La viola de roda
- Detalls
- Categoria: El clip
- Visites: 2921
Bon dia a tots i a totes,
avui des del Clip volem que coneixeu l'ornitorinc de la família musical: la viola de roda. Aquest instrument s'acciona amb una maneta que fa girar la roda a la qual es recolzen 3 tipus diferents de cordes (des d'unes molt greus per fer el ritme fins unes fines per fer la melodia). A aquestes cordes va associat un teclat (ja que les cordes no es pitgen).
És un instrument força antic, ja que la primera viola de roda es va construir al segle IX, i que ha estat recuperat fa poc per grups de música folk d'arreu d'Europa.
He trobat un exemple meravellós de l'execució d'aquest instrument i aquí el comparteixo amb vosaltres. El trobo del tot evocador...
The motherf***ing Legend of Zelda
- Detalls
- Categoria: El clip
- Visites: 2015
Bona tarda a tots i a totes,
avui des del Clip volem mostrar-vos un muntatge musical perpetrat per un "freaky" amant dels videojocs dels 80.
No hi ha dubte que hi ha molta feina i moltes hores al darrera d'una paròdia aparentment fàcil de fer. Només dir que el personatge en qüestió es va pintar l'habitació de verd per poder muntar imatges.
Un altre Clip que no té desperdici. Us deixo amb "Legend of Zelda with lyrics"
Que ruli!!
Coratge*
- Detalls
- Categoria: Can Penja i Despenja
- Visites: 2821
El fet diferencial podria haver estat la virtut de la diversitat. No obstant, la pròpia evolució n’ha creat l’antítesi: la discriminació.
Pocs són els que coneixen la localització exacta de la muntanya del Tlachinollan a Mèxic, i menys encara els que sabien de la seva existència. Aquesta és la tasca de Neil Arias, una voluntària com tantes altres disposada a difondre la veu dels que els hi manca.
La casa d’Amèrica abordava ja fa quinze dies la problemàtica del feminicidi, un fenomen tant patent a Sud Amèrica, com a la resta dels continents.
Els experts es donaven cita entorn a taules de cinc persones. Tots feien gala de coneixements infinits, i de currículums eterns; pocs feien arribar el so d’una realitat no patida.
A última hora, i després de dos intensos dies de conferencies, es presentava el plat fort de les jornades, professors universitaris i alts càrrecs de la cort Inter Americana de Drets Humans feien acte de presencia. Neil Aries, discreta, esperava el seu torn a la dreta de la taula. Entretant, boniques paraules, promeses que no arribaran, i galls d’indi mostren orgullosos tot el seu ventall de plomes.
Estava nerviosa, era evident. La veu entre tallada, i expressions d’un Mèxic profund centraven les mirades altives dels seus companys de taula. Mirades còmplices, rialles emmascarades i cares de condescendència.
No obstant, Aries havia sortir d’una petita vila de la muntanya del Tlachinollan, havia narrat la història de les violacions i maltractaments constants que patien les dones d’aquella zona per part de l’exèrcit mexicà, als pobles més propers. Un país corrupte l’havia portat amb tot el seu esforç fins a Madrid, per difondre la veu a poc més de quatre assistents. Era sincera, humil i humana, i tant sols demanava auxili entre tanta burocràcia.
No em puc ni imaginar tot el que ha lluitat per arribar fins a qui, tal vegada per res. Es per això que es mereix no menys que aquestes línees, i molt més que un compromís ferm de que les dones deixin de ser dones per ser algun dia persones.
Pàgina 113 de 264
