Un deu no gaire rodó deixa pas al preludi de la fi del món. Fins aleshores a Can penja i despenja intentarem parlar del tot i del no res. En definitiva, d’aquelles tertúlies de bar, ara ja sense cigarreta, que pretenen solucionar el món. Aquí estarem, sota valors varis, amb llengües diferents, i de temes divergents, aquesta serà la filosofia a seguir.
Òbviament, tota col·laboració, opinió, comentari, crítica o constància serà benvinguda. Ja se sap, la realitat sempre té diverses cares, i aquesta només n’és una. I per començar amb bon peu, supersticions apart, i no equivocar-nos, agafarem una mica de perspectiva repassant el que han donat de si dotze mesos d’infart. La història és una part essencial de tot ésser humà, és el perquè del demà, i sens dubte cal tenir-lo present si no volem tornar a errar.
Des d’Haití fins a Saramago, passant pel Nobel xinès de la Pau (Liu Xiabo) o las cues de l’INEM, filtracions varies i alguna que altre vaga. Un 2010 més que mogut que ens ha deixat moments històrics. Premonició d’una grossa de Nadal molt repartida, l’actualitat ha adoptat més d’un to, fins i tot rosa, amb tots els arquetips bàsics d’una pel·lícula made in hollywood. You know, drama, comèdia, amor, suspens, etc...
La natura és pacient, i sàvia. Un avís inesperat va deixar ara fa un any milers de morts a Haití, la tasca feta per les Organitzacions Internacionals va ser inqüestionable, avui ja ningú ho recorda, i les necessitats ni han quasi canviat. Per sort, l’orgull nacional va viure el triomf del mil·lenni amb un equip creat pel senyor Pep, tan estimat com Iniesta, al guanyar la selecció espanyola en el mundial dels africans. Sí, tots recordem la nova versió de Romeu i Julieta by Iker and Sara, la parella de moda del “papel couché”.
Les alegries, o els herois de l’estil Nadal, no han impedit que l’atur arribes a la xifra de 4 milions, que el president dels drets socials en retallés més que mai, que els sindicats convoquessin una vaga general sense ressò, o que quatre controladors aeris posessin el país potes enlaire. Ja ho veieu, la corrupció (presumptament) tampoc ha cessat , Valencia, Madrid, Andalucía o Mallorca, sense oblidar-nos de la Música, han estat escenaris del que podria haver estat un “atraco a mano armada”.
Però no tan sols els controladors van fer vaga salvatge, més d’un passatger ha repetit nit als aeroports europeus, i sinó pregunteu per un tal volcà islandès, o per la neu dels últims dies; diuen conseqüència del primer. Això si del tractat de Kyoto no es revisa res. Ens el contrari, serà millor aplaçar certs propòsits no fos cas que els de dalt baixessin a la “working class”.
El millor de tot, es que Espanya ha aconseguit estar en un mateix any al olimp dels déus i al infern dels lelos. El seu paper enfront Marroc ens ha mostrat la debilitat d’una democràcia cada vegada més bipartida. Tampoc l’escenari internacional ens ha ajudat a l'anomenar-nos "PIGS”. "PIGS"? Sí home, Portugal, Irlanda, Grècia i “Spain”. Els dos del mig han fallit, i el propi BCE (Banc Central Europeu) ja ens ha dit que no hi ha fons per a salvar-nos. I para colmo de los colmos, quasi ens agafa un infart quan la princesa del pueblo va i es separa. Finalment l’amor va triomfar, Mas s’erigeix com el nou President de Catalunya, i Laporta entra al Parlament, un boig món.
{youtube}vexa6XkLkP8{/youtube}
En fi, (Oju spoilers by lost) ens consolarem pensant que Kate acaba amb Jack, i que tot no ha estat un somni a l’estil de los Serrano. Tot i que per a tots els “losties”, la trama de Wikileaks és un nou trencaclosques a descobrir. I per a mi, malgrat la revista Time, Assange es mereix sens dubte ser el personatge de l’any, com diria Rafael: digan lo que digan los demas.
Ja ho veieu un any difícil de superar, i un que pretén començar, el marro està servit i ara només falta continuar.
Benvinguts!
