Tot i que m'agrada veure com 12 diaris i una trentena llarga d'associacions, empreses i diferents col·lectius varen donar suport a un manifest conjunt dels diaris. Tot i que la unió per un objectiu sempre m'ha semblat l'única solució. Tot i que la iniciativa té un caire constructiu. Em fa vergonya!
Dignitat? Quina dignitat, la de Catalunya potser... no em feu riure, i menys els mitjans escrits...
Mitjans, que vareu dir de tot això:
Quan el Parlament de Catalunya va aprovar un Estatut que no arribava a demanar el dret a decidir o dit d'una altre manera el dret a l'autodeterminació (dret inclòs a la carta dels drets humans). On era la dignitat dels catalans?
Quan L'Artur Mas va trair a Catalunya i els seus partits polítics pactant de sota mà un estatutet amb el senyor Zapatero. On era la dignitat dels catalans?
Quan "tot" el poble català donà suport a Zapatero amb aquella “Catalunya optimista”. I fent cas a les advertències de “que viene el lobo, que viene el lobo”. En plena crisis per L'AVE, el castell de Montjuïc, el traspàs de rodalies, el “aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán” d'en Zapatero, els papers de Salamanca... On era la dignitat catalana?
El tema de la gestió de l’Aeroport de Barcelona. Tenim el mateix poder de desició sobre l'Aeroport de Barcelona que sobre el de London, és a dir 0. On és la dignitat catalana?
Quan les seleccions catalanes (empreses privades) són boicotejades políticament (amenaces, trucades i utilització indeguda dels mecanismes de l'estat) any rere any. On era/és la dignitat catalana?
Quan el 9é Simposi de la descoberta Catalana només i assisteix el Maresme Digital i si fa un petit escrit el diari El Punt. On era la dignitat catalana?
Quan Jordi Bilbeny porta més de 10 anys parlant d'un Colom Català i arriba un tal Charles J.Merrill i diu el mateix amb molta més cobertura mediatica, On era la dignitat catalana?
Quan la caverna espanyola vomita sobre Joan Laporta només per tenir unes idees polítiques. On és la dignitat catalana?
Quan s'insulta i és menysprea la nostra llengua, on és la dignitat dels catalans?
Quan Alfonso Guerra ens insulta i es passa pel forro l'estatut que va sortir de Catalunya per convertir-lo en una especie de còmic. On era la dignitat dels catalans?
Quan a dia d'avui encara no hem aconseguit que s'anul·li el judici injust i pervers que va portar la mort del nostre president Lluís Companys. On és la dignitat catalana? Això mereix que tot Catalunya surti el carrer, que tots els mitjans en parlin dia rere dia d'aquest tema....
Quan la majoria dels catalans prefereixen anar a la platja a votar un text. No unes persones, no unes idees, un text. El vols o no el vols? Simple, no? On era la dignitat catalana?
I així podria estar fins demà...
Senyors, mitjans de comunicació, població en general... La dignitat és una cosa que es guanya dia rere dia, que es lluita dia rere dia, que s'acredita dia rere dia. La dignitat no és una carta avui o un parlament demà. Sé que hi ha molta gent que no es mereix aquest escrit, que hi ha molta gent que porta lluitant molt de temps. Però a la resta, no siguem hipòcrites si us plau. Quan arribin les eleccions m'agradarà veure la dignitat catalana, m'agradarà veure la seva memòria.
Només espero que el Tribunal Constitucional, escapci l'estatut de tal manera que només i quedin els folis en blanc... a veure si així, la gent perd la paciència (els que encara no l'heu perdut) i decidim directament recuperar la nostra dignitat proclamant d'una vegada per totes la independència d'aquesta colònia d'Espanya! I aleshores, podrem parlar de DIGNITAT!
Només tenim un camí. Independència!
