- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2840
Aquest dimarts vaig anar al concert de Marlango al Palau de la Música. Vaig gaudir com mai duna infrastructura ideal per a la música independent, en un espai reduït però arquitectònicament preciós i amb una acústica extraordinària, un lloc on mai havia anat i, que sense cap mena de dubte, hi tornaré. Dit això, em centraré amb aquest grup que em va captivar, Marlango. Aquest grup està format per tres persones: una cantant (Leonor Watling), un pianista (Alejandro Pelayo) i un trompetista de New York (Oscar Ybarra), a part dels integrants del grup els acompanyen sempre un baix, un bateria i un guitarrista. Tot aquest arsenal dinstruments i la veu de la pròpia Leonor fan del grup una cosa especial, refinat i molt gustós per lorella, a més, a part dels instruments ja esmentats Oscar Ybarra també toca els bongos, així com Alejandro Pelayo toca la guitarra i el xilòfon. Tota aquesta explosió de sons ben coordinats i units al "xorro" de veu que té la pròpia Leonor et porten directament a un estat dexcitació permanent... de totes maneres, no deixa de ser, una opinió totalment subjectiva i fruit de la meva virginitat en el món dels concerts...
També, magradaria destacar la gratitud de tot el grup al Palau de la Música, el seu tribut a aquest meravellós edifici... fins i tot la pròpia Leonor va comentar que si per ella fos es quedaria a viure al Palau! Per cert, es va expressar durant molts moments de la nit amb un català molt correcte!
Així doncs, igual que vaig flipar amb
DJ Qbert en aquell impressionant concert de Scratch a la sala Apolo, ara he
flipat amb el concert de Marlango al Palau de la Música i no volia deixa passar
locasió per expressar el sentiment que vaig tenir aquest darrer dimarts.
Concert del 4 Novembre 2005
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2871
Avui fa 15 anys que el senyor Sir Tim Berners-Lee va inventar la World Wide Web més coneguda com internet, el tio va tenir la brillant idea de crear una xarxa que funciones a base denllaços web que connectes coses amb coses per així, a la fi, arribar al que avui coneixem com Internet. Evidentment la primera pagina web també la va crear ell, així com el primer navegador anomenat WorldWideWeb. Tota aquesta feina la va fer en un PC anomenat NeXT Cube que tenia de sistema operatiu NeXTSTEP.
Sir Tim Berners-Lee Primer servidor web NeXT Cube
Tot això, us ho explico perquè segons el meu entendre internet es per mi l'invent daquest últim segle, i crec que aquest home requereix dun sentit homenatge ja que sense ell probablement ara no estaria aquí explicant totes aquestes coses... nhi tampoc podríem descarregar musica o veure partits del Barça a traves de pàgines xineses o comprar entrades o llegir el diari..... estic segur de que algú altre ho hagués inventat, però el tema, es que va ser ell i mereix el meu reconeixement.
Així doncs, Felicitats!
Per acabar una pregunta Perquè Google que sempre decora el seu buscador en dies senyalats, avui no ho ha fet amb linventor dinternet?
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2994
Magradaria destacar també en Carod Rovira, Manuela
de Madre, Artur Mas i sobre tot a
Rubalcaba (Molt gran la seva ultima intervenció!) també vull destacar a Zapatero, aquest ultim, encara a dia davui segueix
tenint la meva confiança, demà ja es veurà i lhistoria en aconsella ser
prudents....
Us deixo algunes perles de lintervenció de Duran i
Lleida, així com el text complet en PDF.
La Iglesia
católica es mater et magistra (madre y maestra). Pues bien cuando algunos de sus
dirigentes se suman con sus palabras a los azotes políticos que está
recibiendo este proyecto de Ley Orgánica me parece imprescindible, humildemente,
reclamarles y exigirles que relea y divulgue los discursos de Juan Pablo II
ante la UNESCO el 2 de junio de 1980 o en la Asamblea de las NNUU el 5 de
Octubre de 1995 sobre los derechos de los pueblos la lengua y la cultura son
la base de una nación, decía el anterior Papa.
Es un trámite correcto desde la perspectiva constitucional. Pretender que se tramite como reforma constitucional es tanto como pretender que se hubiera tramitado como
reforma constitucional la LOAPA, la Ley del IRPF de 1978, o la Ley de Marcas,
leyes que se declararon total o parcialmente inconstitucionales.
¿Por qué no
explicar la verdad? ¿Tanto cuesta? ¿Por qué no afirmar que el
poder judicial
es y continuará siendo un poder judicial del Estado? Les remarco Señorías, que
el Título III se rubrica como: Del poder judicial en Catalunya no Del poder
judicial de Catalunya.
Desde el
ingreso de España en la Unión Europea ha recibido una clara
solidaridad procedente de los países más ricos, de los que más aportan al Presupuesto
comunitario. Ahora, tras veinte años de solidaridad, va a producirse una
revisión de los flujos de capital que España recibe por ese concepto del
conjunto de la Unión Europea. ¿Deja de ser por eso solidaria Europa? No, en
absoluto.
Carrasco i
Formiguera, en el debate del Estatuto del 32 decía: som i serem gent catalana,
tan si es vol com si no es vol. Pues si lo hemos de ser, sí lo seremos ¿Por
qué no habéis de tener vosotros la generosidad de dejarnos serlo, en
aquella medida, en aquella proporción que Catalunya quiera serlo. Es a partir de
esta afirmación que añadía: dejadnos también ser españoles.
... (petit extracte)
DuranCongrés 
