"Els llibertaris representaven el posat de la majoria dels anomenats revolucionaris, el seu odi a privilegis i la injustícia era absolutament genuïna. Des del punt de vista filosòfic, comunisme i anarquisme són pols oposats, i en la pràctica són per complet inconciliables. En la proposició d´una nova estructura social, l´accent comunista recau sempre en el centralisme i la eficiència i el accent anarquista, en la llibertat i l´igualtat." - (George Orwell)

Aquí us deixo unes dades per la reflexió. Les he extret del web Espai D i són de l’anuari 2010 de l’observatori Media.cat.

Són d’aquelles xifres que em recorden que de les dues vies que tenim per aconseguir la independència només una té garanties d’èxit.

  • La primera via passaria perquè els grups de poder d’aquest país fessin un cop de cap (“la Caixa”, el grup Godó, Abertis i tots els del pont aeri). Aquesta via ja veig que no podrà ser i en conseqüència hi ha partits que mai faran el pas definitiu ja que les seves campanyes electorals es doten d’ingressos que després han de tornar en forma de favors...
  • Així doncs, l’única i utòpica esperança és que els catalans deixin de votar partits que deuen “favors” per començar a votar partits que porten la independència en el seu programa. Aquesta via veient els precedents, també és fotuda. Però la crisi i la informació potser fan entrar en raó a tots aquells que pensen que España canviarà. Qüestió de paciència...

autopistes1

autopistes2

Per cert, recordeu que aquestes dades són del 2010... avui encara seria força més escandalós!
Bons Sant Jordi!

Joomla templates by a4joomla