- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3381
Ja sé que molts de vosaltres estareu pensant amb la davallada d’Esquerra però no és això el que em preocupa. M’amoïna Catalunya, crec que s’enfonsa de manera irreversible i cada dia que passa, aquell jovenet idealista(jo) perd la fe en aquesta Nació.
Jo sempre he pensat –i segueixo pensant- que el poble és sobirà. Sobirà per prendre la decisió que li vingui en gana, també crec que quan un servidor és dels pocs que pensa una cosa, serà perquè estar equivocat.
Jo no sé si els catalans (entenc per català, aquella persona que viu i treballa a Catalunya i té un sentiment de pertinença) s’han tornat bojos, no sé si és falta de coneixement o d’interès pel que passa. Suposo que som imbècils o no tenim memòria, potser sóc jo... que no m’assabento d’un pla molt ben orquestrat per la majoria de la societat...
Les paraules “aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán” no les recorda ningú?, totes les pancartes que estant penjades als edificis barcelonins amb la consigna “Ave pel Litoral” no les hem vist? a qui han votat aquesta gent? L’ordenança de civisme, sabeu que és?, la recordeu..?. Sembla ser, que la Maleni (Magdalena Álvarez) serà finalment, “amiga para siempre”. Que l’aeroport ja està bé com està. I que les paraules d’en Zapatero anunciant, a bombo i plateret, el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener del 2008. Ja no les recorda ningú... Com tampoc recorda ningú que els papers de Salamanca ja haurien de ser tots aquí, recordo que només han fet una petita entrega. Seguim a l’espera... tot observant el vergonyós silenci del Govern espanyol. Joan Tardà, diputat català a l’estat espanyol va pronunciar, fa uns quants mesos, aquella estrambòtica frase que deia així: “El més calent encara és a l’aigüera que en castellano seria: lo más caliente aún está en ?¿ -silenci-” segur que algun català encara recorda aquesta frase... si si, va sortir a tots el telenotícies però de ben segur que ningú recorda perquè la va pronunciar... doncs perquè avui, encara no ens han traspassat el Castell de Montjuïc.. una altre promesa incompleta.
També podríem parlar d’economia, però millor ho deixem per una altra ocasió. Total als catalans tant se’ls hi en fot!, tot això. I sabeu perquè? Jo us ho diré “que viene el lobo, que viene el lobo” en clara referència el Partit Popular. Per cert, pugen a Catalunya i aconsegueixen un diputat a Tarragona... ja no recordo si passa l’Ebre o no per aquesta província, i alguns tarragonins sembla que tampoc ho recorden...
I per últim i el més important per mi, realment la gent sap com funciona el parlament espanyol, crec que si ho sabessin no votarien com voten. Avui gràcies als vots de Catalunya, ens representen 14 (10 CIU + 3 ERC + “1” ICV) diputats dels 47 en joc. Si senyor, visca Catalunya! El dia que necessitem alguna cosa, el dia que facin falta aquests diputats per alguna votació, observeu, si us plau, com voten els 33 diputats suposadament d’origen català, però que mai en la història de la democràcia (algú podria corregir-me, però parlem de la prehistòria) han votat diferent que els seus germans grans PP i PSOE. Donar força a Catalunya és endur-nos, mínim la meitat d'aquest 47 escons, mentre no entenguem això, no anirem enlloc.
És evident que hi ha d'haver vot als socialistes catalans, només faltaria! És un partit amb una història molt respectable a Catalunya i a España però realment són tant perfectes que mereixen aquesta victòria tant aclaparadora a Catalunya? No mereixen cap tipus de castig per la seva gestió? Sense el transvasament de vots que ha hagut en aquestes últimes eleccions també haguessin guanyat. La diferència rau en els temes Nacionals (catalans), ara tenen les mans lliures per fer el que vulguin...
Catalunya ha parlat i jo estic indignat.
{mostip showimage=0}Sé que molts de vosaltres pensareu que tinc una manera d’explicar-me una mica radical, és per això que us deixo un text boníssim d’un home que realment escriu molt bé i que pensa com jo. Això si, és molt més subtil i divertit. 9-M: Prepareu el passaport, poble errant [via ulldepoll.cat] {/mostip}
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3169
[Una producció de Desviados.com ]
[Via ThE FuCkInGsHiT.OrG]
El 9 de març, s'estrena la pel·lícula “Mismos perros, diferentes collares”... Realment, il·lustra molt bé, el meu pensament envers les eleccions del futur Govern d'Espanya. M'és igual el vencedor!, si bé és cert que amb un d'ells -l'actual- sembla que Espanya com Estat progressa lentament... això és, molt bo per ells i de retruc, per mi. La llàstima és, que segueix sent insuficient per les meves aspiracions d'Estat empàtic.Fent referència clara als drets col·lectius i històrics. Per no dir els que ja hauríem de tenir només pel fet de formar-hi part...
Jo Diumenge aniré a veure una altre pel·lícula, una mica més Catalana i Independent. I això, que últimament -darreres estrenes- les tenia castigades aquestes pel·lícules.
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3856
José Montilla va anar a Madrid i va explicar la desafecció catalana vers Espanya. En Carod Rovira mostra el malestar català en un programa emès per tot Espanya que és titula “Tengo una pregunta para usted”. L’Artur Mas parla en una conferència sobre la refundació del catalanisme i expressà la importància del dret a decidir. Josep Piqué marxa avorrit (o el fan fora) del PP de Catalunya. El poble català surt al carrer per deixar palès, que estant molt emprenyats.
La resta són gent amb molta paciència, creuen com a bons catalans que són, que negociant i amb bones paraules tot té una solució raonable i intenten d’una manera molt religiosa (fe) seguir pensant que Catalunya té cabuda a l’estat espanyol. Aquest últim grup, molt poc homogeni és el més interessant de tots, ja que engloba a la majoria de la gent. Normalment, són persones que volen viure bé, o gent que no vol complicacions, o que només mouen el cul quan la situació és insostenible, o que té arrels de fora i que no volen problemes. Gent, que d’una manera indirecta, creu que demanar la independència és buscar-se problemes amb els nostres veïns.
{play}/media/audio/Pujol.mp3{/play}
Cada dia veig més gent perdent la paciència. Aquests, Benvinguts al club! Els que encara l'heu de perdre... us dic, que tot arribarà i sinó, temps al temps.
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3991
Vivim en un Estat on tothom s’omple la boca de la democràcia i la llibertat d’expressió existents. On els màxims representants van pel món expressant les llibertats que tenim i com defensem els drets humans. Com diu una frase molt castiza “dime de que presumes i té diré de que careces....”.
No poden exigir a la resta de cultures que siguin més democràtiques, que respectin torns de paraula (Hugo Chavez), que no tanquin televisions, que respectin els drets humans (Cuba), que tinguin llibertat d’expressió....
Espanya té un problema, és incapaç de mirar-se el mirall i fer una mica d’autocrítica... En el seu parlament no és respecten els torns de paraula, el president del mateix és incapaç de controlar la fúria del PP i la claca del PSOE. Els catalans, bascos i gallecs no poden expressar-se en la seva llengua en el parlament del seu propi Estat. On el Rei fa callar un president d’un altre Estat, saltant-se totes les normes i torns de paraula (independentment del que faci l’altre representant). On és prohibeix, o millor dit, és boicoteja! amb formes poc “legals” a certes empreses privades el seu dret a la lliure associació (seleccions catalanes). On s’intenta jutjar a uns xavals per cremar fotos del Rei, on s’empresonen a polítics pel sol fet de reunir-se, on és tanquen diaris per la seva ideologia, on és prohibeixen fer referèndums pel dret a decidir, on és tanquen televisions per envair competències?¿ (TV3 a València), On és porten lleis aprovades i referendades al tribunal Constitucional en funció del seu origen, on la corrupció desborda els jutjats si és que hi arriben, on és segresten revistes, on dos dibuixants son multats amb 3000 € cada un... per fer una caricatura del Princep!
No era allà (Espanya) on és va criticar durament la reacció del món islàmic envers unes caricatures fetes a França d’Al·là…
Si, ser que molts de vosaltres amb direu que tot el que explico, o la gran majoria, son malifetes dels jutges, però és que els jutges formen part de la societat Espanyola. Una societat que sembla treta dels anys 40 (bé, crec aquella era avançada al costat d’aquesta).
N’estic fins els collons de la hipocresia espanyola, del si si si que és no no no, del que bons que son i en realitat que dolents que son... del per tu si i per ell no.
Sóc Independentista perquè aquest Estat amb fa vergonya!i a sobre se’n en fot de la diversitat que té la seva cultura, se’n en riu, l’ofega i la maltracta... No tots els espanyols son així! però un servidor ... s’adona que els que manen, tenent llocs estratègics a l'Estat...
Trista hipocresia... menys criticar a Fidel Castro o Hugo Chavez i més mirar-se el melic senyors espanyols!
No volia acabar sense mostrar el meu suport a Guillermo Torres i Manel Fontdevila, autors de la caricatura de Felipe de Borbó i de Letizia Ortiz a la revista El Jueves. Avui hem conegut la desafortunada sentencia…