You’ll never walk alone

Detalls

Categoria: Articles

Publicat el 03 Gener 2007

Visites: 3227

{google}6202013324286562406{/google}
Us heu preguntat mai perquè els aficionats del Liverpool canten aquesta cançó? You’ll never walk alone.

Realment aquests himne amb posa "la galina de piel" i aprofitant que el Barça jugarà en Champions contra els Reds, he pensat en buscar l’origen d’aquesta tradició futbolera de cantar aquesta cançó, dic futbolera perquè els aficionats del Liverpool no són els únics que la canten(Celtic, Rapid de Viena, Feyenoord, Ajax, Borussia..) però la historia dicta que van ser els primers... o almenys, això sembla.

La historia més creïble de totes les que he trobat, és la més senzilla. Rondaven els anys 50 i en aquella temporada durant varis partits seguits per megafonia sonava la cançó abans dels partits. Un dia la megafonia d’Anfield Road no va funcionar i diu la llegenda que de manera espontània, el Kop (la grada més popular de l'estadi) la va cantar, és veu que és van agradar molt, ja que la van incloure el seu repertori i d’ençà és l’himne del Liverpool. L’any 1982 el títol de la cançó va passar a formar part de l’escut dels Reds.

"When you walk through the storm Hold your head up high And don't be afraid of the dark At the end of the storm There's a golden sky And the sweet silver song of the lark. Walk on, through the wind Walk on, through the rain Though your dreams be tossed and blown Walk on, walk on, with hope in your heart And you'll never walk alone You'll never walk alone Walk on, walk on, with hope in your heart And you'll never walk alone You'll never walk alone."

"Cuando camines a través de la tormenta Mantén alta tu cabeza Y no tengas miedo de la oscuridad. Al final de la tormenta Hay un cielo dorado Y la dulce y argentina canción del pájaro cantor. Camina a través del viento, Camina a través de la lluvia, Aunque tus sueños se vean agitados y golpeados. Camina, camina con esperanza en tu corazón Y nunca caminarás solo, Nunca caminarás solo. Camina, camina con esperanza en tu corazón Y nunca caminarás solo, Nunca caminarás solo."

Discurs per un amic!

Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 29 Desembre 2006

Visites: 16485

Avui, probablement en aquests instants m’ha tocat llegir un discurs per un gran amic, la veritat és que porto uns mesos capficat amb que puc expressar-li el dia de la seva boda, finalment i com deia un amic “quan es tracta d’amistat les paraules surten soles...” i així ha estat:

Encara recordo el dia que el Nacho em va dir que es casava, va ser en un Bar de Gràcia i el primer que em va passar pel cap va ser com em vestiria. Molts us preguntareu el perquè; se suposa que quan un gran amic es casa el primer que es pensa és en la seva felicitat, ja que és una aventura rica d’experiències i que es pren amb molta il•lusió. Però tornant a la vestimenta... ara ja fa uns quants anys (uns 6 o 7 aproximadament) quan ell i jo érem més jovenets i eixelebrats varem acordar com aniria vestit en el cas que algun dia ell trobés una dona amb qui compartir un projecte de vida. Evidentment, la nostre curta edat ens va fer arribar a una proposta un xic estrambòtica que, com podreu comprovar en el dia d’avui, no s’ha fet efectiva. Volia comentar aquests fets, ja que d’alguna manera, sento que amb aquest discurs quedem en pau.

Avui estem aquí per celebrar l’amor de la Montse i el Nacho i per celebrar-lo que millor que la companyia d’amics i familiars, és per això, que m’agradaria parlar sobre l’amor i l’amistat, conceptes difícils d’expressar en paraules i que moltes vegades El Nacho i jo hem parlat durant hores i hores. Per expressar aquest sentiments m’agradaria llegir-vos un fragment d’un text de Francesc Pujols, que diu així:

“ A desgrat d’ésser poeta i filòsof, no us parlaré de l’amor ni amb el cor ni amb el cap, sinó que us en parlaré senzillament com a amic, amb l’esperança de fer-vos veure, si puc, la semblança i la diferència que hi ha entre l’amor i l’amistat, aquests dos sentiments que jo crec haver descobert que essent iguals en la qualitat, només es diferencien en la quantitat.

L’amor és una amistat absoluta i l’amistat un amor relatiu.

Tant els enamorats com els amics, tenen desig de veure’s. La diferència està que els enamorats es volen veure sempre i els amics només de tant en tant. Els qui s’estimen per amor no poden passar ni un dia sense veure’s, mentre que els qui s’estimen per amistat poden passar dies, mesos i fins anys, perquè no els ve d’un dia ni de dos ni de tres. L’amor és el desig de veure’s sempre i l’amistat el desig de veure’s de tant en tant. “

Finalment, i desprès d’haver llegit aquestes paraules, m’agradaria desitjar-vos que sigueu molt feliços en aquesta aventura i que recordeu sempre que tant l’amor com l’amistat són valors que si cultiveu i regueu sempre seran presents en les vostres vides.

Bones Festes

Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 25 Desembre 2006

Visites: 3420

Des de Som i Serem us volem desitjar bones festes! Recordant, això si, que un any més  "Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol"