- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2333
En 6 minuts aquesta nena de 12 anys ens explica com hem arribat fins aquí (crisis financera). Ella ho explica des del prisma canadenc però és aplicable a tot el món. Hi ha algunes diferències al BCE (Banc Central Europeu) però vaja, el final és el mateix. Recomano fervorosament el documental “Money is Debt” on ens expliquen el mateix en versió extensa i detallada.
http://www.publicbankinginstitute.org/
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 1996
Ja fa temps que la societat civil camina amb pas ferm per assolir un Estat. Molts catalans obren els ulls diàriament. La crisis galopant i l'escanyament de l'Estat Espanyol a Catalunya fan que la paciència dels catalans s'esgoti de manera fulminat. Per desgràcia, la memòria dels ciutadans és efímera i moltes vegades s'esvaeix quan arriben les eleccions. És per això, que no ens aturem, que persistim i treballem dia a dia per aconseguir que els nostres conciutadans no baixin la guàrdia.
Avui, us deixo un vídeo de la concentració organitzada per 6 persones des del twitter i d'altres xarxes socials, sense cap recolzament polític ni mediàtic. Van aconseguir reunir -segons els organitzadors- 3000 persones davant de la Generalitat (1000 segons la meva percepció). Vam assistir per exigir la independència de Catalunya perquè volem decidir el nostre futur, volem deixar de ser robats sistemàticament per l'Estat Espanyol. Volem tenir infraestructures adients el nostre territori, volar arreu del món sense passar per Madrid. Volem deixar de ser el territori d'Europa amb menys funcionaris per capita i evidentment que no els retallin el sou els que ja tenim. Volem una Sanitat i Educació a l'altura dels nostres impostos i de les nostres possibilitats (sense dèficit fiscal obriríem escoles i hospitals). Volem parlar català. Volem seleccions Catalanes, perquè i tenim Dret i perquè no hi ha regió al món amb més tradició esportiva. Volem, volem, volem...
No pararem, no ens aturarem. Som gent de pedra picada, gent que vol un futur. Si cal anirem porta per porta de tots els ciutadans d'aquest país per demanar el compromís de la gent amb la independència. Perquè tenim arguments, perquè dia a dia els polítics (catalans i espanyols) ens donen la raó amb els seus actes indecents, perquè n’estem tips!
#5Maig6TardaSantJaumePlena
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 1640
Cada vegada que sento aquesta frase: “s’ha de complir amb la llei” m’entren unes ganes de riure/plorar horroroses. Això sembla can pixa. Aquí tothom vol fer complir la llei però ningú la compleix, bé els ciutadans per norma general la complim, ja que sinó ens foten un pal de mil dimonis. Però les empreses privades i els organismes/estaments públics se les passen pel forro dels collons.
D’exemples en tenim molts, però avui m’agradaria posar l’accent en l’etiquetatge... si, si. És aquell paper enganxat en els productes que comprem que ens subministren valuosa informació del producte en qüestió i que en certes ocasions ens indica la quantitat de verí que ens fotem o de quins ingredients/materials està compost.
En primer lloc, comentar, que per llei els productes que es venen a Catalunya han de tenir certa informació en català, us deixo el trosset de llei on ho posa, i tota la llei, per si voleu triar i remenar en el codi de consum.
Aquesta llei va entrar en vigor el 23 d’agost del 2010. Cal a dir, que la pròpia llei donava un termini a les empreses per a posar-se al dia (23 de Juliol 2011). Doncs bé, poc després d’aquesta data es va fer un estudi amb aquets resultats:
En resum, poden multar/amenaçar els #novullpagar però no poden multar a totes les empreses que a dia d’avui incompleixen el Codi de Consum. Quantes multes heu posat? Ha passat alguna cosa? I això, és un exemple però n’hi ha milers... Espanya n’és un expert en incomplir lleis, sobre tot, si fan referencia a deutes amb Catalunya...
