Feia molt de temps que us volia parlar d’una dona que m’ha encisat... Es diu Regina Spektor i toca el piano.
A part de la seva expressivitat celestial i bellesa rogenca trufada d’una timidesa que posa a més d’un a una temperatura un xic elevada, canta molt bé. Es capaç de tocar varis instruments, des del piano habitual, a la guitarra o la cadira (com si fos la bateria). Les lletres són boniques i molts sinceres, gens edulcorades n’hi comercials. El to de veu i la força que desborda són les seves qualitats més captivadores (realment amb té embruixat). Però una de les coses que més amb sorprèn és aquesta capacitat per xiuxiuejar melodies amb uns sons que enamoren i t’endinsen en les seves cançons.
Va néixer el 1980 a Moscou, de ben petita va ser expulsada del país amb la seva família en temps de la Perestroika. Varen anar els Estats Units. Filla de pares Musics toca el piano des dels 9 anys. – l’anècdota senyala que no van poder entrar el piano, ja que en aquella època no es podien entrar objectes soviètics als EEUU. – El seu salt des de l’anonimat Underground novaiorqui ( reconeguda per la seva carrera sacrificada en l’escena ‘anti-folk’) va ser de la mà de The Strokes, més en concret de Julian Casablancas (líder de la Banda), que és va quedar captivat –com jo- en escoltar el talent d’aquesta noia i va decidir que seria la seva telonera durant la seva gira nord-americana.
Axí defineix Regina Spektor la seva música: “No tinc un so total. Tendeixo a pensar cada cançó com un petit món; així, per exemple, en una puc utilitzar elements punk i en una altra un conjunt de càmera de cordes. És més divertit d'aquesta manera perquè mai he de fer la mateixa cosa una vegada i una altra”.
Finalment us deixo un parell de cançons... tot i que si us endinseu a Somiserem hi trobareu tot un repertori (tant de lletres com de vídeos).
{mostip showimage=0} Nota: Reclamem enèrgicament la presencia de Regina Spektor el Palau de la Música! Si us plau responsables del Palau si llegiu aquest article feu el favor de portar-la!!! {/mostip}
