¿Cuántos megapixels tienen nuestros ojos?

Detalls

Categoria: Articles

Publicat el 28 Novembre 2005

Visites: 3283

Ja deia jo que tanta normalitat assemblaria no podia ser, i menys si en aquesta hi participen espanyols…. Us vaig explicar que acceptava el resultat de la votació per a la oficialització de la Federació Catalana de Patinatge però només dos dies desprès comença a sortir la Merda! I sinó mireu aquest article publicat al diari AVUI:

Jordi Cortada

La denúncia de dos federatius centreamericans va evidenciar ahir la implicació de França en el desplegament del govern espanyol per impedir de totes totes que la Federació Catalana de Patinatge fos reconeguda oficialment per la FIRS dijous a Roma. Diana Nolasco, presidenta de la Federació Hondurenya de Patinatge, va explicar que en l'enllaç aeri que va fer a París va ser interrogada per ciutadans espanyols, no identificats, amb la connivència de la policia duanera francesa, l'encarregada d'interceptar-la.

Nolasco, que viatjava acompanyada per un delegat federatiu del Salvador, va relatar que en dirigir-se cap a l'enllaç a l'aeroport Charles de Gaulle va observar que en una cua de control de passaports el seu company tenia algun problema. En acostar-s'hi, els agents francesos es van endur el federatiu salvadorenc i poc després a ella mateixa la retiraven de la cua. "Llavors dos persones amb accent espanyol van començar a fer-me preguntes". De mica en mica les preguntes es van anar acostant al rovell de l'ou, fins que, sense que Nolasco hagués dit res de l'assemblea i havent parlat només del Mundial de patinatge artístic, els dos individus li van preguntar per "l'elecció". Delatats, van procedir a la segona part de la pressió. "Vostè no es pot ficar en el problema entre Madrid i Catalunya" o bé "en un país no hi pot haver dos comitès olímpics ni dues federacions".

Una bona estona d'interrogatori, suficient perquè tant Nolasco com el seu company del Salvador perdessin l'enllaç i haguessin de canviar el bitllet, amb el recàrrec corresponent.

La presidenta de la Federació Hondurenya va explicar aquests detalls juntament amb el president de la panamenya, Manuel Salazar, amb qui passa uns dies a Catalunya en el domicili d'un ciutadà colombià que viu aquí.

No va ser l'única. Un altre delegat, que feia escala a Madrid, va ser introduït en una habitacioneta de "dos o tres metres quadrats" a Barajas, segons el relat de Nolasco i Salazar, i l'hi van deixar una bona estona, després d'haver-lo sotmès a un interrogatori similar al de París. Aquest delegat va demanar que no fos revelada la seva identitat, perquè havia rebut pressions a nivell familiar i amb amenaces de perdre la feina. No es descarta que altres delegats, pel mateix motiu, hagin callat directament.

Encara hi ha més casos. Els representants de Costa Rica, Guatemala i Equador van ser retinguts i incomunicats durant els dos dies previs a la votació a l'hotel on havien estat allotjats, a una hora de Roma, complint un pla de viatge pagat per la Federació Espanyola. Tot i que companys seus de la Confederació Panamericana es van acostar a l'hotel per parlar-hi, mai van poder-ho fer, sobretot per la custòdia que exercia, segons van explicar a aquest diari Nolasco i Salazar, el secretari general de la FEP, José Luis Pérez.

Tots dos federatius també van explicar el cas del delegat cubà, que no va arribar a poder sortir de l'illa després de reiterades i sospitoses negatives a concedir-li el visat. Una situació molt similar a la que van viure una xifra indeterminada de delegats de països africans, a qui les ambaixades italianes no van concedir visats perquè, al no haver estat convocats per la FIRS, no tenien justificant documental per accedir-hi.

Text extret del diari avui