- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2982
En segon lloc, tinc clar que ha de suportar bé un Linux. No tinc ni idea de quin (Linux o FreeBSD) però sé que a partir d'ara serà el sistema operatiu per defecte.
En tercer lloc, vull RAM per un tubo i Disc dur quasi infinit. Vull una bateria que te cagas i conectivitat (wireless, bluetooth, USBs i Firewire). El reste més ben igual. No grabo DVDs, no grabo masses CDs, no jugo a res... Una VGA normaleta i un processador que mogui bé les coses, però poca cosa més.
En quart lloc, m'agradaria que fos petit. sé que és un conyàs treballar habitualment amb una pantalla petita, però allà on puc anar put tenir una consola standar (teclat pantalla i ratolí), i prima el poc volum sobre la usabilitat (fins a certs límits, s'entén). Havia pensat un 12 polzades, encara que més de 14 polzades segur que no... màxim 15 polzades, i obligatori 4:3 (Sóc bàsicament programador, i les pelis les miro a la pantalla de la TV).
I en cinqué lloc... el tema peles. No tinc els diners per a un portàtil. Ni ara ni en un temps. Però potser em podria posar a pagar-lo a plaços però màxim 3 plaços (per exemple). Tot i aixó el pressupost ve a ser 1200 euros. Sé que amb això podria trobar una bona oferta, però les he mirat i no cumpleixen.
Vist això, el problema que hi ha és que el que hi ha al mercat que ho compleixi tot, no hi ha res (de què carai m'extranyo?). Però ho podem dividir entre els que són bones ofertes però són entre 14 i 15 polzades i els que són bones ofertes però entre 1700 i 2300 euros... i amb això em compro una moto :-) Si vull alguna cosa petita, com un 12.1 polzades, les màquines estan limitadetes (512 MB RAM, 60 Gigas, ...) o surten massa cars pel que són (1600 - 2100 euros). Fins ara he mirat Acer, Toshiba i Dell, i la sensació és decepcionant... No em torno a comprar un Ahtec. I la pregunta... i un Mac ? Mentre dinava ho hem estat comentant, i mala màquina no és. I encara que 1400 euros per un 12.1 polzades no està malament, em maten dos punts: no és una super màquina i no sé si em penediré de no haver agafat un x86. Per altra costat, avui he vist una oferta al Mediamarkt (merci Juli) d'un Siemens que no està gens malament. És d'aquelles ofertes que et claven els peus i et capgiren la truita... 2048 MB RAM! 2 Ghz! 100 Gigas! 1300 euros!!!!!!... mmmmmm ... Llàstima que no és un 12.1... Uff!! No està gens malament!!!
Què faig?? Tiro per terra la idea del 12.1? Em llanço a un Mac? Deixo passar la oferta de 2048 MB RAM?
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2661
Ep, ruig!Vaig dir que escriuria i ja veus, ho faig. El que hem vist aquesta nit s'ho mereix. Hem vist el ionqui català/espanyol més penjat que no sé què, i el congolès, més negre que el carbó que parlava un català més digne que la majoria de la gent que conec.
I diràs: i què?
Doncs sí, i què. A prendre pel cul els que volen que aparegui la discòrdia entre persones decents, els que volen decidir a qui he d'odiar. Sí, odiar! No som bons de neixement, per naturalesa, però ens mereixem decidir qui no mereix que li diem bon dia, ni li deixem propina, ni li donem les gràcies!
Conclusió: absurda, però meva, per tant la defensaré a mort: cal un grup terrorista que es dediqui a eliminar gilipollas. Interessats contactar amb mi, us puc donar adreces i matrícules de cotxes.
Ale, gora herri catasuna.
PD: the sonics, un descobriment musicalk que he fet avui. M'ha costat 13 euros de descobrir, però em compensa.
Apa, salut!
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2573
La primera:
[
La Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales
(FAES), que preside José María Aznar, ha publicado un estudio firmado por el
abogado y ex diputado del PP Jorge Trías Sagnier que asegura, entre otras
cosas, que el Estatuto catalán constituye "la puerta legal para la futura
ampliación del matrimonio a uniones poligámicas como las que autoriza la
religión islámica"
Productes Catalans.pdf (20.35 KB) - Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3407
Aquest dissabte, abans de començar el partit F.C. Barcelona Osasuna una iniciativa anomenada Correllengua i coordinada per la CAL(Coordinadora dAssociacions per la Llengua catalana) en motiu dels seus actes previstos per aquest any, van exhibir una bandera o mapa dels paÏsos catalans mentres l'actor Joel Joan cridava en favor de la llengua catalana. Per acabar aquest acte l'esmentat actor, Joel Joan, cridà ben fort visca als països catalans Lliures!. Evidentment l'acte és va celebrar amb el consentiment del F.C Barcelona i el seu president Joan Laporta.
Aquest fets, com sempre, han causat varies reaccions en contra de Catalunya....
Esteban González Pons. «La pancarta es una proclama independentista y anticonstitucional. Es como una esvástica, es la segregación de una parte de España sin permiso de esa parte de España. En Valencia y Baleares nadie quiere pertenecer a Cataluña. Usted pide la independencia de mi comunidad y resulta que usted no es valenciano. Por lo visto, vamos a ser absorbidos por la Gran Cataluña sin haberlo pedido».
El portavoz del Ejecutivo valenciano dedujo ayer que Laporta «ha pasado del franquismo al catalanismo fascista». Según González Pons, el mapa de los países catalanes es «la expresión de un nacionalismo lingüístico como el alemán de los años 30. Aquel decía que si Checoslovaquia, Austria y Polonia hablaban alemán eran Alemania. Este dice que si Valencia y Baleares hablan catalán son Cataluña».
]
Aquest home, Esteban Gonzalez Pons, es portaveu del govern de la Generalitat Valenciana...
Esteban Gonzalez Pons, aquí li deixo la definició de País (a recalcar, país de bolets.... seran nazis també?):
- Gran diccionari de la llengua catalana (© Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2004)
país
[s. XIII; del fr. pays, íd., i aquest, del fr. ant. paiis, ll. td. pagensis 'pagès', der. de pagus 'camp, indret rural']
[ pl -ïsos ] m 1 1 Unitat fisiogràfica o paisatgística. La Cerdanya és un país muntanyós.
2 Contrada, terra. Un país de bolets.
2 Territori propi d'una ètnia determinada. El País Basc, el País de Gal·les, els Països Catalans.
3 Territori i població d'un estat independent.
4 En un ventall, el tros de tela o paper pintat sostingut per les barnilles.
pa_ís.
Bé, vist això... Que és el correllengua?
El nostre valencià, el català de tots
Enric Valor
1. Què és el Correllengua?
El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a objectius fomentar l'ús social de la llengua en tots els àmbits.
També és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desacomplexada i en positiu.
La Coordinadora dAssociacions per la Llengua catalana (CAL) n'és la seva impulsora i coordina actes al Principat, a Andorra, a Menorca, a Eivissa, a la Franja de Ponent i a Catalunya Nord, amb el suport de les entitats daquests diferents territoris, mentre que al País Valencià lencarregada de coordinar el Correllengua és Acció Cultural del País Valencià.
El Correllengua ha esdevingut el referent més clar, més multitudinari de reivindicació de la llengua catalana. Centenars dentitats darreu dels Països Catalans, provinents de molts àmbits (lúdics, culturals, esportius, musicals, festius, juvenils, pedagògics, gastronòmics...) han fet possible una infinitat dactes amb l'objectiu de mostrar la necessitat de treballar tots plegats per tal que la llengua catalana ocupi el lloc que li pertoca a la nostra societat.
El Correllengua és la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país; prova d'això ho és l'èxit de participació de l'any passat, que va mobilitzar més de 300.000 persones, celebrant-se més de mig miler d'actes arreu del país.
Fragment extret de correllengua.
N'estic fart! fart de polítics incultes o amb ganes de crispar, fart d'escoltar, com es barregen termes com país,nació i estat! fart de que s'omplin la boca de Democràcia i no puguin acceptar coses com aquesta:
Carta de l' Organització de les Nacions Unides de 1945:
Article 1: ''Els objectius de les Nacions Unides són... desenvolupar relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d'igualtat de drets i d' autodeterminació dels pobles, i pendre altres mesures apopiades per enfortir la pau universal..."
A l'article 55 també es reconeix el dret a l' autodeterminació dels pobles.
Resolució 1514 (XV) de l' Assamblea General de l' ONU de 14 de desembre de 1960 :
''Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació; en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu status politic i lliurement busquen el seu desenvolupament economic, social i cultural"
Versió de la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l' Assamblea General de l' ONU el 1966. Es defineix el principi de l'autodeterminació en el context d'una societat democràtica.
Resolució 49/148 de l'Assamble General de l' ONU del 7 de febrer de 1995. En aquesta data es proclama la ''realització universal del dret dels pobles a l'autodeterminació" en la qual es destaca: ''la importancia, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la realització del dret dels pobles a l'autodeterminació".
Declaració de Principis de la "Llei Internacional Sobre Relacions Amistoses Entre Estats" de 1970:
"tots els pobles tenen el dret a determinar lliurement, sense interferencia externa, el seu status polític i a buscar el seu desenvolupament economic, social, i cultural, i tots els estats tenen el deure de respectar aquest dret d'acord amb lo estipulat en aquest capítol".
Declaració Universal dels Drets Humans de la Organització de les Nacions Unides de desembre de 1948.
Acta Final de la Conferència de Helsinki de 1975.
Article 1: "El dret d'autodeterminació extès a tot poble com a dret a determinar el seu futur polític".
Resolució de la Cort Internacional de Justícia en el cas referent al Sahara Occidental (ex-Sahara Espanyol):
"el dret a l'autodeterminació és un dret dels pobles en territoris no autogovernats"
Diverses resolucions de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa entre 1977 i 1985. Pensades en el seu moment com una manera de debilitar al sistema comunista, sense pensar que en un futur proper es podrien aplicar a altres països europeus.
Conveni internacional de drets politics i civils de les Nacions Unides.
Article 1. Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu status polític i lliurement busquen el seu desenvolupament economic, social i cultural.
Conveni internacional de drets economics, socials i culturals de les Nacions Unides.
Article 3. Els Estats que formen part del Conveni, incloent els que tinguin responsabilitats en l'administració de territoris no autogovernats, promouràn la realització del dret d'autodeterminació, i respectaràn aquest dret, en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.
text extret de què és l'autodeterminació
Segueixo sent independentista!
Potser, el dia que tingui el dret a l'autodeterminació... ja no ho serè, però mentres no es respectin els drets humans, jo des d'aquí, seguiré caminant cap a Ítaca.
Per cert... jo lluito per la independència del principat de Catalunya, defenso la llengua catalana, així com la seva cultura... si els valencians o balears, desitgen el mateix que jo, perfecte! Quans més serem, més força tindrem, sinó, jo seguiré defensant al Principat. No obliguem, no demanem. Els països catalans només defineixen una llengua, podrem discutir, si una cultura.... però ningú obliga o sotmet a l'altre... no confonguem Catalunya amb països catalans.... potser el problema és: que catalans, Catalunya i català tenen massa semblança semàntica respecte valencià o balear, menorquí o mallorquí... Sempre diré el mateix... ni Barcelona es Catalunya, ni Catalunya es als països catalans!
