Empatia

Hola, em dic Roger Roca Campmany. Sóc independentista. Sóc idealista (avui realista). M'agrada la utopia. M'agrada la democràcia. Parlo, però m'agrada escoltar. Opino! Però sempre em poso el costat del que parla. Busco i re-busco pons de comunicació...

Que és l’empatia?

La gent, en general. Creu que té la raó absoluta. No els jutjo, no faig judicis de valor. Jo sóc igual. Però hi ha diferencies... M'agrada posar-me en el seu lloc. M'agrada sentir el seu sentiment. Veig banderes espanyoles i no em molesten! Veig sentiments i reflecteixo una posició semblant!

Quina és la diferencia doncs? Que ho entenc, ho comprenc! Jo faria el mateix...

Tot és pot reduir, tots podem trobar vasos comunicants. T'agrada torturar? T'agrada matar? T'agraden les dictadures? Cuba és una dictadura? I Espanya....

Que passa amb els empàtics? Que sempre perden... escolten, cerquen, busquen i re-busquen maneres d'entendre's. I al final, marxem com derrotats. Marxem pensant qui és empàtic amb mi? Qui m'escolta? Qui és posa en el meu lloc... qui viu la realitat com jo la visc...

Jo sempre dic que és el més important! Parlo amb els meus germans petits i els dic... Has de ser empàtic! Has d'entendre altres realitats! I només així, tindràs una opinió pròpia... equivocada? Pot ser...

Però quants de nosaltres ens tanquem? Quants de nosaltres no podem sentir-nos com un pobre? Com un mutilat per la guerra? O un pagès sense collita...

Per mi, - un empàtic sense remei -, és la clau de volta! Torno a casa desafeccionat... Torno a casa pensant que ningú m'entén! Però no m'enfonso, no claudico... busco paraules per convèncer!

Sempre entenc el que penses i esperant que algun dia, amb puguis entendre!

Això és empatia, això practico!