- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2814
Porto mitja vida reclamant a la societat Española pedagogia. Que persones del món cultural, literari, de l'espectacle, polítics, televisions publiques, mitjans de comunicació.... que algú, faci pedagogia a la seva gent, que s'expliqui tot el que s'estan menjant, que entenguin què defensen i com ho defensen... que no s'empassin qualsevol guirigall de qualsevol persona que intenta definir España com si només ell, tingués els coneixements per poder fer-ho i argumentant una superioritat inexistent.
Moltes gràcies Juan Carlos Moreno Cabrera (lingüista espanyol), almenys a tu, no crec que t'acusin de ser un nacionalista radical... realment necessitem/necessiten més gent com tu.
Gent com tu destrueix el meu sentiment independentista! Repeteixo, gràcies!
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2805

Després de tants dies seguint el Barça (7 articles seguits), amb il·lusió i esperança de que arribés la final somiada, de que pogués gaudir de la meva clarividència i sort en aquest any –per cert, s'ha demostrat que així és- Finalment tot arriba... i a mi, déu n'hi do si m'ha arribat...
He de dir que Roma sencera era culé, i no em refereixo els nostres... sinó els romans. Des del dimarts pel mati quan anàvem esmorzar degudament equipats amb les samarretes del Barça la gent ens parava pel carrer per desitjar-nos sort. Ens deien que estaven amb nosaltres i que guanyaríem segur, jo el principi no entenia perquè tots i cada un dels romans anaven amb nosaltres, però després parlant amb gent de la terra em van explicar que feia molt anys va morir molta gent a mans dels radicals del Manchester en unes trifulgues entre tifosis i hooligans...
El dimecres Roma ja era blaugrana... això també em va sorprendre molt, jo pensava que veuria molts seguidors del Manchester amb les seves samarretes passejant el seu amor pel club. Els colors dels Red Devils no van sortir per enlloc... si, algun despistat, però poca cosa més... anaven d'incògnit, ja que d'anglesos n'hi havien molts però equipats molt pocs.
La Fontana di Trevi: Si alguna cosa m'ha deixat flipat tots aquests dies va ser aquesta meravellosa font que va ser presa des del dimarts fins el dimecres a la matinada per la culerada... amb càntics, estelades, bufandes i samarretes blaugrana... els guiris flipaven i jo també... el càntic? LA FONTANA ÉS BLAUGRANA, LA FONTANA ÉS BLAUGRANA!!!!!
La FINAL: De la final poca cosa tinc que dir, l'afició del Barça li va fotre una pallissa escandalosa a la del Manchester i de futbol... a partir del minut 10 tot es va tenyir de Blaugrana.
Així que després d'una setmaneta per Roma, de gaudir del Barça i d'aquesta ciutat que respira història pels quatre costats, Som i Serem torna a la normalitat i tanca aquest anecdòtic mes culé per tornar el dia a dia i els articles de política, tecnologia i qualsevol cosa que em passi pel cap...
Gràcies Barça! T'asseguro que mai oblidaré aquest any. Hi ha mesura que passin els anys la nostàlgia convertirà el 27 de maig de 2009 com un dels dies més gloriosos de l'història del Barça i jo podré dir que hi estava present.
Els Gladiadors d'en Pep (el video que va posar els jugadors abans de sortir el camp)
Edito: Per cert, ja m'oblidava... us deixo un enllaç del Facebook (per aquells que en tingueu) d'un colega que va assistir com jo a la Final de la Champions i va gravar en directe i força qualitat el gol de Messi i la posterior eufòria de l'afició!. Enllaç
Moltes gràcies Guillem!!!!!
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2763
La atmosfera és brutal!!!! de moment el Barça s'ha fet amb la Fontana di Trevi... ara, s'ha de guanyar com sigui!!!!