Jo sóc agnòstic. Considero que ser ateu seria una mica agosarat, posat que no puc demostrar la no existència de Déu i per tant no la nego. Tot i que Ayn Rand amb més criteri que jo, considera que els negatius no és proven. Segons les lleis de la lògica (no us perdeu el vídeo, més avall).
Jo, no em posaré a debatre si existeix o no un Déu. Com he dit abans ningú pot demostrar-m'ho. Es més, les diferents religions amb diran que és un acte de Fe. Hi aquí arriba el que no entenc, milers i milers de persones perden el cap per una cosa que no és demostrable, alguns fins i tot fan bogaries en nom d'aquestes religions. I tot, en el fons, per una cosa que no saben si és certa o no. Jo entenc que existeixi la Fe. De fet, ajuda a molta gent a no tornar-se boig els últims dies de les seves vides o en situacions límits per marxar tranquils o sortir-se'n. Però tot això és la necessitat de buscar un referent, podria ser el Sol o en Michel Jordan, si tens Fe tot és possible. Vull dir, que tot estar el nostre cervellet, la qüestió, és creure-ho.
En medicina quan es prova un medicament nou és fan proves amb voluntaris, a uns se'ls dona el medicament que volen treure el mercat i els altres un de fals, un que no fa res. Evidentment els voluntaris no ho saben. Doncs han comprovat que hi ha alguns pacients que és curen(amb el fals), senzillament perquè s'ho creuen (efecte placebo).
Recordeu els nois de “Viven”, aquella gent que es va quedar tirada enmig dels Andes. Expliquen que els primers dies, el supervivents que no creien que es salvarien anaven morint... i només els més obstinat i optimistes anaven salvant els dies... La majoria eren catòlics.
En fi, que no és una qüestió de Fe, de Religió o de Déu. Es una qüestió de referents... en uns casos pot ser una pastilla (efecte placebo) en altres un referent religiós. Però tots ells tenen una cosa en comú, són mecanismes per activar el nostre cervell i fer-lo actuar d'una manera diferent sobreposant-se o rendint-se. Res més.
Tot això, és una reflexió en veu alta molt personal, que ningú s'enfadi ara.... de ven segur, que el boig de la ciutat sóc jo.
Us deixo un parell de vídeos molt interessants, el primer és una entrevista a Ayn Rand (filosofa i escriptora) el segon és un divertit monòleg George Carlin (còmic).
