Into the dream
- Detalls
- Categoria: El clip
- Visites: 2016
Bon dia a tots i a totes,
avui des del clip us mostrem l'art de Pat Metheny i la seva guitarra "Pikasso" de 42 cordes (sí, 42!!!). Una mostra més de la inventiva del guitarrista americà. La "Pikasso" està feta per la gran lutier canadenca Linda Manzer i sóna tant per pulsació com per simpatia entre cordes (la vibració d'unes cordes, fa que altres cordes també sonin). Per a mi és un misteri la seva afinació. L'únic que puc dir és que el seu so és embolcallant i màgic.
Pat Metheny és un habitual dels concerts de Barcelona, així que si teniu ocasió aneu a algun dels seus concerts, bé sigui al festival de Jazz o al festival de guitarra.
Tot un luxe!!
SPAIN'S SECRET CONFLICT
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2245
Si a Europa s’interessen, és que comencen a veure-ho clar. No em cansaré de repetir-ho, voleu solucions a la crisi/retallades, jo en tinc una Independència! Voleu democràcia real? Mireu partits que no estiguin actualment a les institucions! La solució és fàcil. Perdre temps de les nostres vides en cercar una opció interessant?. Sembla ser que no entra en les prioritats de la majoria dels catalans, ni dels acampats...
En fi, us deixo aquest interessant documental amb opinions molt diverses d’españols i catalans de gran volada! Si us plau, feu-ne difusió sobre tot més enllà de les nostres fronteres o si teniu amics estrangers!
Allò que Eurovisió es va perdre
- Detalls
- Categoria: El clip
- Visites: 2065
Bona tarda a totes i a tots,
aquesta setmana des del clip volem ensenyar-vos un grup finlandès que hagués animat molt el festival d'Eurovisió (tant denostat aquests dies i que només s'alimenta de techno-pop o coses pitjors).
El vídeo ve amb traducció a l'anglès i amb un "surviving pack to Elakëläiset", és a dir, kit de supervivència per entendre d'on coi surten aquesta banda de finlandesos borratxos que es diuen Elakëläiset (grup, per cert, que porta més de 20 anys en actiu).
Espero que us ho passeu bé!!
You are Beautiful...*
- Detalls
- Categoria: Can Penja i Despenja
- Visites: 2730
A primer toc de llum, un bonic despertar després d’una nit d’intensa reflexió. Una aurora boreal de somnis es passeja per damunt de joves cossos espargits, innocents, dèbils, protestant per una mateixa causa.
Fa tres nits que acampo a Sol, epicentre de la ja coneguda com a #Spanishrevolution. L’ambient reivindicatiu, pacífic i voluntuós marquen una concentració que sembla no tenir límits. A cada lluna, es crea una nova comissió, activa, que debat, en el marc del seu propí àmbit, les propostes de millora. Més tard, idees en mà, es convoca l’assemblea general on es tracten tots els temes aprovats en cada una de les comissions; i es redacta el manifest que serà llegit en totes les llengües, inclòs el català. D’altres més quotidianes organitzen el menjar, l’elaboren i el distribueixen, fins i tot a la policia, que amablement la rebutgen per estar de servei. Tot òbviament funciona sense diners, gratuït, solidari, voluntari. De la mateixa manera funcionen infraestructures, encarregada de muntar la “haima” sota la que aixoplugar-se, o la de neteja que mai descansa.
Els lemes unificats criden al to dels timbals reivindicacions com les que segueixen: “Esta democracia no nos representa”; “no hay pan para tanto chorizo”; “el pueblo unido jamás será vencido”. Més enllà, creixen el centenar de pancartes que inunden la plaça de la revolució, molt més humanes: “os dejaremos dormir, cuando nos dejeis soñar”; “el ser humano es maravilloso”; “gracias por venir”; “ ya hemos llegado a sol, ahora vamos a por la luna”.
Però sens dubte, l’emoció s’apodera d’un jove inexpert quan milers i milers de persones mudes aprenen una nova manera d’aplaudir: mans aixecades. Símptoma que l’esperança d’un nou procedir es possible. Proposta duta a terme per la comissió del respecte, que insisteix, amb èxit, que no es tracta d’un “botellón” sinó d’una manifestació.
Joves universitaris, treballadors precaris, becaris sense sou, parats, senyores, mares, pares i nens, homes de tratge, i senyors grans, es passegen cada dia des de les vuit de la tarda per una plaça que ja s’ha quedat petita, decorada per la comissió d’art amb tot tipus de reclamacions. Llibertat d’expressió, respecte, reflexions, i bon rotllo és el to habitual d’aquestes jornades que desperten cada vespre.
Avui m’he despertat mentre tots dormien, ja no quedava res d’aquelles declaracions d’intencions, de l’esforç d’una gran organització, dels crits de protesta, dels somriures, i de l’orgull d’una generació que semblava dormida . Una dona elegant es passeja amb un cistell de xurros, els reparteix als més matiners. Els seus llavis vermells, el perfum car, i el collar de perles ho confirmen, per fi hi som tots.
Pàgina 105 de 262
