Ara fa un any i escaig una espurna s'apagava. Una espurna malmesa pels vots d'una societat catalana que entregava 33 diputats a un pinotxo en plena efervescència mentidera. L'article és titulava Ni som Ni serem.
El 13 de setembre una petita població, Arenys de Munt encenia una nova espurna, una espurna renovada, una espurna fruit de la societat civil. Ahir, vaig poder copsar que l'espurna fa foguera i que això, pot ser el principi d'un llarg camí. Cent seixanta-sis poblacions molt ben organitzades van fer una consulta amb un èxit aclaparador. És cert que només van votar 200.000 persones de les 700.000 que tenien dret a vot. Però la meva lectura va més enllà, vàrem aconseguir un ressò internacional inaudit, des de Russia als EEUU tothom va esmentar la gran gesta que suposava que la gent del carrer s'organitzés per fer una cosa així. La meva lectura amb diu que l'entusiasme creix dia a dia, que molts municipis volen participar en les properes consultes (Barcelona, Girona...), que la societat independentista està canviant el seu discurs, ara ja no discutim si esquerra o dreta, si carregem cap un cantó o cap a l'altre, ara és moment d'unir-se, de fer pinya per aconseguir un objectiu.
No oblidem que l'únic president d'una comunitat autònoma que va proposar fer un referèndum va rebre unes pressions dignes d'un Estat on la democràcia i els drets humans importen ben poc. On tot un parlament a Madrid li van tombar un estatut pel sol fet que portava un dret universal en el seu articulat. El dret a l'autodeterminació. El dret a poder convocar un referèndum. Lluitar per això és tenir dignitat, lluitar per això és lluitar per un món més just. Catalunya ha demostrat amb aquestes consultes que això no es pot negar a una població, que el poble és sobirà i ho serà sempre.
Ara toca seguir posant llenya a la foguera, ara toca produir un incendi. Però un incendi controlat, un incendi amb informació. Explicant a la gent, el perquè volem ser independents, els beneficis de poder legislar les nostres lleis, el beneficis de no tenir que demanar permís per fer qualsevol cosa, els beneficis econòmics, els beneficis de poder tenir dignitat. Els beneficis de poder tenir veu a Europa (si és que això és un benefici) i el món. Hem de fer pedagogia, ja que molta gent ignora per complet les aberracions que comet l'Estat espanyol a Catalunya.
Ahir, el diari Le Monde parlaven de la Nació catalana, aquí a la península, el Constitucional opina que no ho som... s'ha d'explicar, s'ha d'informar. Els EEUU opinen que Colom era català, aquí a la península ensenyem els nostres fills que era Genovés, o en tot cas, que no era català. Tots els juristes internacionals no poden entendre com algunes empreses catalanes se'ls nega el dret a la lliure associació (seleccions esportives), aquí a la península, s'utilitzen tots els mecanismes polítics per evitar-ho. A tot Europa (tret d'un parell o tres de països) els aeroports estant descentralitzats. Aquí, a la península, només ens deixen retular els cartells. Voleu dignitat?
Només demanem un sol dret, el dret a poder elegir. Potser volem seguir en aquest Estat, potser no. Però en qualsevol cas, això nomes ho podem decidir nosaltres.
"Primer t'ignoren. Després es riuen de tu. Després t'ataquen. I aleshores guanyes."
Mohandas Gandhi
