"Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si corregeixes, corregiràs amb amor, si perdones, perdonaràs amb amor" (Tàcit, historiador romà)
Feia molt de temps que no sortia d’un partit tant enfadat com ahir... Si!, el Barça va eliminar el Chelsea, varen fer un partit amb molt de cap, amb una defensa soberbia i un atac poc incisiu però molt insistent. Vaja, el que tothom reclamava a Rijkaard l’any passat a Stamford Bridge...
I doncs, quin és, el motiu de la meva ambivalència? El Futbol! Ahir, una vegada més no va triomfar, no puc entendre quin romanticisme més estrany envolta aquest esport, per una banda tenim un equip (Chelsea) que practica un futbol patètic, rocós, covard i totalment avorrit, esperant el descuit del rival per clavar-li una punyalada mortal. Es un futbol que dona bons resultats, de fet, hi ha molta gent al món que els agrada aquest estil, suposo que serà pel resultadisme existent i la vacil·lada posterior. Però jo no hi crec amb això, potser perquè sóc del Barça, i des que tinc us de raó he vist un equip que juga per l’espectacle, que busca la portaria contraria a cada partit, que intenta fer un joc vistós i bonic, que tant li fa si juga a casa o juga fora... ells al atac! tocant, tocant i tocant, que busca cracks com Ronaldinho que ens facin veure que el futbol per molt estudiat que estigui mai podrà fer res contra la màgia del qui estima la pilota, del qui la mima i la tracta com si del seu fill es tractés...

Tot això per dir-vos que no puc entendre com el Chelsea, ahir, va marxar del Camp Nou amb un 1-1, si bé, es veritat que ells van arribar més clarament a l’area del Barça (recordem Crespo), no van practicar un bon futbol, ni a la anada ni a la tornada, tot i amb això, podien haver passat.... això es el que amb posa de mala llet... i per “colmo” l’àrbitre els hi regala l’empat... perquè el futbol d’atac no triomfa contra la tirania global del futbol defensiu i la frase de “ganar a cualquier precio”... Ahir la davantera del Barça hagués tingut que posar una marxa més com varen fer a Stamford Bridge l’any passat i fotrals-hi un carro de gols! Però potser aleshores, el carro, en l’haguessin fotut a nosaltres, i jo... ara, estaria parlant de romanticisme i bon futbol, però fora de la Champions.....

En fi, el nostre camí cap a Paris segueix el seu rumb!

Visca el Barça i Visca El Futbol d’atac!

Per cert, aquesta es la cara, de la derrota....

Joomla templates by a4joomla