L’altre dia em vaig topar amb un company de l’EGB. Vam decidir fer unes birres i explicar-nos com ens anava la vida. Després de les pertinents explicacions de feina i salut varem entrar de ple amb Catalunya. El company és independentista, però no veia cap mena de futur al projecte, no per la seva viabilitat sinó per l’onanisme de la societat catalana o el complex d’inferioritat que arrastrem des de fa 300 anys. Jo optimista de mena, il•lús i informat, li vaig assegurar que estava errat, que mai ho havíem tingut tant a prop i que veia una selecció catalana disputant els jocs olímpics de Madrid 2020. Que el procés no seria curt ni fàcil, però que la crisi ens anava a favor i que Espanya cada dia més ja no podia enganyar ningú. Són opinions però els qui treballem en difondre, els qui fem política de proximitat, no descansem mai. Hem de seguir, per explicar a tothom que no estem parats, que seguim en moviment. Que el Col•lectiu Emma, Reagrupament, les consultes per la independència, Solidaritat Catalana, l’Oriol Junqueras, El cas dels catalans, el diari ARA, el Cercle Català de negocis, Sobirania i Progrés, Òmnium Cultural, les CUP, I’m Catalan I love freedom, Cesk Freixas, Plataforma per la llengua, Jordi Bilbeny i el INH, Nació Digital, 10mil, ... i tants d’altres no parem, no descansarem ni un instant fins aconseguir-ho!
No queda tant, només creure i actuar en conseqüència!
