"I no oblidem que tota coacció, tota explotació nacional, ha estat exercida en el nom d´Espanya, el mite sagrat. Per això, no pot haver-hi a Espanya una revolució que mereixi el nom de tal, sense fer esclatar prèviament el mite". (Josep Armengou, escriptor català)
Avui, probablement en aquests instants m’ha tocat llegir un discurs per un gran amic, la veritat és que porto uns mesos capficat amb que puc expressar-li el dia de la seva boda, finalment i com deia un amic “quan es tracta d’amistat les paraules surten soles...” i així ha estat:

Encara recordo el dia que el Nacho em va dir que es casava, va ser en un Bar de Gràcia i el primer que em va passar pel cap va ser com em vestiria. Molts us preguntareu el perquè; se suposa que quan un gran amic es casa el primer que es pensa és en la seva felicitat, ja que és una aventura rica d’experiències i que es pren amb molta il•lusió. Però tornant a la vestimenta... ara ja fa uns quants anys (uns 6 o 7 aproximadament) quan ell i jo érem més jovenets i eixelebrats varem acordar com aniria vestit en el cas que algun dia ell trobés una dona amb qui compartir un projecte de vida. Evidentment, la nostre curta edat ens va fer arribar a una proposta un xic estrambòtica que, com podreu comprovar en el dia d’avui, no s’ha fet efectiva. Volia comentar aquests fets, ja que d’alguna manera, sento que amb aquest discurs quedem en pau.

Avui estem aquí per celebrar l’amor de la Montse i el Nacho i per celebrar-lo que millor que la companyia d’amics i familiars, és per això, que m’agradaria parlar sobre l’amor i l’amistat, conceptes difícils d’expressar en paraules i que moltes vegades El Nacho i jo hem parlat durant hores i hores. Per expressar aquest sentiments m’agradaria llegir-vos un fragment d’un text de Francesc Pujols, que diu així:

“ A desgrat d’ésser poeta i filòsof, no us parlaré de l’amor ni amb el cor ni amb el cap, sinó que us en parlaré senzillament com a amic, amb l’esperança de fer-vos veure, si puc, la semblança i la diferència que hi ha entre l’amor i l’amistat, aquests dos sentiments que jo crec haver descobert que essent iguals en la qualitat, només es diferencien en la quantitat.

L’amor és una amistat absoluta i l’amistat un amor relatiu.

Tant els enamorats com els amics, tenen desig de veure’s. La diferència està que els enamorats es volen veure sempre i els amics només de tant en tant. Els qui s’estimen per amor no poden passar ni un dia sense veure’s, mentre que els qui s’estimen per amistat poden passar dies, mesos i fins anys, perquè no els ve d’un dia ni de dos ni de tres. L’amor és el desig de veure’s sempre i l’amistat el desig de veure’s de tant en tant. “

Finalment, i desprès d’haver llegit aquestes paraules, m’agradaria desitjar-vos que sigueu molt feliços en aquesta aventura i que recordeu sempre que tant l’amor com l’amistat són valors que si cultiveu i regueu sempre seran presents en les vostres vides.

Joomla templates by a4joomla