Aquest dimarts vaig anar al concert de Marlango al Palau de la Música. Vaig gaudir com mai duna infrastructura ideal per a la música independent, en un espai reduït però arquitectònicament preciós i amb una acústica extraordinària, un lloc on mai havia anat i, que sense cap mena de dubte, hi tornaré. Dit això, em centraré amb aquest grup que em va captivar, Marlango. Aquest grup està format per tres persones: una cantant (Leonor Watling), un pianista (Alejandro Pelayo) i un trompetista de New York (Oscar Ybarra), a part dels integrants del grup els acompanyen sempre un baix, un bateria i un guitarrista. Tot aquest arsenal dinstruments i la veu de la pròpia Leonor fan del grup una cosa especial, refinat i molt gustós per lorella, a més, a part dels instruments ja esmentats Oscar Ybarra també toca els bongos, així com Alejandro Pelayo toca la guitarra i el xilòfon. Tota aquesta explosió de sons ben coordinats i units al "xorro" de veu que té la pròpia Leonor et porten directament a un estat dexcitació permanent... de totes maneres, no deixa de ser, una opinió totalment subjectiva i fruit de la meva virginitat en el món dels concerts...
També, magradaria destacar la gratitud de tot el grup al Palau de la Música, el seu tribut a aquest meravellós edifici... fins i tot la pròpia Leonor va comentar que si per ella fos es quedaria a viure al Palau! Per cert, es va expressar durant molts moments de la nit amb un català molt correcte!
Així doncs, igual que vaig flipar amb
DJ Qbert en aquell impressionant concert de Scratch a la sala Apolo, ara he
flipat amb el concert de Marlango al Palau de la Música i no volia deixa passar
locasió per expressar el sentiment que vaig tenir aquest darrer dimarts.
Concert del 4 Novembre 2005
