Estem d'acord!
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2846
Aquí us deixo l'entrevista al president del PNB a Guipúscoa, Joseba Egibar.
Bilbao · 13/03/2006
El president del PNB a Guipúscoa, Joseba Egibar s’ha referit a l’evolució del procés estatutari català i l’ha comparat amb el procés que es viu al País Basc: ”La gran diferència entre el model aprovat a Catalunya i el basc és que el Pla Ibarretxe té locomotora i el català, no. El model basc conté el dret del poble basc a decidir , que és la locomotora; després té vagons i el que calgui, que serien les competències, les relacions amb l’Estat, els aeroports, i el que calgui....Però ni el sobiranisme català ni l’Estatut no tenen locomotora”. Egibar ha fet aquestes declaracions en una entrevista al Diari El Punt on també s’ha referit al pacte de CiU amb Zapatero.: “Zapatero es va trobar amb un problema quan l’Estatut va ser aprovat pel 90% del Parlament.” Segons Egibar, va ser llavors i aprofitant la divisió del nacionalisme català que va aprofitar per pactar amb el primer que va poder: “No cal oblidar que el PSOE no vol regalar res. És una lliçó que nosaltres els bascos hem de tenir ben present”. En referència al Pacte de Zapatero amb CiU afegeix: “ Com més temps passa la imatge d’aquella celebració es va enfosquint i va perdent qualitat. S’observa el perfil de fons, que és el que falla. Respecte a la gran manifestació del 18-F ha opinat: ”crec que demostra una reacció sana i d’empipament, però considero que arriba una mica tard. La implicació de la societat hauria d’haver estat un motor previ per tal que el polític no es desviés. Ara la gent s’ha enfadat amb el procés, quan està tot molt avançat. Cal esperar que les coses es puguin corregir en el futur.”...
Text Extret de Tribuna Catalana
XGL
- Detalls
- Categoria: Informàtica/Tecnologia
- Visites: 2754
Però tranquils... sinó teniu ganes de cremar el CD, us deixo una presentació de Novell de la tecnologia, es francament impressionant!
- Torrent
- Descarrega directa. (Aquesta sembla ser que ja no funciona...)
EL Barça a quarts!
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2549
![]() |
Feia molt de temps que no sortia d’un partit tant enfadat com ahir... Si!, el Barça va eliminar el Chelsea, varen fer un partit amb molt de cap, amb una defensa soberbia i un atac poc incisiu però molt insistent. Vaja, el que tothom reclamava a Rijkaard l’any passat a Stamford Bridge... |
Tot això per dir-vos que no puc entendre com el Chelsea, ahir, va marxar del Camp Nou amb un 1-1, si bé, es veritat que ells van arribar més clarament a l’area del Barça (recordem Crespo), no van practicar un bon futbol, ni a la anada ni a la tornada, tot i amb això, podien haver passat.... això es el que amb posa de mala llet... i per “colmo” l’àrbitre els hi regala l’empat... perquè el futbol d’atac no triomfa contra la tirania global del futbol defensiu i la frase de “ganar a cualquier precio”... Ahir la davantera del Barça hagués tingut que posar una marxa més com varen fer a Stamford Bridge l’any passat i fotrals-hi un carro de gols! Però potser aleshores, el carro, en l’haguessin fotut a nosaltres, i jo... ara, estaria parlant de romanticisme i bon futbol, però fora de la Champions.....
En fi, el nostre camí cap a Paris segueix el seu rumb!
Visca el Barça i Visca El Futbol d’atac!
Per cert, aquesta es la cara, de la derrota....

Ramón Chao: Visca Catalunya!
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2862
Dit això, us passo un fabulós article del Ramón Chao, pels qui no el conegueu heu de saber que a part de ser el pare del Manu Chao es redactor en cap del servei América Latina en Radio France International col·laborador de Le Monde Diplomatique i organitzador del prestigiós "Premio Juan Rulfo". Doncs bé, en la meva busqueda d’intel·lectuals que defensin la veritat i expressin de manera pedagògica la realitat catalana, finalment veig la llum i començo a trobar alguna coseta.... no entenc perquè no hi ha més intel·lectuals, artistes i gent del gremi que surtin a donar la seva opinió....
¡Visca Catalunya!
| RAMÓN CHAO | |
![]() |
ME GUSTAN los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo. |
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey . Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica : el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.
Al seny le responde la rauxa , asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora». La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo». Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una lito a mis hijos. Puso: «Para Manu y Antoine afectuosament». Cuando la vio Artigas hizo este parco comentario: «Te lo escribió en catalán para ahorrarse una letra».
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny . Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso caballero muriera loco.
Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.
Pàgina 184 de 240