Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes!
Ja ens hi acostem, ho estem tocant, acariciant. Ara comença la fase decisiva, aquella on hem de ser més forts. Just després de l'atac final, de la impotència més absoluta, ens voldrán comprar. Hem de ser forts i rebutjar les engrunes, ara volem el pa sencer! volem la nostra llibertat!
El món ja sap què volem, el món ha vist com actuem, quin és el nostre tarannà. Ara depèn única i exclusivament de la nostra capacitat per no defallir, per no deixar-nos impresionar, per entendre que el nostre "rival" té molt de poder i actuarà en conseqüencia. És ara o mai!
Orgullós com mai de la meva terra, irradio alegria veient el resultat de tants i tants esforços de molta gent els darrers anys, esforços altruistes, esforços de soca-rel. Som un exèrcit de persones, som un exèrcit de pedra picada. I per sobre de tot, som gent democràtica, oberta i integradora.
Ara va de veres companys, ara comença el final del principi.
Moltes gràcies a tota la gent que ha fet possible la Via Catalana, una Diada per la Història; entre ells L'Andrea, el Dan, la Montse i especialment el Josep, que va copsar uns instants en el temps al Tram 212 i al món.
