- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3170
Així serà el Google segons Randy Siegel(fa vinyetes) del New York Times.
))
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3291
Quant de temps tardarien les nostres barbaritats causades durant anys i anys de destrossa a la Terra en recuperar-se???
Aquí us deixo un resum de l’article Imagine Earth without people que explica tot això amb més detall, jo us deixo un resum de Treehugger vía Boing Boing.
- Immediatament: La majoria de les espècies en perill començarien a recuperar-se.
- 24-48 hores: La contaminació lumínica s’acabaria.
- 3 mesos: La pol·lució atmosfèrica (nitrogen i òxids de sofre) s’aniria reduint.
- En 10 anys: Desapareixeria el metà de l’atmosfera.
- En 20 anys: Las carreteres rurals i pobles quedarien coberts per la vegetació. Desapareixen les collites genèticament modificades.
- En 50 anys: Es recupera la població d’espècies marines. Desapareixen els nitrats i fosfats de l’aigua.
- Entre 50 i 100 anys: Els carrers i edificis de les ciutats queden coberts per la vegetació.
- 100 anys: Els edificis de fusta s’enfonsen.
- De 100 a 200 anys: Els ponts es cauen.
- En 200 anys: Els edificis de metall i vidre s’enfonsen; el cinturó de gra dels Estats Units torna a ser una prada.
- En 250 anys: Les preses s’enfonsen.
- En 500 anys: Els coralls es regeneren.
- Entre 500 i 1.000 anys: la majoria del contingut orgànic dels abocadors es descomponen.
- 1.000 anys: La majoria dels edificis de maó, pedra i ciment han desaparegut; el diòxid de carboni a l’atmosfera torna els seus nivells pre-industrial.
- 50.000 anys: La majoria dels plàstics i vidres es descomponen.
- Després de 50.000 anys: L’existència de la humanitat queda marcada bàsicament per només alguns restes arqueològics…
- Però alguns productes químics fabricats per l’home només desapareixerien després de 200.000 anys i la brossa radioactiva pot seguir sent mortal durant dos milions d’anys.
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3061
Com ja sabreu els habituals d’aquesta web, des d’aquí sempre hem defensat el codi obert, l’intercanvi de fitxers, la lliure associació o la tremenda importància de compartir. Compartir coneixements, cultura, informació, dades, musica, pel·lícules i tot allò que de mutu acord decidim regalar-nos... això si, amb un mínim, per petit que sigui de “quid pro cuo”.
Es per això que avui m’agradaria parlar d’un concurs que he descobert via the fuckingshit. Down with DRM és una web que fa campanya en contra del famós DRM(Digital Rights Management) que breument significa la gestió de les restriccions o drets digitals, aquesta terminologia aplega totes aquelles tecnologies destinades a la protecció d’aquets drets.
Doncs bé, des d’aquí el meu etern suport aquesta campanya, ja que considero que l’industria, intentant defensar “legítimament” els seus drets, trepitja els teus... i sinó recordeu aquell afer de Sony i el DRM que va incloure a uns quans milions de CD's, que es dedicava a espiar i enviar informació de l’usuari sense el seu permís, i de fet encara deu estar en moltes cases.... com aquesta n’hi ha un munt, i cada dia en tindrem més! Cosa que evidentment va totalment en contra del terme compartir, que tant m’agrada..
Aquí us deixo un dels vídeos guanyadors del concurs, el tema o motiu era el DRM i perquè es dolent per nosaltres, els usuaris. Realment n’hi ha de molt bons, però aquest m’ha arribat a l’anima, fins al punt de formar part ja del meu petit racó multimèdia.
Web: Down with DRM
Aqui els 5 millors del concurs.
I com no, l'obre d'art...
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3459
Me assabentat que es rodarà una pel·lícula dels fets del 1714. Des de fa un temps ençà, estem veient una gran intenció per part del món televisiu i cinematogràfic per acostar l’història de la nostre nació. Recordem el reportatge dels bombardejos a Barcelona que BTV va emetre darrerament, així com la pel·lícula que estan preparant de Francesc Macià o la ja estrenada Salvador (Puig i Antich), o també, ja fa un any o dos el magazine que presentava Toni Soler a TV3, referent a l’història de Catalunya.
Tot això perquè fa un dies, parlant amb el meu bon amic Xavier, una d’aquelles tardes que ens posem a filosofar... i no hi ha qui ens aguanti, ens preguntàvem mútuament, quan de temps feia que teníem coneixement de que el 1714 era una derrota, i que tots els catalans la commemoràvem el dia de la nostra diada, l’11 de setembre.. i varem quedar força al·lucinats amb les nostres respostes. És per això que m’agrada tot aquest moviment que hi ha últimament per fer arribar l’història del nostre país, a través dels mitjans més usats i populars de la nostra societat, ja que sempre he pensat.. i m’incloc en aquest pensament que tenim poca memòria històrica, i que anem fent, obviant el nostre passat... I no ho dic amb ànim de revenja sinó amb ganes d’aprendre dels errors i la valentia de les nostres arrels...
Aquí us deixo la noticia
Les productores catalanes Mediapro i Prodigius Audiovisual estan preparant una pel·lícula sobre
Via comunicacio21
