Hi ha coses en aquest món que no s'entenen...
Aquí us deixo un article de la web Tribuna Catalana, digne de l’espanya més profunda..... i encare hi ha gent que em pregunta perquè soc independentista?
 La Brunete mediàtica · 27/09/2005L'inefable Alfonso Ussía ens delecta avui a La Razón amb una peça de reglament de la Brunete mediàtica: La guerrita. Avui a la Brunete s'han agafat al comentari del conseller Huguet sobre que si no s'aprova l'estatut això seria "la guerra civil". Temps li ha faltat al "batallón Anson" d'obrir foc a discreció. No faré cap comentari sobre les vegades que cita un tal Pérez (?), potser aquest erudit confon la política catalana amb la guia telefònica d'Alcobendas. Diu el senyor Ussía que tal i com afirma el senyor Redondo Terreros "socialista honrado y valiente" (no com els altres, deu pensar...) "si se reconoce el término nación para Cataluña se inicia la desaparición de la ciudadania española", procés que ja veu començat perquè es dóna la situació d'una "España callada y atónita que asiste sin reaccionar a su acoso y derribo". Això de no reaccionar davant les pèrfides hosts nacionalistes el Sr. Ussía no ho té clar, i rememora vells temps en que hi havia la mà ferma del Felipe (aquí ja no diu "honrado y valiente"): "En un desayuno con periodistas, uno (...) se atrevió a formular al presidente una pregunta comprometida -señor presidente si los nacionalistas declaran la independencia del País Vasco ¿Usted les mandaria los tanques?- Felipe gonzález - eran años más libres para la opinión y la expresión- no tuvo reparos en responder -Lo haria inmediatamente por mandato constitucional. Además que de no mandarlos se irian solos hacia arriba". És clar que per a Ussía la democràcia espanyola era més sana als vuitanta, amb l'aniversari del 23-F celebrat anualment. I que la llibertat d'expressió consisteix a parlar amb llibertat de la possibilitat d'utilitzar la força militar contra els demòcrates. També queda clar que la política espanyola té una certa fixació amb els tancs, perquè segueix, referint-se al comentari d'Huguet, dient: "Su guerra no pasaría de guerrita, y tendria caràcter local, casi pueblerino (...) Pero si las bravuconadas persisten y los hechos siguen la senda de las amenazas, tampoco hay que alarmarse. La razón está del lado de los defensores de la Constitución. Y conociendo la cobardía de los políticos nacionalistas, no haría falta ni una guerrita de Gila para poner las cosas en orden. Bastaría con un desfile". A la Brunete mediàtica hi ha ganes de provar els tancs del Felipe (o del Boadella), però no patiu benvolguts lectors, no passarien de la nostra primera línia de defensa: els peatges. |
