Fa dies em vaig assabentar de que la cervesa Moritz a tornat amb força als carrers de Barcelona, una cervesa amb una tradició històrica a la ciutat, etiquetada en català i guanyadora de nombrosos premis en el seu moment, de fet, va ser la primera cervesa negre de lestat....
Tinguen en compte la quantitat de llegendes urbanes que corren pels carrers explicant com va tenir que tancar aquesta firma ( bàsicament i entre daltres problemes per culpa de la DAMM) , he decidit donar-li suport des de aquesta web.
A continuació us deixo un extens resum de la historia daquesta cervesa i de la seva vinculació ben estreta tant amb Catalunya com amb el Barça! (per llegir-ho, només heu de clicar a llegeix més...)
Cervesa amb gust de nostàlgia
Després d'esperar 26 anys, la família Moritz torna a produir la famosa marca, tot un símbol barceloní
Una cervesa que té una sardana i una estreta vinculació amb el Barça, que va inventar i patentar el sistema de refrigeració de la beguda, que va introduir la cervesa negra a l'Estat espanyol, que va rebre la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1888, i la de plata en l'Exposició Universal de París el 1889, i que va servir el seu producte a la casa reial el 1920, no és una cervesa qualsevol. La història diu que Moritz és molt més que una marca, és un símbol. I com amarada d'un designi del destí, aquesta cervesa no torna sola sinó envoltada de l'afany de continuar essent, en una nova etapa, molt més que una beguda: un projecte cultural i de disseny acompanyen la reincorporació de la marca en el mercat i la recuperació de la fàbrica de la ronda Sant Antoni
Pocs s'imaginen que sota la ronda de Sant Antoni hi ha un preciós vestigi d'arqueologia industrial del segle XIX. Una fàbrica que fa uns 150 anys produïa una de les cerveses més populars de Barcelona. Pocs s'imaginen que sota aquesta concorreguda via barcelonina, situada entre els barris de Sant Antoni i el Raval, entre l'Eixample i Ciutat Vella, hi ha grans dipòsits i tancs de cervesa, bodegues i tota l'estructura que permetia a la firma Moritz fabricar fins a 6,7 milions de litres de cervesa a l'any -quantitat mai aconseguida a l'Estat espanyol fins als anys trenta, quan la va assolir aquesta marca- que competien colze a colze amb una altra coneguda marca de cervesa, la Damm, en el terreny de les millors. Alguns recordaran encara que entre els anys 1960 i 1970 a Barcelona beure cervesa Moritz o Damm era com ser del Barça o de l'Espanyol.
Des de la modèstia
Però corren nous temps i avui l'empresa, que en els millors temps va arribar a distribuir aquest producte per tot Catalunya, el sud de França, el país Valencià i les Illes Balears, decideix reintroduir aquesta famosa cervesa amb un repte més modest: fabricar i col·locar al mercat tres milions de litres en diferents formats. Un és l'ampolla de vidre, que ja es pot trobar a les botigues barcelonines i que reinterpreta el disseny clàssic tant de l'envàs com de l'etiqueta -escrita en català, com ja ho havia estat en altres èpoques-. Molts barcelonins recorden aquesta ampolla i de seguida la reconeixen, segons han explicat a aquest diari alguns dels responsables de botigues que ja la tornen a dispensar. I la recorden perquè l'empresa ha optat per adaptar als nous temps el format i la imatge corporativa que ja tenia abans de desaparèixer.
De moment, però, la Moritz només es pot trobar en botigues i supermercats de la ciutat de Barcelona. Els responsables comercials de l'empresa aniran ampliant el camp d'acció progressivament, segons han explicat a aquest diari, per abastar també zones
de l'àrea metropolitana.
Els altres dos formats estan destinats al consum en bars i restaurants: la mitjana i el barril. Actualment, un miler d'establiments de restauració barcelonins comencen a dispensar cervesa Moritz en canyes, gerres i tubs. L'aixeta de les barres de bar també cuida la imatge de la marca, ja que és una creació del dissenyador premiat amb els FAD Jorge Pensi.
La història d'una crisi
La cinquena i la sisena generació dels descendents directes de Louis Moritz, el creador de la cervesa, estan al darrere del nou projecte comercial. La família Moritz ha hagut d'esperar 26 anys fins a trobar el moment adequat per reintroduir la marca. «S'havia de tenir un bon múscul financer», expliquen fonts de la companyia, «i no s'ha pogut fer abans». Però els Moritz ja ho tenien clar que volien retornar aquesta marca a les botigues i els bars de la ciutat quan l'any 1978 van recuperar-ne la propietat que havien venut vuit anys abans a la societat Cerveses Barcelona.
La Moritz va morir als anys setanta possiblement d'èxit i afectada per la crisi econòmica mundial. La fàbrica va viure el primer segle en un creixement progressiu i constant, acompanyat de premis i condecoracions, i reconeixements de tota mena. Als anys 30 va ser col·lectivitzada però mai va deixar de produir, ni tan sols durant la guerra civil. Després del conflicte la fàbrica va tornar a mans de la família i va recuperar el ritme de vendes d'abans de la guerra, que havia estat el millor de la seva història. Als anys cinquanta, quan complia un segle, Moritz tornava a viure un dels seus millors moments. Es venia per tot els països catalans i volia créixer més.
La fàbrica de la ronda de Sant Antoni, seu de la marca des del 1864, es va quedar petita cap al 1960, cosa que va obligar l'empresa a obrir una nova planta de producció a Parets del Vallès. Va ser l'inici de la fi. L'any 1966 Cerveses Moritz es va fusionar amb Lamot i van crear Cerveses Barcelona SA per augmentar la producció, societat que es va dissoldre l'any 1978.
Tots aquests anys, la fàbrica de la ronda Sant Antoni ha restat en l'ombra i el silenci. Els Moritz n'han conservat la propietat i, lluny de fer negocis immobiliaris amb aquest immens espai situat al cor de la ciutat, ara hi estan traie
nt la pols. L'antiga fàbrica ja no és un indret apropiat per produir però sí per allotjar una mena de museu de la cervesa de l'estil dels que ja hi ha en altres llocs d'Europa
La fàbrica es transforma en museu i centre d'oci
Louis Moritz va aterrar a la ronda de Sant Antoni quan tot just naixia l'Eixample i el pla Cerdà. Ell va ser el propietari d'una de les primeres construccions d'aquest sector de la ciutat, que amb els anys es va convertir en la fàbrica de cervesa més gran de Barcelona. Moritz va adquirir l'any 1881 el número 39 de la ronda de Sant Antoni i va encarregar-ne una reforma a l'arquitecte noucentista Ramon Puig i Gairalt l'any 1924. L'any 1892, Moritz va fer construir segons el projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals l'edifici del número 41 de la ronda de Sant Antoni, l'únic de la ciutat que posseeix motius cervesers esculpits a tota la façana: flors de llúpol, espigues d'ordi i un gran Gambrinus la corona. L'any 1895 Moritz va comprar l'edifici del número 43 i en va fer la reforma arquitectònica l'arquitecte Narcís Mundet un any després.
Aquest conjunt de tres edificis, on hi ha -al subsòl i a les plantes baixes- l'antiga fàbrica de cervesa i habitatges, tornarà a ser la seu corporativa de la cervesa Moritz. Però també acollirà un nou centre d'oci i cultura relacionat amb aquesta marca de cervesa.
El projecte de restauració de l'antiga fàbrica l'està dirigint el prestigiós arquitecte francès, autor de la Torre Agbar, Jean Nouvel (a la foto). La intenció dels Moritz és, d'una banda, conservar el valuós llegat d'arqueologia industrial que ha deixat la fàbrica en aquestes tres finques, i de l'altra, transformar-lo en una mena de museu, laboratori, centre d'oci i de cultura que tindrà entre 4.500 i 5.000 metres quadrats. Al subsòl dels edificis estan recuperant els antics tancs de formigó armat en els quals s'emmagatzemava la cervesa, els cellers amb voltes úniques a Barcelona, i els passadissos de treball en els quals desembocaven els tancs. I amb tot això, alguns elements que han suposat autèntiques troballes, com unes columnes que decoraven l'ambient i unes bigues de ferro del segle XIX. Tot molt ben conservat. Jean Nouvel explica
que precisament el que el va motivar d'aquest projecte va ser «donar nova vida a aquests murs i el fet de considerar que es tracta de la Barcelona més amagada». L'arquitecte comenta que més que en un projecte de restauració pur i dur, ell està treballant més aviat «per una història de mutació, pel fet, no de construir un espai, sinó de modificar un espai general, de modificar un temps». I hi afegeix: «Aquesta idea de ressorgiment, de Fènix que reneix de les seves cendres, és el que més m'ha fascinat.»
Una mena de laboratori
El resultat es podrà veure d'aquí a uns mesos. El projecte cultural inclou la creació d'una planta d'elaboració a petita escala però d'alta tecnologia, que el públic podrà visitar. La idea és que la cervesa que es produeixi abasteixi el complex cultural que s'hi instal·larà. En aquest petit centre d'elaboració, que farà les funcions de museu i laboratori, s'hi faran les proves de nous productes i seran els barcelonins que el visitin els que tastaran les noves fórmules i avaluaran el resultat abans que es llancin a la fabricació industrial.
A l'antiga fàbrica s'instal·larà un restaurant amb diferents espais gastronòmics. I Moritz, per completar la faceta cultural del projecte, ha patrocinat un curtmetratge que està rodant el director català Bigas Luna
Rosa Díaz per a El Punt Digital
L'amistat amb Joan Gamper i altres curiositats
Nombroses curiositats envolten la història de la cervesa i la fàbrica Moritz:
Can Barça. La família Moritz va obrir l'any 1897 la Cerveseria Moritz en un local proper a la fàbrica, a la cantonada dels carrers Sepúlveda amb Muntaner. Aquest establiment es va fer molt popular. Tant és així que durant la primera dècada del segle XX es va convertir en la seu del Futbol Club Barcelona. S'hi reunien els jugadors després dels partits i s'hi celebraven els actes del club. L'any 1910 aquesta cerveseria va ser l'escenari de la segona elecció de Joan Gamper com a president del Barça, possiblement per l'amistat que unia el fundador del Barça amb la família Moritz. Una llegenda urbana de l'època diu que en aquest establiment s'hi servia una cervesa tan fresca perquè el servei es feia a través d'uns tubs subterranis que unien la fàbrica amb el local.
Cervesa reial. Els anys vint van ser una època d'enormes èxits per a Moritz. L'any 1926 aquesta era la marca de cervesa que es consumia a la casa reial.
Medalles. Es diu que Louis Moritz, un immigrant alsacià fill de fabricants de cervesa, va ser pioner a Catalunya en la fabricació de cervesa. L'any 1877 la seva indústria va rebre la medalla de bronze a l'Exposició Vinícola Nacional. L'any 1888 cerveses Moritz va obtenir la medalla d'or en l'Exposició Universal de Barcelona. L'any següent, a l'Exposició Universal de París, va rebre la de plata.
Patent. L'any 1929, Mortiz va patentar un revolucionari sistema per refrigerar la cervesa a diferents països europeus
Text extret de vilaweb
