I ara que? És pregunta molta gent. Els esdeveniments són els que són. El fracàs de tots aquells que parlaven de federalisme, d'autonomisme, d'encaix a l'estat Espanyol, de viure bé i deixar les coses com estan... Ara que diran? Anem a buscar el concert econòmic? Farem trampes per no acatar la sentencia del Tribunal Constitucional? Seguirem sagnant i sagnant fins que no quedi res de la nostra nació?
Tots aquells que parlen d'utopia independentista, potser haurien de reflexionar... potser haurien de pensar si realment després de 30 anys de transició hem aconseguit un encaix o per altre banda hem retrocedit en el temps. Quin serà el discurs polític a partir d'ara?
Jordi Pujol ja reconeixia el seu fracàs a l'entrevista emesa a TV3. Ara, diu que moralment ja no pot anar contra l'independentisme.
Rafael Nadal, ex-director d'El Periodico i germà del conseller Joaquim Nadal (PSC) afirmava a la tertúlia d'Els Matins de Televisió de Catalunya que "els federalistes hem de reconèixer que hem estat derrotats".
Jordi Barbeta, cap de política del diari La Vanguardia, opina que “és més difícil aconseguir el concert econòmic que la independència”.
Ara que? Hem perdut la paciència ja? O encara volem patir uns quants anys més?
Jo només us puc donar un consell, aneu a la manifestació i desfogueu-vos tot el que pugueu, crideu, salteu i exhibiu les vostres banderes i quan ja no pugueu més, pareu i reflexioneu un minut. Serveix d'alguna cosa? - A part de treure tot el que tenim a dins - Ja us ho avanço jo, NO!
L'única cosa que realment podem fer, que realment pot ser útil. És anar a votar. I VOTAR INDEPENDÈNCIA. Més igual el partit, més igual si és de dretes o d'esquerres, més igual si mira amunt o avall... però si us plau que sigui INDEPENDENTISTA!
Us deixo les reflexions de L'Alfons López Tena, Ferran Requejo i Salvador Cardús.
