Molta gent em considera radical. Potser perquè fa molts anys que sóc independentista, però obvien que no ho sóc per herència familiar ni per mimetisme amb la societat. Durant molts anys i amb la paciència esgotada he tingut moments d'il·lusió pensant, que algun dia, España ens estimaria i el meu independentisme fugiria. Però sempre la il·lusió es trencava i tornava la meva catalanitat de forma més combativa. Un personatge històric que il·lustra molt bé el meu sentiment és Francesc Macià.
Sempre els hi dic als meus contertulians, que s'oposen a la llibertat de Catalunya o que no la veuen clara, que la diferencia entre ells i jo rau en la paciència. Jo la vaig perdre fa temps i ells encara l'han de perdre. Sembla que l'11 de setembre de 2012 molta gent la va perdre definitivament.
Avui, el MHP Artur Mas ha anat a Madrid, s'ha plantat allà i ha explicat perquè hem arribat fins aquí. Jo sempre critico Convergència i Unió, els hi tinc un odi exacerbat. Avui, em trec el barret. Avui, he vist un President empàtic, un President moderat però ferm amb les seves idees. Un President que em fa sentir-me orgullós de ser català. Avui, Senyor Mas li retorno la confiança personal i per tant el qualificatiu de Molt Honorable President. També li diré que sóc un il·lús, una persona que s'il·lusiona amb facilitat i que això m'ha reportat molts desenganys. Espero que no sigui un més de la llista. Sàpiga que no m'agrada el seu partit, que no m'agraden gens els interessos que defensen dins d'aquest petit país, però que en el tema Nacional, si segueix així, sempre obtindrà el meu reconeixement, i si cal, el meu suport.
