Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 01 Agost 2010

Visites: 2208

Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 31 Juliol 2010

Visites: 2283

Avui, aquesta nit... m'han dit en tres ocasions que soc nazi! És veritat que sóc sibil·lí... és veritat que provoco... és veritat que he dit que certa gent són escòria per voler votar en blanc.... jo he desqualificat... però he cercat punts en comú (el parlament, fa fàstic!)... no he parlat de feixisme en cap moment. He comparat Cuba amb Espanya! i he fet reflexions a nivell mundial (BP i el que comporta...). També he parlat d’utopies... de parlaments que proclamen independències... però sempre des de la tranquil·litat...

Tu creus que s'ha de reformar la constitució?

Jo dic... Olé!

Tu creus... que els drets col·lectius no existeixen?

Jo et dic... que tens tota la raó!

I els drets individuals? Què fem si la gent vol decidir? Si la gent vol opinar? ... No és individual això?
...

Qué passa si una majoria de la gent d'Espanya vol reformar la Constitució?

Es busca concens i és fa!

Qué passa -si utopicament...” la gent de Catalunya vota, això! -la independència-

Nazi! Quieres imponer!

Tothom em diu... Laporta! I jo dic... Laporta?

Si si Laporta!

Ets un “chungo”, és un mafiós!.

Jo contesto, si..., -en veu baxia-

I penso... -perquè em relacionen amb aquest individuu....-

Que més donà aquesta persona? Ahhh! és independentista!

Mira? Com jo...

Si! jo també ho sóc, dic!

-Si ens unim... potser tindrem força... (pensament... i.. conversa...)-

Potser contesto... - de fet no estic en desacord, no tinc informació.... però tinc esperit crític-.

Però tu ets reagrupat? SI! Jo pago! Però no tinc carnet... Jo he anat a les assemblees de Sant Andreu (en dugues ocasions...buuufff)

Puc dir. Hi havia democràcia! Si si Toni -i torno enrere-

Que és la democràcia?

Sembla, que pel món... hi ha individus, que no ho saben....

democràcia

Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. El terme democràcia (δημοκρατiα) aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d'organització de l'estat. En la classificació de formes de govern d'Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l'expressió democràcia, equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia. Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l'obra d'alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d'igualtat entre els homes. Tot i que el cristianisme predicava aquest mateix principi d'igualtat, la seva estructura jeràrquica i fortament centralista inspirà durant gairebé tota l'edat mitjana la idea, portada a la pràctica, de la monarquia de dret diví i l'esperit teocràtic, oposats ambdós a la idea democràtica. La generalització del règim parlamentari (Carta Magna anglesa del 1215) a partir del s. XIII semblà minar aquest esperit absolutista de la monarquia, bé que els nivells inferiors de la societat mai no participaren en les tasques de govern. Les revoltes urbanes dels s. XIV i XV ampliaren, però, en algunes ciutats la base de participació política als nivells de la petita burgesia i dels homes dels oficis. Amb el Renaixement, la Reforma de Luter i la mateixa Contrareforma aportaren noves bases jurídiques en la justificació de l'humanisme. Les teories d'Erasme, Moro o Maquiavel serviren tant per a enfortir l'absolutisme com per a estendre la consciència d'igualtat. Les bases de la democràcia moderna es congriaren a Anglaterra al s. XVII. La promulgació del Bill of Rights (1689) i les formulacions teòriques de Locke dibuixen un estat derivat d'una convenció entre els homes lliures. Montesquieu i Rousseau i altres pensadors feren noves aportacions teòriques amb la definició de la separació de poders. Les profundes transformacions econòmiques del s. XVIII no feren sinó accelerar aquest procés d'exigència d'instaurar un poder més popular, exigència que es plasmà en l'ascens de la burgesia. Es definí el principi de la separació de poders i es transformà l'exigència democràtica en poder legislatiu, executiu i judicial. Una concreció d'aquesta nova idea de la teoria política fou la promulgació de la constitució francesa del 1791 amb la declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, en la qual prengué força l'associació de la idea de democràcia a la de respecte a la norma escrita, a la constitució i a les llibertats individuals dels ciutadans i a la vigència del principi de separació de poders. Durant els s. XIX i XX la idea de democràcia ha estat associada al constitucionalisme liberal i al parlamentarisme, definint-se per la igualtat dels ciutadans davant la llei, la responsabilitat del govern respecte a l'electorat, el sufragi universal, les eleccions periòdiques, el sistema de partits polítics i el reconeixement d'una sèrie de llibertats civils (expressió, reunió, premsa, religió, etc).

L'encilclopèdia

Potser, Toni.... Tenies raó... i tu! Álvaro? t'estàs fent palles?

Estic equivocat.... ara mateix.... no ho sé...

Només vosaltres guanyeu? no ho sé...

Seguirem intentant-ho... localment... i... democraticament!
Atentament,
UN TONTO INDEPENDENTISTA!
Roger.

 

Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 17 Juliol 2010

Visites: 2433

Hola, em dic Roger Roca Campmany. Sóc independentista. Sóc idealista (avui realista). M'agrada la utopia. M'agrada la democràcia. Parlo, però m'agrada escoltar. Opino! Però sempre em poso el costat del que parla. Busco i re-busco pons de comunicació...

Que és l’empatia?

La gent, en general. Creu que té la raó absoluta. No els jutjo, no faig judicis de valor. Jo sóc igual. Però hi ha diferencies... M'agrada posar-me en el seu lloc. M'agrada sentir el seu sentiment. Veig banderes espanyoles i no em molesten! Veig sentiments i reflecteixo una posició semblant!

Quina és la diferencia doncs? Que ho entenc, ho comprenc! Jo faria el mateix...

Tot és pot reduir, tots podem trobar vasos comunicants. T'agrada torturar? T'agrada matar? T'agraden les dictadures? Cuba és una dictadura? I Espanya....

Que passa amb els empàtics? Que sempre perden... escolten, cerquen, busquen i re-busquen maneres d'entendre's. I al final, marxem com derrotats. Marxem pensant qui és empàtic amb mi? Qui m'escolta? Qui és posa en el meu lloc... qui viu la realitat com jo la visc...

Jo sempre dic que és el més important! Parlo amb els meus germans petits i els dic... Has de ser empàtic! Has d'entendre altres realitats! I només així, tindràs una opinió pròpia... equivocada? Pot ser...

Però quants de nosaltres ens tanquem? Quants de nosaltres no podem sentir-nos com un pobre? Com un mutilat per la guerra? O un pagès sense collita...

Per mi, - un empàtic sense remei -, és la clau de volta! Torno a casa desafeccionat... Torno a casa pensant que ningú m'entén! Però no m'enfonso, no claudico... busco paraules per convèncer!

Sempre entenc el que penses i esperant que algun dia, amb puguis entendre!

Això és empatia, això practico!