D'acord, però... Què és el programari lliure?

Fa temps que la gent amb pregunta que es el codi obert, quina diferencia hi ha entre el software lliure i el que no ho es, doncs bé, la veritat es, que jo ja ho tenia força clar, però mai vaig pensar en escriure un article amb exemples i una bona explicació, aquest matí he visitat el Blog d’un amic, el Xavi autor de varies pagines webs, entre la que es troba LaDragonera.com i he vist una explicació del tema realment bona, així que ús la deixo...
 

Des que he començat en tot aquest món Linuxer i de PHP, m'he estat envoltant de tot un seguit d'èines que m'han ajudat a desenvolupar els meus projectes. Com que vinc de la generació Microsoft, hi han molts temes que se m'escapen i el fet de què el meu cercle principal no estigui format plenament d'informàtics (excepte el meu amic Mr Nice, en Jordi, i coneguts d'esferes més llunyanes) fan que em sigui difícil trobar respostes a temes que ara són prou trascendentals.

Què és el programari lliure? Quines llicències s'adeqüen a les meves producions? Què passa amb el codi font del que produeixo? Aquestes acostumen a ser les preguntes típiques i, per variar, també ho són les meves.

Recentment vaig caure a la web El Cau del Drac, i no vaig poder reprimir el meu impuls a preguntar directament al seu administrador alguns dubtes sobre llicències i CMSs que em va respondre ràpida i perfectament:

> - Quina diferència real hi ha entre Una llicència GNU, GPL i Creative
> Commons?
> - Hi ha alguna més del mateix àmbit lliure o obert?
La llicència GPL o GNU General Public Licence està més pensada per a
codi o programari. Per a documentació, especialment tècnica,
l'equivalent seria la GFDL. Per a altres tipus de text, obres d'art,
etc., les diferents llicències CreativeCommons són, segons la meva
opinió, més adequades. Per a un bloc, jo crec que seria l'adequat,
llavors tu decideixes els detalls per a quina llicència CC triar. Fes
una visita a la pàgina de CC.

Però la pregunta clau "Què és el programari lliure?" m'ha quedat resposta avui en un post a ziga-zaga que he tingut la sort de poder caure i llegir-lo. En ell s'explica que realment el programari lliure no té perqué ser gratuït. Simplement ha de complir quatre llibertats, que són:

1. La llibertat per executa el programa, per a qualsevol propòsit
2. La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies. Per això és necessària la distribució del codi font amb el programa
3. La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar els nostres veïns
4. La llibertat per a millorar el programa, alliberant les millores al públic per a que tota la comunitat pugui beneficiar-se.

Com es veu, en cap cas es parla de diners. Tothom pot cobrar per la tasca feta, però això no vol dir que no sigui programari lliure. La confusió recau en què l'original en anglès parla de free-software, que en la traducció podria ser, a més de programari lliure, programari gratuït, però això és una equivocació. Ningú prohibeix guanyar-se la vida amb el que s'ha produït, només es demana que es comparteixi el codi per tal que l'usuari final, si té els conexements, pugui adaptar-se el programa a les seves necessitats, i no haver de ser ell qui s'adapti el programa [nota mental: justament aquest és el paradigma de la informàtica actual. Tothom s'ha d'acostumar a la forma de treballar del programa, quan per concepte hauria de ser el programa que s'adapti a la forma de treballar de les persones].

Llavors, la pregunta que ens pot venir tot seguit al cap pot ser la següent:
Si no es pot tancar el programa dient que és de la meva propietat, ningú pagarà per la tasca que he fet... De què em guanyo la vida?

La resposta està implícita en tot aquest moviment. ho explicaré amb un exemple:
Una empresa et demana un software que desenvolupi una certa tasca. Tu el construeixes, el depures i el presentes. Tu el cobres com a tasca produida i el client rep el programa i el seu codi font. Perquè el codi font? Per si vol ajusta-lo més (si és que en sap). Però el vertader negoci és el el següent: En general, es deixa de cobrar per llicència, potenciant el cobrament per servei. Així, el tècnic o programador cobrarà per les tasques que sorgeixin de posar el programa en marxa i de mantenir-lo, amb actualitzacions, amb millores, amb canvis, amb reparacions, ... La forma de treballar "sobre-capitalista" de distribuir llicències de pagament està tocant a la seva fi, ja que quan algú compra un programa, en teoria ja és definitivament seu. Ara bé, tot el negoci del servei post-venta és el que dóna de menjar al programador de programari lliure... i en general, a tothom que treballi amb el suport del programa.

Finalment, com a resum, ho compararé amb un concepte menys tècnic: Vas al mercat i et compres una poma. Tothom sap com es fan les pomes i, fins i tot, tothom seria capaç de fer-les per ell mateix. Ara bé, no tothom té els coneixements que tenen els professionals de les produccions de pomes, per això anem al mercat i les comprem ja fetes, ben grosses i sucoses. A més, imagineu que per a posar en funcionament la poma calen uns recursos, que en principi venen relacionats amb el producte: netejarlo, tallar-li la pell... Tot el que l'envolta crea negoci i és d'això del què es viu, però si canvies de casa, o de mans, o de boca... ningú et cobrarà per una altra llicència per tenir la poma, sinó que és teva i "pots fer-ne el que vulguis".

Espero haver-me explicat prou bé. Jo, com a mínim, ja puc dir que entenc què és el programari lliure.

[La imatge és procedent de la web Fent Linux]

Salut!