L'Institut d'Estudis Catalans creu "summament greu" la situació del català

El català està fotut. L'Institut d'Estudis Catalans creu "summament greu" la situació del català Agències Barcelona. -- L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha aprovat una declaració institucional en què qualifica de "summament greu" la situació del català i reclama a la classe política i a la societat civil més implicació per protegir l'ús social del català. Així ho ha expressat el president de l'IEC, Josep Laporte, que ha afirmat que el català ha hagut d'afrontar en l'últim segle una època de "trastorns" en què ha arribat a ser "perseguida". Aquestes circumstàncies l'han empès a un estat "summament greu" i que pot fer témer per la seva "sostenibilitat futura". Laporte ha afegit que si bé el català ha patit "avanços" en l'últim segle no s'ha aconseguit una "generalització" del seu ús. El president ha assegurat que el català "corre el perill d'anar a l'UCI", però que la persistència d'aquest idioma depèn de la voluntat de la societat. Situació d'inferioritat El dirigent de l'IEC ha assegurat que l'oficialitat del català està "condicionada" i subjecta a la "bona voluntat" dels parlants, els quals en moltes ocasions "interioritzen un sentiment d'obligació" amb altres llengües. A més, ha considerat que seria una "sentència de mort" per al català l'habituació dels parlants al canvi de llengua, "la dimissió lingüística". Laporte ha lamentat que els governs autonòmics no mostrin en general "una actitud decidida" per a la defensa i extensió del coneixement i l'ús del català. En el cas de Catalunya, ha argumentat que encara no ha estat "plenament aplicada" la llei de política lingüística del 1998. Finalment, ha criticat que continuï la situació d'"inferioritat" respecte al castellà, el francès i l'italià. La declaració institucional formula 12 propostes als diferents actors de la vida política, cultural, social, econòmica i científica per "reflexionar a fons" sobre el desafiament de l'ús del català i les "mesures pertinents" per respondre-hi. Responsabilitat institucional Entre aquestes mesures està la reclamació als responsables polítics de garanties per a la seguretat i la projecció del català, així com per a la "sostenibilitat" de la comunitat lingüística al territori. A més, s'apel·la al "deure cívic" de la societat civil per promoure l'ús i "impulsar l'autoestima i la consideració social" del català. També s'insten les universitats a la seva "gran responsabilitat" en la defensa del català, el Govern central al "compliment" de la Constitució en la defensa de les llengües, i les institucions oficials a recordar que el català "és una de les llengües existents". L'IEC considera "essencial" el compromís dels governs autonòmics de les comunitats de llengua catalana així com que es creïn unes condicions que facin "imprescindible" el coneixement i l'ús del català, sense que això representi un menyscabament per a altres llengües. Per la seva part, el president de la secció filològica de l'IEC, Joan Martí, ha assegurat que la joventut no té una "actitud hostil" amb la llengua, però sí "indiferència", la qual cosa no és cap "bon símptoma".