Cada vegada que sento aquesta frase: “s’ha de complir amb la llei” m’entren unes ganes de riure/plorar horroroses. Això sembla can pixa. Aquí tothom vol fer complir la llei però ningú la compleix, bé els ciutadans per norma general la complim, ja que sinó ens foten un pal de mil dimonis. Però les empreses privades i els organismes/estaments públics se les passen pel forro dels collons.
D’exemples en tenim molts, però avui m’agradaria posar l’accent en l’etiquetatge... si, si. És aquell paper enganxat en els productes que comprem que ens subministren valuosa informació del producte en qüestió i que en certes ocasions ens indica la quantitat de verí que ens fotem o de quins ingredients/materials està compost.
En primer lloc, comentar, que per llei els productes que es venen a Catalunya han de tenir certa informació en català, us deixo el trosset de llei on ho posa, i tota la llei, per si voleu triar i remenar en el codi de consum.
Aquesta llei va entrar en vigor el 23 d’agost del 2010. Cal a dir, que la pròpia llei donava un termini a les empreses per a posar-se al dia (23 de Juliol 2011). Doncs bé, poc després d’aquesta data es va fer un estudi amb aquets resultats:
En resum, poden multar/amenaçar els #novullpagar però no poden multar a totes les empreses que a dia d’avui incompleixen el Codi de Consum. Quantes multes heu posat? Ha passat alguna cosa? I això, és un exemple però n’hi ha milers... Espanya n’és un expert en incomplir lleis, sobre tot, si fan referencia a deutes amb Catalunya...
