La importància de dir-se Egipte*
- Detalls
- Categoria: Can Penja i Despenja
- Visites: 2456
Ja fa nou dies que més d’un miler d’egipcis es manifesten a la plaça de Tahir, la plaça de l’alliberació del Cairo, per exigir la fi del mandat del seu president.
La consigna d’un poble sense classe mitja, tendent a la pobresa, està clara: Hosni Mubarak ha d’abandonar el poder.
Les informacions d’última hora, avalades per la CIA i la NDP concreten que el President egipci dimitirà en unes hores. Tot i això, alguns són els que apunten que s’aferrarà al poder fins a les pròximes eleccions del setembre. Fet no indicatiu de les suposades reformes que se li exigeixen, ja que ja estaven planejades.
Aquesta revolució no és un fet aïllat i espontani, sinó que és conseqüència de l’abús policial i presidencial del poder, de la retallada de llibertats i drets socials, de l’augment de la taxa d’atur, i de la manca d’una classe mitjana estable. També hi ha contribuït l’exemple de Tunísia que va acabar amb el derrocament del seu president Ben Ali.
Cal recordar que Egipte no és Tunísia. La importància del país de Mubarack és cabdal en les relacions internacionals de la història contemporània, i sobretot pel món occidental.
No tant sols per la seva rellevància geogràfica (el canal de Suez constitueix un pas vital pel transport de l’or negre), i econòmica, sinó també estratègica.
Per això, el seu potencial aliat, Estats Units, s’ha posicionat a favor d’una transició cap a la democràcia, però mantenint fins als comicis al faraó, o en el seu cas algú del partit com Suleimán (vicepresident). Els experts apunten que l’administració Obama, i els seus socis europeus, volen evitar així que els Yihadistes es facin amb el poder de Pròxim Orient.
En aquest sentit, és vital el paper d’Egipte, potencial aliat i avalador en la zona d’Israel; fet que va provocar la seva sortida, i posterior entrada, de la Lliga Àrab, on també s’hi troba Palestina.
Els experts apunten, que des de la Lliga àrab també s’està pressionant a Mubarack i el seu règim perquè es perpetuï en el poder, mitjançant una sèrie de reformes. La por a una reacció en cadena a la zona, i a l’aprofitament dels moviments islamistes Yihadistes a un buit de poder, fa que alguns ja hagin emprès reformes, com és el cas de Jordània. A tot això, Iran està molt interessat en que els Germans Musulmans, l’oposició visible egípcia, ocupin aquest buit.
Un últim apunt, em porta a qüestionar la necessitat de que Pepa Bueno, presentadora del telenotícies nit de TVE, s’hagi desplaçat a Egipte per simplement donar pas a les pròpies enviades especials. No sé si des de l’entitat pública recorden que estem en crisi, i que aquesta es finança amb l’erari públic.
En fi, haurem de seguir d’aprop el que passi en els pròxims dies. El que està clar es que Egipte és el rei de la taula d’escacs del món àrab no islamista a Pròxim Orient. I que com a les normes d’aquest joc, si el rei mor, la partida és perd.
While my ukelele gently weeps
- Detalls
- Categoria: El clip
- Visites: 1934
Bon dia a tots i a totes.
Aquesta setmana toca un Clip molt inspirador. A la web hi ha un japonès (Jake Shimabukuro) que toca més que bé l'ukelele, tant és així que no he pogut resistir posar-lo en la llista dels clips.
Com diu ell a la introducció del vídeo, el tema que interpreta és "While my guitar gently weeps" de George Harrison. En Jake diu que és un dels seus compositors preferits (jo estic amb ell). Què hagués estat dels "Beatles" sense les cançons d'en George. El millor dels "Beatles" però ja no està entre nosaltres. Serveixi aquest Clip com homenatge a la seva figura també.
Salut!
Sony Ericsson Xperia Play
- Detalls
- Categoria: Informàtica/Tecnologia
- Visites: 2203
Com ja sabreu, no sóc molt fan de Sony... però hi ha anuncis que et deixen amb la boca ben oberta i les celles ben aixecades.
És impresionant veure com la història viva de la telefonia mòbil (Motorola, Sony Ericsson, HTC, Samsung...) estan esprement Android fins l'última gota. I es que aquesta andròmina verda ens treu la son a molts de nosaltres...
El georgià Vakhtang Kikabidze
- Detalls
- Categoria: El clip
- Visites: 2173
Bon dia,
avui des del clip volem que descobriu una de les celebritats de la música georgiana: Vakhtang Kikabidze (1938).
La seva llarga carrera cinematogràfica inclou títols com "Mimino" (1977), una comèdia de Georgi Danelya i que va esdevenir un èxit a tota la unió soviètica. Us recomano que mireu la pel·lícula si en teniu ocasió, està prou bé.
El clip que adjuntem a continuació és el de la cançó dels títols de crèdit de "Mimino". Ja veureu quin escenari i sobretot quin públic!!
Gaudiu!!
Pàgina 92 de 240
