- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 126
El vídeo presenta l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i l'Acord Climàtic de París com un pla estratègic per a un estil de vida sostenible, tot i que critica la possible transferència de poder cap a organismes no electorals. Es planteja que el pla pot conduir a un control global. Es destaca la possible intenció de controlar tots els recursos i la població mundial. El tema ha estat objecte d'anàlisi i crítica per part de diversos autors i activistes.
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 146
La conversa tracta sobre els possibles efectes a llarg termini de les vacunes contra el COVID-19, incloent-hi la possibilitat de contaminació genètica amb el codi de les vacunes Pfizer i Moderna. Es discuteix que s'ha trobat evidència que aquest codi s'ha inserit en el DNA humà. Es mencionen estudis amb el laboratori alemany i John Cantizarro, que han detectat fragments de codi del spike protein, incloent SV40, a més de fragments de DNA en individus vacunats. S'observa un canvi significatiu en el perfil genètic de les persones vacunades, amb un augment en la predisposició a neoplàsties o càncer. Es planteja la preocupació sobre la possible transmissió d'aquestes modificacions genètiques a les generacions següents.
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 134
Un científic líder de Johnson & Johnson reconeix que la vacuna contra la COVID‑19 no era realment segura ni eficaç. Segons ell, la urgència per distribuir-la va reduir el rigor en la investigació i els assajos clínics, deixant dubtes sobre la seva validació científica.
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 137
Aquest vídeo explica els Cicles de Milanković, una teoria que proposa que les variacions en l’òrbita i la inclinació de l’eix terrestre influeixen significativament en el canvi climàtic a llarg termini. El nucli de la teoria es basa en tres factors clau: l’excentricitat (la forma de l’òrbita terrestre), l’obliqüitat (la inclinació de l’eix de la Terra) i la precessió (el balanceig de l’eix de rotació). Aquests canvis cíclics afecten la quantitat i la distribució de llum solar que arriba a diferents parts del planeta, provocant canvis climàtics. La teoria va ser desenvolupada inicialment per Milutin Milanković als anys 1920 i, tot i que en un primer moment va ser rebuda amb escepticisme, amb els avenços en geologia i tecnologia d’observació, va ser confirmada més tard a través de dades de nuclis de gel i altres registres geològics. Aquests cicles poden explicar els canvis climàtics del passat. Els científics continuen perfeccionant el model, integrant dades de la Terra i d’altres planetes com Mart i Saturn, per comprendre millor les complexitats que impulsen els climes planetaris.
