- Anunci guardat amb èxit
- Categoria: Reflexions pròpies
- Vist: 2103
Gràcies, Solé!
- Anunci guardat amb èxit
- Categoria: Reflexions pròpies
- Vist: 3095
16/12/08
"La Federació Catalana de Rugby (FCR) haurà d'esperar per incorporar-se a la FIRA, la Federació Internacional d'aquest esport. Així ho ha dictaminat la justícia francesa, que s'ha mostrat contrària a la demanda catalana per entrar-hi atesa la condició de membre fundador. La nostra federació va ser un dels 13 membres constituents de la Federació Internacional, però va deixar de ser-ho quan l'any 1941 el règim franquista va prohibir totes les federacions no-espanyoles. D'aquesta manera, la justícia francesa s’empara en una llei del règim franquista per negar els drets de la federació catalana, que ja ha anunciat que recorrerà la sentència."
La notícia per si sola ja és comenta, però estic segur de que les trucades entre Estats han estat a l’ordre del dia... Ja és la segona vegada que ens passa (recordem l’hoquei). Com pot ser, que sent membres fundadors d’una organització internacional, que ajudant amb tot el possible a que España també hi siga, ara es dediquin a boicotejar-nos d’aquesta manera. Com sempre, utilitzant arguments absurds com pot ser una llei de Franco... o que nosaltres polititzem l’esport... però que s’han cregut!
Ja sé que em direu radical, però les injustícies poden amb mi. El més fort és que encara hi ha gent que defensa les seleccions espanyoles. Jo, si fos espanyol, tindria vergonya de pertinença. Crec que hauríem de fer més pedagogia a la gent i explicar que les federacions són empreses privades, com Danone o Seat. I per tant, tenen el dret a la lliure associació. Que no facin demagògia, que no ens diguin que ho polititzem... Són uns desgraciats, tant espanyols com francesos!
Quan em pregunten perquè sóc independentista, contesto que per coses com aquestes... no m’he de remuntar al 1714 per donar explicacions, és bo saber la història d’un país, però no és el que em converteix en independentista. Són 29 anyets de veure que visc en un Estat de MERDA! Un Estat modern però rabiós contra els seus territoris, que avança a pas ferm però que li gira l’esquena a una part de la seva cultura. Un Estat on els homosexuals es poden casar (bravo!) però encara es tortura a les presons... Un Estat on NO és respecten els Drets Humans. Un Estat on fa "quatre" dies es jutjava un nen de 14 anys per terrorisme pel sol fet de demanar a tres empreses que etiquetessin en català. Un Estat que utilitza els mecanismes propis, per boicotejar a empreses del seu territori (que paguen impostos) en organitzacions internacionals d’arreu del món...
Ni un pas enrere, cap a la independència!
- Anunci guardat amb èxit
- Categoria: Reflexions pròpies
- Vist: 2989
Sóc un romàntic, que us he d'explicar.... m'agrada la gent que expressa un pensament a través del sentiment. Utilitzant aquell llenguatge que tots podem entendre, aquelles paraules on tots ens podem enganxar. Hi ha coses que són universals, independentment del teu color polític.... Si som capaços d'utilitzar arguments universals, serem capaços de debatre qualsevol cosa. És més, no cal ni que tinguem un coneixement profund del context de la història o d'una matèria en concret. Senzillament, hem de parlar des del punt més bàsic. Aquell que tots tenim...
Sempre he estat en contra dels EEUU, per la seva prepotència infligida durant anys (els 29 de la meva vida). Conec la història i sé que en alguna ocasió, van fer coses en favor d'un món més homogeni... però no estan en el meu camp visual, ja que la història, normalment l'escriu el vencedor, antigament amb llibres, ara amb mitjans audiovisuals. Puc resumir-ho: gestió de la informació.
Barack Obama comença una aventura. Il·lusiona i dóna esperança, tant a americans com a la resta del planeta. Jo sóc romàntic, repeteixo. Aquestes coses em toquen la fibra, em posen la pell de gallina i sempre, m'il·lusiono pensant que, algun dia, Catalunya podrà gaudir d'un personatge que sabrà expressar aquest sentiment a la terra que m'ha vist néixer, que m'ha cultivat i m'ha captivat.
Sóc innocent, ho ser. Va amb mi. Primer varen ser les “mans netes” del senyor Carod, després el “talante” d'en Zapatero... -els segueixo des d'aquelles paraules.-..Veig espurnes, ja que observo, analitzo i perdo el meu temps veient sessions parlamentàries... però sempre acabo igual. Desil·lusionat.
Però a la vida, tot torna. Tot innocent reviu. Tot romàntic reapareix i gaudeix dels 3 minuts finals d'aquest discurs.
- Anunci guardat amb èxit
- Categoria: Reflexions pròpies
- Vist: 2767
Dissabte nit, amb uns amics. Després de gaudir del correfoc de la Mercè per Via Laietana ens dirigim cap a la Plaça Sant Jaume a veure el que anomenaven “Miratges”. M'havien explicat que podia estar bé, però no m'imaginava un espectacle de tal magnitud i bellesa. Es tracta d'una projecció on la pantalla esdevé la façana de l'ajuntament barceloní. Realment, després d'un començament una mica fluix, els nostres rostres van començar a desfigurar-se convertint-se en humanoides canadencs de la sèrie South Park. BRUTAAAAL. La plaça es va convertir en una mar de babes...
Probablement, sigui l'activitat de la Mercè que més ens ha agradat. La projecció consta de varies parts que conflueixen en un viatge per les cultures com si d'un videoclip d'en Michel Gondry es tractés . Hi ha molts fragments realment destacables però un dels més impressionats és quan, de sobte, amb l'ajuntament enfosquit, una llum comença a resseguir totes i cada una de les línies de l'edifici. Semblava com quan érem petits i fèiem un dibuix sobre paper vegetal. Per molt que us expliquem, no podríem plasmar el que vam veure en paraules, és per això que farem nostra aquella frase que diu: “Val més una imatge que mil paraules”.
Aquí us el deixem per a que pugueu jutjar per vosaltres mateixos:
