- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2887
Definició d'inepte segons L'enciclopèdia catalana:
[s. XIV; del ll. ineptus, -a, -um, íd.]
adj Que no té aptitud per a alguna cosa determinada o per a res.
Sinònim d'inepte segons somiserem:
Inepte = César Alierta President executiu de Telefònica S.A
Com és possible que aquest home sigui president de telefònica? Mai en la meva vida havia sentit tantes bajanades juntes per segon. No ser que deu cobrar aquest home... però francament no m'estranya que España sigui la riota del món. Els de Google o Apple encara deuen tenir mal de panxa dels somriures produïts per aquest projecte d'individu... A sobre, us recordo que aquest senyor el varen posar a dit els governants dels nostres colonitzadors. També remarcar que la empresa que representa era un monopoli públic, i que ara, suposadament és un "ex-monopoli". Francament, amb feu venir vomitera!
Perdoneu la meva insolència, però és que em fa bullir la sang...
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2596
"Si perdeu continuareu sent el millor equip del món. Si guanyeu, sereu eterns."
Josep Guardiola
Tot guanyat, tot per guanyar!
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2666
Ara fa un any i escaig una espurna s'apagava. Una espurna malmesa pels vots d'una societat catalana que entregava 33 diputats a un pinotxo en plena efervescència mentidera. L'article és titulava Ni som Ni serem.
El 13 de setembre una petita població, Arenys de Munt encenia una nova espurna, una espurna renovada, una espurna fruit de la societat civil. Ahir, vaig poder copsar que l'espurna fa foguera i que això, pot ser el principi d'un llarg camí. Cent seixanta-sis poblacions molt ben organitzades van fer una consulta amb un èxit aclaparador. És cert que només van votar 200.000 persones de les 700.000 que tenien dret a vot. Però la meva lectura va més enllà, vàrem aconseguir un ressò internacional inaudit, des de Russia als EEUU tothom va esmentar la gran gesta que suposava que la gent del carrer s'organitzés per fer una cosa així. La meva lectura amb diu que l'entusiasme creix dia a dia, que molts municipis volen participar en les properes consultes (Barcelona, Girona...), que la societat independentista està canviant el seu discurs, ara ja no discutim si esquerra o dreta, si carregem cap un cantó o cap a l'altre, ara és moment d'unir-se, de fer pinya per aconseguir un objectiu.
No oblidem que l'únic president d'una comunitat autònoma que va proposar fer un referèndum va rebre unes pressions dignes d'un Estat on la democràcia i els drets humans importen ben poc. On tot un parlament a Madrid li van tombar un estatut pel sol fet que portava un dret universal en el seu articulat. El dret a l'autodeterminació. El dret a poder convocar un referèndum. Lluitar per això és tenir dignitat, lluitar per això és lluitar per un món més just. Catalunya ha demostrat amb aquestes consultes que això no es pot negar a una població, que el poble és sobirà i ho serà sempre.
Ara toca seguir posant llenya a la foguera, ara toca produir un incendi. Però un incendi controlat, un incendi amb informació. Explicant a la gent, el perquè volem ser independents, els beneficis de poder legislar les nostres lleis, el beneficis de no tenir que demanar permís per fer qualsevol cosa, els beneficis econòmics, els beneficis de poder tenir dignitat. Els beneficis de poder tenir veu a Europa (si és que això és un benefici) i el món. Hem de fer pedagogia, ja que molta gent ignora per complet les aberracions que comet l'Estat espanyol a Catalunya.
Ahir, el diari Le Monde parlaven de la Nació catalana, aquí a la península, el Constitucional opina que no ho som... s'ha d'explicar, s'ha d'informar. Els EEUU opinen que Colom era català, aquí a la península ensenyem els nostres fills que era Genovés, o en tot cas, que no era català. Tots els juristes internacionals no poden entendre com algunes empreses catalanes se'ls nega el dret a la lliure associació (seleccions esportives), aquí a la península, s'utilitzen tots els mecanismes polítics per evitar-ho. A tot Europa (tret d'un parell o tres de països) els aeroports estant descentralitzats. Aquí, a la península, només ens deixen retular els cartells. Voleu dignitat?
Només demanem un sol dret, el dret a poder elegir. Potser volem seguir en aquest Estat, potser no. Però en qualsevol cas, això nomes ho podem decidir nosaltres.
"Primer t'ignoren. Després es riuen de tu. Després t'ataquen. I aleshores guanyes."
Mohandas Gandhi
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3109
Tot i que m'agrada veure com 12 diaris i una trentena llarga d'associacions, empreses i diferents col·lectius varen donar suport a un manifest conjunt dels diaris. Tot i que la unió per un objectiu sempre m'ha semblat l'única solució. Tot i que la iniciativa té un caire constructiu. Em fa vergonya!
Dignitat? Quina dignitat, la de Catalunya potser... no em feu riure, i menys els mitjans escrits...
Mitjans, que vareu dir de tot això:
Quan el Parlament de Catalunya va aprovar un Estatut que no arribava a demanar el dret a decidir o dit d'una altre manera el dret a l'autodeterminació (dret inclòs a la carta dels drets humans). On era la dignitat dels catalans?
Quan L'Artur Mas va trair a Catalunya i els seus partits polítics pactant de sota mà un estatutet amb el senyor Zapatero. On era la dignitat dels catalans?
Quan "tot" el poble català donà suport a Zapatero amb aquella “Catalunya optimista”. I fent cas a les advertències de “que viene el lobo, que viene el lobo”. En plena crisis per L'AVE, el castell de Montjuïc, el traspàs de rodalies, el “aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán” d'en Zapatero, els papers de Salamanca... On era la dignitat catalana?
El tema de la gestió de l’Aeroport de Barcelona. Tenim el mateix poder de desició sobre l'Aeroport de Barcelona que sobre el de London, és a dir 0. On és la dignitat catalana?
Quan les seleccions catalanes (empreses privades) són boicotejades políticament (amenaces, trucades i utilització indeguda dels mecanismes de l'estat) any rere any. On era/és la dignitat catalana?
Quan el 9é Simposi de la descoberta Catalana només i assisteix el Maresme Digital i si fa un petit escrit el diari El Punt. On era la dignitat catalana?
Quan Jordi Bilbeny porta més de 10 anys parlant d'un Colom Català i arriba un tal Charles J.Merrill i diu el mateix amb molta més cobertura mediatica, On era la dignitat catalana?
Quan la caverna espanyola vomita sobre Joan Laporta només per tenir unes idees polítiques. On és la dignitat catalana?
Quan s'insulta i és menysprea la nostra llengua, on és la dignitat dels catalans?
Quan Alfonso Guerra ens insulta i es passa pel forro l'estatut que va sortir de Catalunya per convertir-lo en una especie de còmic. On era la dignitat dels catalans?
Quan a dia d'avui encara no hem aconseguit que s'anul·li el judici injust i pervers que va portar la mort del nostre president Lluís Companys. On és la dignitat catalana? Això mereix que tot Catalunya surti el carrer, que tots els mitjans en parlin dia rere dia d'aquest tema....
Quan la majoria dels catalans prefereixen anar a la platja a votar un text. No unes persones, no unes idees, un text. El vols o no el vols? Simple, no? On era la dignitat catalana?
I així podria estar fins demà...
Senyors, mitjans de comunicació, població en general... La dignitat és una cosa que es guanya dia rere dia, que es lluita dia rere dia, que s'acredita dia rere dia. La dignitat no és una carta avui o un parlament demà. Sé que hi ha molta gent que no es mereix aquest escrit, que hi ha molta gent que porta lluitant molt de temps. Però a la resta, no siguem hipòcrites si us plau. Quan arribin les eleccions m'agradarà veure la dignitat catalana, m'agradarà veure la seva memòria.
Només espero que el Tribunal Constitucional, escapci l'estatut de tal manera que només i quedin els folis en blanc... a veure si així, la gent perd la paciència (els que encara no l'heu perdut) i decidim directament recuperar la nostra dignitat proclamant d'una vegada per totes la independència d'aquesta colònia d'Espanya! I aleshores, podrem parlar de DIGNITAT!
Només tenim un camí. Independència!
