- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2969
Hi ha coses en aquest món que no s'entenen...
Aquí us deixo un article de la web Tribuna Catalana, digne de l’espanya més profunda..... i encare hi ha gent que em pregunta perquè soc independentista?
 La Brunete mediàtica · 27/09/2005L'inefable Alfonso Ussía ens delecta avui a La Razón amb una peça de reglament de la Brunete mediàtica: La guerrita. Avui a la Brunete s'han agafat al comentari del conseller Huguet sobre que si no s'aprova l'estatut això seria "la guerra civil". Temps li ha faltat al "batallón Anson" d'obrir foc a discreció. No faré cap comentari sobre les vegades que cita un tal Pérez (?), potser aquest erudit confon la política catalana amb la guia telefònica d'Alcobendas. Diu el senyor Ussía que tal i com afirma el senyor Redondo Terreros "socialista honrado y valiente" (no com els altres, deu pensar...) "si se reconoce el término nación para Cataluña se inicia la desaparición de la ciudadania española", procés que ja veu començat perquè es dóna la situació d'una "España callada y atónita que asiste sin reaccionar a su acoso y derribo". Això de no reaccionar davant les pèrfides hosts nacionalistes el Sr. Ussía no ho té clar, i rememora vells temps en que hi havia la mà ferma del Felipe (aquí ja no diu "honrado y valiente"): "En un desayuno con periodistas, uno (...) se atrevió a formular al presidente una pregunta comprometida -señor presidente si los nacionalistas declaran la independencia del País Vasco ¿Usted les mandaria los tanques?- Felipe gonzález - eran años más libres para la opinión y la expresión- no tuvo reparos en responder -Lo haria inmediatamente por mandato constitucional. Además que de no mandarlos se irian solos hacia arriba". És clar que per a Ussía la democràcia espanyola era més sana als vuitanta, amb l'aniversari del 23-F celebrat anualment. I que la llibertat d'expressió consisteix a parlar amb llibertat de la possibilitat d'utilitzar la força militar contra els demòcrates. També queda clar que la política espanyola té una certa fixació amb els tancs, perquè segueix, referint-se al comentari d'Huguet, dient: "Su guerra no pasaría de guerrita, y tendria caràcter local, casi pueblerino (...) Pero si las bravuconadas persisten y los hechos siguen la senda de las amenazas, tampoco hay que alarmarse. La razón está del lado de los defensores de la Constitución. Y conociendo la cobardía de los políticos nacionalistas, no haría falta ni una guerrita de Gila para poner las cosas en orden. Bastaría con un desfile". A la Brunete mediàtica hi ha ganes de provar els tancs del Felipe (o del Boadella), però no patiu benvolguts lectors, no passarien de la nostra primera línia de defensa: els peatges. |
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 3621
“Hoy puede ser un gran día. Plantéatelo así, aprovecharlo o que pase de largo, depende en parte de ti ...” Si si, això diu la cançó d’en Serrat, i la veritat es que estic radiant d’alegria, ja que dues de les coses que hem defensat i donat suport des de aquesta humil web es van resoldre ahir favorablement, els Papers de Salamanca estaran, per fi, el lloc d’on no haurien d’haver marxat mai i el Domini .cat ja es una realitat.... Ara, amb tocarà corre si vull un www.Somiserem.cat Mmmmm ja amb poso “cachondo” només de pensar-ho!
Internet crea un domini específic per a la llengua i la cultura catalanes
A la una i quatre minuts de la nit, hora catalana, la ICANN ha fet pública l'aprovació final del domini .cat per a la comunitat cultural i lingüística catalana. El nou domini funcionarà tot seguit i les primeres adreces seran actives a fi d'any. L'aprovació del domini .cat ha costat molts mesos de negociacions, endegades per l'Associació Punt Cat, que avui, a les 12.00, fa una conferència de premsa a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.
El nou domini identificarà les webs en llengua catalana o aquelles webs en altres llengües que serveixin per a donar suport a la cultura catalana. El domini té el mateix valor que qualsevol altre domini d'internet i es podrà sol·licitar des de qualsevol part del món. L'associació puntCAT, promotora del projecte, es dissoldrà ara per deixar pas a una Fundació que serà la que dirigirà de manera efectiva les tasques relacionades amb el .cat.
Aquí podeu trobar les principals preguntes i respostes relacionades amb la posada en marxa del domini.
Informació extreta de VilaWeb
devolució històrica
El Congrés aprova tornar els 'papers de Salamanca'
Ramon Palomeras
Amb el vot favorable de tots els partits tret del PP, el Congrés va aprovar ahir, 67 anys després, el retorn de la documentació catalana incautada pel franquisme.
193 vots a favor, 134 en contra i cap abstenció. Amb aquest resultat i amb una ovació final dirigida a la tribuna de l'hemicicle, on hi havia una àmplia delegació de la Comissió de la Dignitat, es va aprovar la llei que estableix que l'Estat transferirà a la Generalitat la documentació que li va ser arrabassada a punta de pistola per les tropes insurrectes de Franco durant la Guerra Civil. Però la llei, que ha de ser ratificada en poques setmanes al Senat, no només dicta la tornada dels papers incautats al govern català, sinó també a tots els particulars afectats de tot l'Estat que demostrin que en són els legítims propietaris. És per això que la majoria de forces parlamentàries van qualificar el dia d'ahir com una fita transcendental per al conjunt de l'Estat, ja que es repara un greuge amb la història i amb la democràcia. Malgrat tot, Toni Strubell, cap visible de la Comissió de la Dignitat, va criticar la "lentitud inadmissible" de l'Estat en un tema que afecta tant la sensibilitat democràtica del país. Però bé, "hem posat un altre clau al taüt del franquisme", va concloure.Com bé va recordar la ministra de Cultura, Carmen Calvo, ja feia més de 30 anys que l'afer dels mal anomenats papers de Salamanca ballava en el tauler de la política espanyola. "No podia endarrerir-se més" el que va considerar "un acte de justícia". Així mateix, Calvo no va passar per alt l'aïllament en què s'ha quedat el PP en una qüestió que ha assolit el compromís de la resta de forces parlamentàries, tot criticant una "demagògia infinita" i sense passar per alt que va ser Manuel Fraga, a principis dels 80, el primer a reclamar-ne la devolució.
El diputat popular Gonzalo Gil Robles va qualificar la decisió d'"error important", ja que "la primera llei cultural d'aquest govern desmantellarà el patrimoni arxivístic espanyol". Per a Gil Robles, tot plegat respon a necessitats polítiques amb el tripartit català. Des de Salamanca, el portaveu d'equip del govern municipal, Fernando Rodríguez, va assegurar que la tornada dels papers "posa el patrimoni de Castella i Lleó i dels espanyols en mans dels que se senten més a prop dels terroristes d'ETA que dels espanyols". Així mateix, va avançar la possibilitat d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat quan el text s'aprovi al Senat, possibilitat que també estudia la Junta de Castella i Lleó. Un recurs així, però, "no paralitzaria l'execució de la llei", segons l'advocat de la Comissió de la Dignitat Josep Cruanyes.
Informació extreta del Avui
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2892
Reclama que la llei de llengües incorpori la cooficialitat
Joan Tort
La Institució Cultural de la Franja de Ponent denunciarà el govern d'Aragó per discriminació cultural i lingüística davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans. L'entitat pretén pressionar les autoritats aragoneses per tal que la llengua catalana sigui cooficial a la comunitat autònoma i que, almenys a la Franja, el català s'ensenyi a les escoles i instituts. Aquestes dues reivindicacions de l'entitat, llargament reivindicades, no s'inclouen a l'avantprojecte de llei de llengües que prepara l'executiu que presideix el socialista Marcelino Iglesias, tot i que es dóna la circumstància que ell mateix és de la Ribagorça aragonesa i parla català.
El secretari general de la Institució Cultural de la Franja, Guillem Chacón, anunciarà avui a Lleida aquesta nova mesura legal del col·lectiu, coincidint amb un acte commemoratiu de la Diada en el qual serà present el conseller primer, Josep Bargalló.
El gabinet jurídic de l'entitat cultural està ultimant la denúncia, que es presentarà el proper 26 d'octubre a Estrasburg. Una delegació viatjarà a aquesta ciutat després de coordinar l'acció amb l'eurodiputat d'ERC, Bernat Joan, amb qui van coincidir a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Aquesta és la segona acció legal que emprèn la Institució Cultural de la Franja de Ponent després que el passat mes de maig ja van presentar a Madrid una primera reclamació a Enrique Múgica, Defensor del Poble, també per discriminació lingüística. Aquesta iniciativa ha estat acceptada a tràmit i actualment segueix la tramitació reglamentària. Paral·lelament, l'entitat també té previst entrevistar-se properament amb la consellera d'Educació i Cultura del govern d'Aragó, Eva Almúnia, "amb la intenció d'afavorir el diàleg i exigir uns mínims per a la Franja", segons Chacón. Aquests mínims, al seu parer, consisteixen en la cooficialitat del català a l'Aragó i l'ensenyament de la llengua com a Catalunya.
Accions contra l'Expo 2008
En cas de fracassar aquestes mesures, la branca jove de la Institució de la Franja, Enfranja't, ja ha anunciat que organitzarà accions de protesta a Saragossa coincidint amb la celebració de l'Exposició Universal del 2008.
La llei de llengües d'Aragó és un vell projecte aparcat des de fa anys, però ara el govern ha anunciat que aquest mes el vol començar a debatre, tot i que els primers esborranys descarten la cooficialitat per ser "constitucionalment impossible", segons la comissió jurídica assessora d'aquesta comunitat. Aquest argument es rebutja des de la Institució Cultural, comparant la realitat aragonesa amb les del País Valencià o Euskadi. L'entitat també critica que l'avantprojecte catalogui l'ús del català com un dret i no un deure i que el seu ús als centres educatius sigui optatiu. El govern preveu que un Consell Superior de Llengües d'Aragó reguli els usos del català.
Informació extreta del Avui
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2755
El jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona ha dictat una interlocutòria segons la qual no admet el recurs de l'associació Convivencia Cívica Catalana en contra de l'ajuntament de Sant Pere de Torelló (Osona) per no fer onejar la bandera espanyola. L'associació, de caràcter anticatalanista i encapçalada pel popular Alejo Vidal-Quadras, va denunciar diferents ajuntaments del Principat perquè no penjaven la bandera espanyola.
La interlocutòria, acorda 'declarar la inadmissibilitat del recurs contenciós' per haver-se interposat 'contra activitat no susceptible d'impugnació'. Els serveis jurídics de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) van donar suport a l'ajuntament, així com un centenar de consistoris denunciats per l'organització de Vidal-Qadras per aquest motiu. L'ACM ha destacat que 'la resolució judicial dóna per bones les al·legacions presentades per la defensa i que es fonamentaven en la falta d'objecte i legitimitat dels denunciants'. L'associació ha al·legat que Convivencia Cívica Catalana només denuncia que no es penja la bandera espanyola però no ho demostra i, a més, la resolució també posa de manifest la falta de legitimitat a la presentació del recurs fora del termini establert'. L'associació municipalista ha expressat la seva satisfacció per la resolució judicial i s'ha mostrat confiada que la resta de contenciosos oberts pel mateix motiu acabin 'de manera satisfactòria per als interessos dels ajuntaments'.
L'associació espanyolista va interposar denúncies contra els ajuntaments de Albesa, Amposta, Artesa de Segre, Cambrils, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Castellvell del Camp, Celrà, Cornudella de Montsant, Desaigües, Flaçà, Fornells de la Selva, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Penelles, Rocafort de Queralt, Salt, Sant Andreu Salou, Sant Llorenç Savall, Sant Martí de Llémena, Tàrrega, Ulldecona i Vilablareix, els quals van engegar la campanya 'Un país, una bandera', per defensar 'els símbols i la identitat de Catalunya.
Informació extreta de VilaWeb.
