 Novembre 2011

Visites: 2084

Bon dia a tots,

avui des del clip viatgem fins els orígens del "punk", molt abans de "The Clash" i de "Sex Pistols". Els inicis del moviment "punk" semblen que es remunten al Detroit de finals del 60, especialment amb bandes com "Iggy & The Stooges" i la que presentem avui "MC5". Detroit va ésser l'escenari perfecte per a que sorgissin aquestes 2 bandes, que es queixaven de la guerra de Vietnam, de la brutalitat policial i dels fatxes dels USA.

Espero que disfruteu de la seva cançó "Ramblin' Rose", és tot un espectacle (inclosos baquetes voladores i estranys passos de ball)

PD. El clip penjat té una presentació si la voleu saltar aneu al segon 0:51. Merci.  

Fent memòria i Ice Cream Sandwich

Detalls

Categoria: Informàtica/Tecnologia

Publicat el 26 Octubre 2011

Visites: 2160

Recentment Google va presentar el seu nou sistema operatiu, Android 4.0. Vagi per davant la meva admiració subjectiva per el robot verd de Google. El motiu d'aquest article és per una banda mostrar-vos uns vídeos on podreu veure-hi totes les novetats i per l'altre aclarir alguns conceptes que molta gent té difuses dels diferent SO i mòbils que podem trobar al mercat i el perquè d'alguns “problemes” que té aquest sistema.

M'agradaria començar per aclarir que Google no fa telèfons mòbils, no és fabricant de hardware (tot i que recentment a comprat Motorola). Molta gent es queixa, i amb raó, de que Android té molta fragmentació, és a dir, que en el mercat hi ha moltes versions d'aquest sistema que ja estan desfasades. Aquest fet, fa que moltes persones es comprin un mòbil d'última generació i es trobin que després d'uns mesos ja no és punter perquè Google a millorat el sistema i a ells no els arriba l'actualització. Aquest problema no és culpa de Google, es culpa dels fabricants i de les operadores de telefonia.

Per entendre això, hem de fer una mica de memòria. Fa uns anys en el món de telefonia mòbil Apple va revolucionar el planeta amb el seu Iphone, deixant totes les marques de telefonia en un punt mort. Ningú era capaç de fer ombra a una revolució d'aquesta magnitud. Ja que els fabricants eren capaços de fer hardware (mobils) molt potents però amb un software (Sistema operatiu) molt pobre o amb una experiència d'usuari paupèrrima. En aquest punt teníem Nokia venent mòbils com a xurros, però venia això, mòbils no Smartphones. Blackberry arrasava en el mercat empresarial i la resta de marques (Palm,Samsung, HTC, Siemens....) començaven un declivi imparable produït per un SO propi o l'ús del sistema de Microsoft que estava totalment desfasat i poc pensat per a la facilitat d'us. Amb tot això el panorama per Apple era immillorable i tot feia pensar que en poc temps tothom estaríem utilitzant un gadget tant potent i punter com el de la pometa.

Arribats en aquest punt, Google va decidir entrar en el mercat de telefonia mòbil veient que el pastis d'Internet (el seu mercat) podia girar i monopolitzar-se des d'Apple, ja que el futur de la xarxa virava cap a la telefonia. Com ho va fer? Va decidir crear un SO per a telèfons mòbils que fos “lliure”, això significa que publicaria el codi font i tothom podria modificar-lo per a millorar-lo (pels puristes, no és ben ve així, però això ho deixem per un altre dia). Cost del sistema operatiu, 0.  La jugada és brutal, ja que el desenvolupadors els encanta poder modificar un SO el seu gust i això va atreure a molts programadors cap aquest sistema i va fer que amb poc temps haguessin moltes aplicacions per Android. 

Per altre banda, les marques enfonsades en la misèria van veure la llum. Tenien un SO que apuntava maneres i que podia en poc temps posar-se a l'altura de la pometa. Cost per ells, repeteixo, 0. Però tenien un problema. Si tothom utilitzava Android, amb que es diferenciarien amb la competència? Que faria que un usuari comprés un HTC o un Samsung per posar un exemple? Doncs que serien diferents... com? Aprofitant que Android es obert posarien una capa per sobre del sistema que canviaria l'aspecte mínimament de Android i així marcarien perfil, amb aplicacions pròpies que només ells podrien usar. Problema? Que Google és ràpid i no deixa de millorar any rere any, mes rere mes el seu sistema i ells han de adaptar les seves modificacions de Android a les noves millores per poder oferir aquestes actualitzacions. A part de que la gent no compraria tants telèfons, ells creuen que tirarem el nostre mòbil i en comprarem un altre perquè te un software més modern. I realment els ha funcionat força bé. És el que s'anomena obsolescència programada però en aquest cas no perquè el dispositiu falli a propòsit, sinó perquè el deixen obsolet a nivell de software.

I en aquest punt ens trobem ara, Android s'ha venut de manera espectacular però els usuaris estan molt enfadats perquè els deixen sense actualitzacions, mentre que Apple actualitza tots els seus dispositius religiosament. Aquest fet sembla que comença a quallar poc a poc. Però el consumidor no és estúpid i comença a organitzar-se i a tenir coneixement i ha decidit virar les seves compres cap a empreses que estiguin sempre actualitzades, de moment ninguna, però poc a  poc comencen a prendre consciencia per a obtenir més ventes. I això és gracies a un altre fet important, i és que Google tot i no desenvolupar mòbils cada any presenta un mòbil amb les seves especificacions que marca el punt de partida de totes les actualitzacions i proves de Android i elegeix un fabricant per a acoblar-lo. Aquests mòbils que porten la paraula Nexus sempre, sempre estan actualitzats. Per tant si voleu estar a l'ultima només heu d'adquirir els mòbils anomenats 'Pure Google' (Nexus) o esperar que les marques baixin del burro (Hi han altres maneres, però ara no toca). Que repeteixo, gràcies a les queixes dels usuaris i les seves compres poc a poc s'aconseguirà.

Bé, després d'aquesta parrafada/resum del perquè de la fragmentació, no és pot tenir tot, o ets tancat com  Apple o Microsoft i per tant, obligar als fabricant, usuaris i operadores de telefonia a certes coses o ets obert i deixes que la gent faci el que vulgui. Són maneres de veure el software diferents, totes tenen avantatges i inconvenients i l'usuari és qui elegeix. 

I recordeu, si esteu enfadats focalitzeu les vostres crítiques a qui realment té la culpa, ja que és l'única manera de canviar-ho sense destruir una cosa bonica com és Android i demostrar que el consumidor no és estúpid. Sinó acabarem com Apple, que tracta els seus usuaris de “tontets”.

Us deixo aquesta, per mi, preciositat de software analitzat per uns italians.