- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3429
Gràcies, gràcies, gràcies... això va dir en Carod Rovira el dia de les eleccions quan ja sabia els resultats... i això mateix li repeteixo a en Xavier Arnaus. Ell m’ha remès un mail de J.Palou, un ciutadà que ha enviat una carta oberta als següents mitjans de comunicació: COPE, ABC,
www.lobbyperlaindependencia
J. Palou: SIGAN ASÍ! OLÉ!
Muy señores míos:
Soy un separatista irredento que està a favor de la independència
de Catalunya.
Les escribo para dar-les mi más fervorosa enhorabuena por su
programa radiofónico o periódico. Cada imprecación, cada
menosprecio, cada escupitajo, cada improperio, cada insulto que
vierten ustedes contra Catalunya, contra los catalanes y contra los
representantes elegidos por el pueblo catalán, supone un impulso
formidable a la independencia de la nación catalana.
Ustedes nos hacen el favor impagable de decirnos a la cara que en
Espanya no tenemos nada que pelar. Son ustedes quienes con su
BOICOT a los productos catalanes nos enseñan el portal, sacan el
látigo y nos dicen "largo, fuera, fuera de aquí", simplemente porque
nos hemos atrevido, con la reforma del estatuto, a pedir-les
educadamente que no nos traten tan mal. Y eso que lo hemos
hecho a través de los conductos reglamentarios establecidos por el
estado espanyol.
Gracias, muchísimas gracias! Es de agradecer la sana competència
que se ha establecido entre ustedes por quedar los primeros en el
rànquing de catalanofòbia. Se ve a la legua que ganas y interés por
escalar posiciones, no les faltan. No cejen en el empeño! Yo, ya les
he recomendado a todas mis amistades.
Si no fuera por espanyoles toreros y llenos de pasión como ustedes,
la creación del futuro estado catalán nos resultaría un poco más
complicado. Los catalanes somos todos separatistas en potencia,
pero ustedes son algo mucho mejor: son separadores. Si no
existieran, habría que inventar-los. Nos expulsan de su estado:
magnífico! Bravo! Queremos más, más.... y mucho más! Que no
decaiga! Fantástico! Sublime! Sigan, sigan así! Ele! Ozú...! No
aflojen, que van muy pero que muy bien!
Les saluda atentamente, J. Palou (Lobby per la independencia)
(Disculpen si se me ha escapado alguna falta pero es que hace
tiempo que no practico el espanyol i no lo domino a la perfección).
......
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman
Des d’aquí, el meu suport per aquest text, Gràcies J.Palou per expressar el meu sentiment envers Espanya des del 25 de maig de 1979 fins a dia d’avui. Igual que en una altra època ho va expressar Joan Maragall amb un poema anomenat Oda a Espanya (1898). Si sóc independentista és només pel fet d’estar interessat pels drets humans, la nostra terra, la nostra cultura i la nostra política, i això fa que al indagar descobreixi corprès que l’estat on visc, que l’estat que em “representa”, no em vol i no comparteix uns ideals universals (drets humans).
Roger Roca Campmany. Olé, sóc Independentista nat!
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3128
Així serà el Google segons Randy Siegel(fa vinyetes) del New York Times.
))
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3232
Quant de temps tardarien les nostres barbaritats causades durant anys i anys de destrossa a la Terra en recuperar-se???
Aquí us deixo un resum de l’article Imagine Earth without people que explica tot això amb més detall, jo us deixo un resum de Treehugger vía Boing Boing.
- Immediatament: La majoria de les espècies en perill començarien a recuperar-se.
- 24-48 hores: La contaminació lumínica s’acabaria.
- 3 mesos: La pol·lució atmosfèrica (nitrogen i òxids de sofre) s’aniria reduint.
- En 10 anys: Desapareixeria el metà de l’atmosfera.
- En 20 anys: Las carreteres rurals i pobles quedarien coberts per la vegetació. Desapareixen les collites genèticament modificades.
- En 50 anys: Es recupera la població d’espècies marines. Desapareixen els nitrats i fosfats de l’aigua.
- Entre 50 i 100 anys: Els carrers i edificis de les ciutats queden coberts per la vegetació.
- 100 anys: Els edificis de fusta s’enfonsen.
- De 100 a 200 anys: Els ponts es cauen.
- En 200 anys: Els edificis de metall i vidre s’enfonsen; el cinturó de gra dels Estats Units torna a ser una prada.
- En 250 anys: Les preses s’enfonsen.
- En 500 anys: Els coralls es regeneren.
- Entre 500 i 1.000 anys: la majoria del contingut orgànic dels abocadors es descomponen.
- 1.000 anys: La majoria dels edificis de maó, pedra i ciment han desaparegut; el diòxid de carboni a l’atmosfera torna els seus nivells pre-industrial.
- 50.000 anys: La majoria dels plàstics i vidres es descomponen.
- Després de 50.000 anys: L’existència de la humanitat queda marcada bàsicament per només alguns restes arqueològics…
- Però alguns productes químics fabricats per l’home només desapareixerien després de 200.000 anys i la brossa radioactiva pot seguir sent mortal durant dos milions d’anys.
