Indígenes de Chiapas insten els moviments socials a aportar idees per a una nova Constitució
Després de dies d'assemblees, els indígenes de Chiapas i lEZLN donen un pas més en la seva lluita: recorreran Mèxic per relacionar-se amb moviments del camp i la ciutat i recollir idees per a una nova Constitució inclusiva.
Silvia Torralba / Redacció (04/07/2005)La incertesa dels últims dies a Chiapas, des que l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) va decretar l'alerta vermella temporal, s'ha aclarit per fi després d'intenses reunions i assemblees en les quals han participat més d'un miler de comunitats indígenes de la regió. En una trobada sense precedents des de feia alguns anys, organitzacions de base i lEZLN han decidit avançar en la seva lluita pacífica per la igualtat de drets al seu país, Mèxic, i han anunciat mesures a nivell nacional i internacional que suposaran un intercanvi més intens amb altres organitzacions i la recollida d'idees per proposar una Constitució que reculli els drets de tota la població.
Lanomenada Sisena Declaració de la Selva Lacandona, que recull el gir de la política de lEZLN i ha tingut el suport del 98% de la població de les comunitats, anuncia que en breu representants indígenes i lEZLN iniciaran una campanya nacional amb lobjectiu de conèixer la tasca dels moviments del camp i la ciutat i dels partits d'esquerra i d'intercanviar impressions sobre els drets que haurien de contenir la Constitució mexicana. Es tracta, explica lEZLN, de parlar amb indígenes, camperols, obrers, mestres, estudiants, dones, colones, petits propietaris i comerciants, jubilats, discapacitats i tot tipus de moviments socials per a la construcció d'una altra forma de fer política, d'un programa de lluita nacional i d'esquerra, i per a una nova Constitució.
Aquest procés es portarà a terme en tot el territori nacional i per temps indefinit, amb aliances amb organitzacions i moviments no electorals per construir des de sota una alternativa a la política neoliberal de l'actual govern mexicà, afirma lEZLN. No els demanem que votin per un candidat, ni que facin igual que nosaltres, ni que s'aixequin en armes. Volem preguntar-los com és la seva vida, la seva opinió sobre la situació del nostre país i sobre què podem fer perquè no ens derrotin per elaborar de manera conjunta un programa nacional de lluita.
Des que el 1994 lEZLN es va aixecar en armes per després retirar-se a les muntanyes i plantejar un altre model d'Estat de manera pacífica, el moviment i les bases indígenes han llançat diverses propostes i han iniciat processos de diàleg amb el Govern que finalment no han avançat. Els Acords de San Andrés, la matança de 45 persones al poble dActeal el 1997, una consulta popular el 1999 i lanomenada marxa per la dignitat indígena que va reunir milers de persones lany 2001 són alguns dels fets més destacats dels últims anys. En tot aquest temps, representants de les bases i lEZLN s'han reunit amb diversos líders polítics que, segons la població indígena, han ignorat les seves peticions.
Per aquest motiu va començar fa quatre anys un procés denfortiment de les comunitats indígenes, que buscava l'autogovern. En aquest temps es van crear les Juntes de Bon Govern, els centres polítics i culturals coneguts com a Caracoles i es va implicar la població perquè vigilés la seva evolució. Ara, en canvi, des de lEZLN afirmen que hem arribat a un punt en el qual no podem anar més enllà i en el qual les demandes de la població indígena només seran possibles si l'indígena s'ajunta amb els treballadors de la ciutat i el camp.
Suport de les ONG del país i estrangeres
Segons la Sisena Declaració de la Selva Lacandona, l'actual política mexicana no serveix perquè aposta per polítiques de caràcter neoliberal que han perjudicat camperols i treballadors de la ciutat i han impulsat moltes persones a emigrar. Aquesta situació també la denuncien ONG i entitats de drets humans, com el Centre Fray Bartolomé de Las Casas. En un comunicat conjunt, una vintena d'aquestes organitzacions alerten de l'estratègia de guerra de baixa intensitat que té lloc en alguns municipis i comunitats indígenes des del 1995 i acusen el Govern federal de permetre massacres, desaparicions forçades i provocacions a les bases zapatistes i organitzacions civils de Chiapas.
En els últims dos mesos hem observat a diferents regions d'influència i presència zapatista una activitat més intensa de grups paramilitars, així com moviments de l'Exèrcit mexicà, afirmen les organitzacions, que insten la societat civil mexicana i internacional a exercir d'observadors.
En aquesta línia també es pronuncien des de lEZLN que, en la seva renovació, aposta per incrementar les relacions amb els moviments socials llatinoamericans i de fora del continent. A aquestes organitzacions els proposa celebrar trobades intercontinentals a principis del pròxim any, per intercanviar experiències sobre un altre model de vida possible.
Més informació:
Pàgina web de l'EZLN
Centre de Documentació sobre Zapatisme (CEDOZ)
Conecta amb Radio Insurgente
