Oleguer Presas, carta oberta.
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3186
De ven segur que no ha estat el millor defensa del Barça, jugava amb cor i discreció. També és veritat, que amb ell a la defensa, varem guanyar una Lliga de Campions. Però jo no només admiro l'Oleguer com a futbolista, repeteixo no és cap geni (tot i que per jugar el barça una mica ho has de ser) però com ha persona m'ha demostrat, tenir el cap uns quants esglaons per sobre de la extensa majoria de jugadors mundials que coneix-ho. Parla amb llibertat i correcció, fugin dels tòpic que emmascaren tots els jugadors i per mi això és digne d'agrair si més no com a persona.
Així que des de somiserem volem publicar la teva carta d'acomiadament i desitjar-te sort en la teva nova aventura, esperant que et mantinguis ferm amb els teus ideals i expressis sempre el que pensis sense por els tòpics ni les conseqüències absurdes d'un món absurd.
Quan vaig aterrar al Camp Nou vaig veure com un dels meus grans somnis es feia realitat. Des de petit somiava portar la samarreta del Barça; m'imaginava el Camp Nou ple a vessar i jo jugant per aconseguir el títol de Lliga, envoltat de grandíssims jugadors, i contribuint a aconseguir-lo amb un, dos o tres gols. Evidentment, no tot és possible, però el que pocs anys abans no era més que un somni, un 13 de novembre del 2002 es va fer realitat: jugar al Barça i poder celebrar, amb tot el barcelonisme, els èxits de l'equip.
Vaig arribar sense fer soroll, amb voluntat d'aprendre i donar el màxim de mi per poder continuar amb el somni. Sent conscient de les meves mancances i virtuts, però sobretot tenint present que el que em permetia jugar en aquest equip eren les ganes de fer-ho bé i el sentiment que et fa donar-ho tot al camp. Ja se sap, hi ha dies que et surten millor les coses i altres pitjor però la voluntat de millorar i l'esforç han estat companyes de viatge inseparables durant tot aquest temps. Uns anys en què he pogut gaudir d'experiències inoblidables, com ara les celebracions dels títols pels carrers de Barcelona o al Camp Nou o la consecució de la Lliga de Campions a París. Però aquests moments no serien res sense els petits detalls que els acompanyen: les mostres d'alegria, el suport i l'escalfor de la gent, la complicitat amb els companys, les bromes, les abraçades i sobretot saber que cada títol ha estat la culminació d'un any de treball, caminant junts equip i afició.
Gràcies a tots aquells que han compartit amb mi aquestes experiències i sense els quals no haurien estat possible.
He intentat mostrar-me tal com sóc. He procurat actuar amb professionalitat i amb coherència amb les meves idees. No m'ha agradat mai ser al centre de l'atenció mediàtica però no per això renuncio a expressar els meus pensaments. Tots tenim els nostres i és bo poder-los expressar i discutir lliurement i de manera respectuosa per conèixer els altres i posar-nos a la seva pell. Crec que és la millor manera per avançar cap a una societat tolerant.
Sovint, les meves declaracions s'han utilitzat per crear polèmiques, s'ha volgut llegir entre línies coses que no he dit o s'han fet interpretacions fora del context en què van ser dites. Al llarg d'aquests anys, simplement he expressat la meva voluntat de millorar la societat en què vivim, encara plena d'injustícies, desigualtats i problemes per solucionar.
Gràcies a tots aquells que han fet un esforç per entendre'm i respectar-me, hagin compartit la meva opinió o no.
M'acomiado, doncs, amb una carta, sense fer soroll, tal com vaig arribar. Marxo a Amsterdam a viure una nova experiència vital i on espero poder gaudir dels minuts que no he tingut en els darrers temps i ajudar el meu nou equip a aconseguir èxits. Crec que és el moment de fer-ho i una bona oportunitat per conèixer altres cultures, altres idiomes, un club diferent, nous companys… En definitiva, un bon camí per continuar creixent en tots els sentits.
Així doncs, només em queda dir-vos que seré entre els milions de caps anònims per celebrar junts els èxits de l'equip dels meus somnis. Gràcies per tot i fins sempre.
Una abraçada,
Oleguer
Futurologia tecnològica
- Detalls
- Categoria: Informàtica/Tecnologia
- Visites: 2843
Quantes vegades hem imaginat el futur... jo com a fanàtic dels Gadgets moltes... però m'entres per una banda em fascina, per l'altre no sé com ens influirà. La tecnologia és un avenç, però no ha de substituir mai l'escalfor humana, la proximitat, la privadesa o el contacte real...
Sempre penso en aquella frase que li diu Fidel Castro a Oliver Stone el final de la entrevista/documental “Looking for Fidel”, m'entres mira l'horitzó de La Habana, li diu:
“Hoy dia en una computadora con una decena de discos compactos, tiene toda la literatura que el mundo escribió. Muchas cosas han cambiado...
Yo no sé para que lanzaron tanto progreso para acabar así... incluso por qué permitieron que el pueblo viera todo eso.”
Sempre tinc el dilema de si el progrés és en favor o no de la humanitat, de si serem més feliços per aquest camí o millor tornem al camp, a la natura, a la mínima expressió per viure i no complicar-nos l'existència...
Aquí us deixo un parell de vídeos que és permeten el luxe d'intentar veure el futur. Com diu sempre un bon amic meu, “em provoca vertigen només d'imaginar-ho”. I vosaltres, que en penseu?
Reivindicant Linux
- Detalls
- Categoria: Informàtica/Tecnologia
- Visites: 3805
«Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes». Mahatma Gandhi
Pàgina 124 de 240
