Aquí us deixo unes quantes raons per dir NO a
la constitució Europea, tot i que el fet de que no sigui vinculant fa que per
primera vegada des de que tinc 18 anys no faci us del meu dret a vot, ja que no
m'agrada que em demanin la opinió, si desprès no es tindrà en compte!
1-El procés delaboració ha estat antidemocràtic.
No hi ha hagut un autèntic procés constituent, sino pactes entre estats i lobbys empresarials. El text que serà definitiu no es podia obtenir enlloc fins principis de novembre. Ara encara resulta difícil dobtenir. No és només que no shagi consultat la població és que, ni ara, se li està donant el dret a ser informada. A 9 Estats es farà referèndum, a 6 més no és segur i a altres 10 ja és segur que no sen farà. Només a un país (Irlanda) dels 9 on es fa referèndum, és vinculant, als altres 8 no ho és.
2-Consagra unes institucions antidemocràtiques.
Els òrgans decisius (Comissió europea, Consell de Ministres, Consell Europeu, Tribunal de Justícia) no han estat escollits pel poble, mentre el Parlament no té poder decisori, especialment en els aspectes clau: economia i defensa. El BCE estableix la política financera que han de seguir els Estats membres sense haver estat escollit democràticament. La Comissió té el poder executiu i escull els comissaris consultant els governs dels Estats (no els Parlaments). La Constitució atorga la primacia als òrgans tècnics sense control democràtic ja esmentats i enforteix els poders executius dels Estats, alliberats del control dels seus Parlaments.
3-El text és gairebé inamovible.
Una modificació exigiria la unanimitat dels 25 estats membres. Resulta absurd defensar un sí crític.
4-No reconeix els drets nacionals ni lingüístics dels pobles sense Estat.
No contempla el dret a lautodeterminació ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense Estat com els Països Catalans, tot perpetuant les fronteres estatals vigents. Es perd loportunitat per a articular una autèntica Cambra dels Pobles i les Regions dEuropa. Tampoc no es dedica cap esforç a protegir els drets jurídics, culturals i lingüístics de les nacions i només ens podrem dirigir a les institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les quals no es troba la llengua catalana. La possibilitat de traducció del Projecte al català i daltres llengües minoritzades reflexa més un acte de mala consciència que una disposició genuïna a reconèixer la realitat plurinacional, multicultural i plurilingüe dEuropa.
5-Estableix el capitalisme com a únic sistema econòmic possible.
La Constitució Europea el defineix com economia social de mercat altament competitiva, consagrant el model econòmic neoliberal (dèficit zero i estabilitat de preus, independència del Banc Central Europeu) que beneficien el sector financer i obliguen a restringir les polítiques socials. El seu nucli ideològic és latorgament de rang constitucional a lEuropa de Maastricht, neoliberal, elitista i tecnocràtica. No es preveu cap criteri de convergència en matèria de salaris, nivell docupació o estàndards ecològics. A més, cents de milers de treballadors i treballadores de lEst no podran durant anys exercir el dret a la lliure circulació i residència a daltres països de la Unió. Hi ha drets fonamentals com el dret a la salut, a lalimentació, a lhabitatge o el dret a un salari suficient que ni sesmenten. Perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els Estats europeus ja que el sistema de seguretat social serà a gust de cada Estat. Queda servida la possibilitat del dumping social i de la disputa entre els Estats membres per a oferir als capitals privats les millors condicions laborals, sanitàries i ecològiques per a rendabilitzar les seves inversions. No es permetrà laplicació de cap taxa o impost a la circulació de capitals perquè lespeculació financera es considera un valor en ella mateixa.
6-És una agressió als drets socials i dels treballadors.
El redactat restringeix enormement la possibilitat dimpulsar, tant en làmbit europeu com a linterior dels Estats membres, polítiques econòmiques i socials alternatives encara que tinguessin el recolzament dels electors.
El dret de vaga només es podrà exercir en negociacions col·lectives i limitat a les lleis restrictives de cada país per a dificultar la convocatòria duna vaga general europea permet. A canvi, la Constitució garanteix el dret al tancament patronal (lockout) i les deslocalitzacions.
Els serveis públics són esmentats com a serveis econòmics dinterès general. La primera directiva daquest any (1/2004), coneguda com a directiva Bolkestein, especifica detalladament com privatitzar la sanitat. En el sistema educatiu es tendeix a la mercantilització i a la discriminació elitista.
7- És una Constitució militarista.
Contempla la intervenció armada en altres països per a prevenir el terrorisme i altres supòsits poc clars. Continua la submissió europea a la política militar dels EEUU, ja que els Estats membres resten a les ordres de lOTAN. La suposada contraposició entre una Europa potència i una Europa subordinada és una disputa propagandística entre versions germanes que només es poden considerar enfrontades de manera conjuntural. A més, es crea lAgència Europea de Defensa, Investigació i Capacitats Militars, destinada a reforçar la base industrial i tecnològica del sector de defensa i a augmentar la rendabilitat de les despeses militars.
8-Perpetua el patriarcat i la discriminació per gènere.
La privatització dels serveis bàsics precaritzarà específicament la vida de les dones, mentre la Constitució no estableix cap mecanisme per a combatre la discriminació de gènere. El projecte preveu un tracte preferent amb les esglésies
9-Nega els drets polítics i socials dels immigrants.
Crea una nova categoria inferior a la de ciutadà, que és la de resident de llarga durada no comunitari, sense dret a vot i discriminat laboralment, i aprofundeix el tractament policial de la immigració. A més, estableix una concepció restrictiva del dret dasil.
10- No garanteix la defensa del medi ambient.
El model de desenvolupament altament competitiu promet un cost ecològic per al qual el redactat no estableix mecanismes compensatoris, de la mateixa manera que no garanteix de cap manera els drets dels consumidors.