L’11 de setembre del 2001 tothom recorda on era. Jo també. Era l’aniversari del meu tiet i dinàvem en un restaurant amb la família. En acabar, el meu germà, la seva parella i jo vam tornar a casa, sense saber encara què estava passant al món. Quan vam posar les notícies, vam quedar clavats davant la pantalla. L’ensorrament de les Torres Bessones, la pols, el caos… El món s’havia trencat.
Però el que realment ens va deixar trastocats no van ser només les imatges tràgiques, sinó un detall insòlit que TVE va emetre aquella nit, al resum informatiu de les 21 h. Com que no disposaven d’imatges pròpies, van fer servir material de cadenes nord-americanes, com molts mitjans. Però entre tall i tall, enmig de la cronologia de l’atemptat, va aparèixer durant menys d’un segon la imatge del Christopher Reeve —el Superman del cinema— en cadira de rodes. Un fotograma fora de lloc, perdut entre les explosions i l’horror.
Ens vam mirar incrèduls. Tots tres ho havíem vist. No era una il·lusió. Va ser un impacte estrany i desconcertant. Què hi feia Superman, vulnerabilitzat, entre les imatges d’un atac al cor dels Estats Units? Era una errada tècnica? Un accident d’edició? O... un missatge simbòlic?
Durant anys, quan explicàvem aquella escena, molts dubtaven. Ens miraven amb cara de "això us ho heu imaginat". Però no, no ens ho vam imaginar. Fa poc, el meu germà va trobar la gravació. El fragment existeix. És real. I us el compartim perquè pugueu veure-ho amb els vostres propis ulls.
Jutgeu vosaltres mateixos (minut 5:19). Casualitat o missatge subliminal intencionat?
