"La bogeria és l'excepció en els individus, però la norma en els grups." - Friedrich Nietzsche
Som i Serem gent catalana...  Amb aquestes paraules i just abans de finalitzar el seu discurs al Congrés dels Diputats, Duran i Lleida expressava un sentiment que ens uneix... probablement sigui dels pocs punts en comú que tenim “políticament” parlant, però el discurs que va pronunciar ahir amb va deixar molt satisfet, de fet, es el discurs que jo esperava, un discurs intel·ligent i treballat, escombrant cap a casa i amb un tarannà Catòlic i de dretes però amb arguments sòlids e irrefutables!

M’agradaria d’estacar també en Carod Rovira, Manuela de Madre, Artur Mas i sobre tot a  Rubalcaba (Molt gran  la seva ultima intervenció!) també vull destacar a  Zapatero, aquest ultim, encara a dia d’avui segueix tenint la meva confiança, demà ja es veurà i l’historia en aconsella ser prudents....

Us deixo algunes “perles” de l’intervenció de Duran i Lleida, així com el text complet en PDF.

La Iglesia católica es “mater et magistra” (madre y maestra). Pues bien cuando algunos de sus dirigentes se suman con sus palabras a los azotes políticos que está recibiendo este proyecto de Ley Orgánica me parece imprescindible, humildemente, reclamarles y exigirles que relea y divulgue los discursos de Juan Pablo II ante la UNESCO el 2 de junio de 1980 o en la Asamblea de las NNUU el 5 de Octubre de 1995 sobre los derechos de los pueblos “la lengua y la cultura son la base de una nación”, decía el anterior Papa.

 Es un trámite correcto desde la perspectiva constitucional. Pretender que se tramite como reforma constitucional es tanto como pretender que se hubiera tramitado como reforma constitucional la LOAPA, la Ley del IRPF de 1978, o la Ley de Marcas, leyes que se declararon total o parcialmente inconstitucionales.

¿Por qué no explicar la verdad? ¿Tanto cuesta? ¿Por qué no afirmar que el poder judicial es y continuará siendo un poder judicial del Estado? Les remarco Señorías, que el Título III se rubrica como: “Del poder judicial en Catalunya” no “Del poder judicial de Catalunya.

Desde el ingreso de España en la Unión Europea ha recibido una clara solidaridad procedente de los países más ricos, de los que más aportan al Presupuesto comunitario. Ahora, tras veinte años de solidaridad, va a producirse una revisión de los flujos de capital que España recibe por ese concepto del conjunto de la Unión Europea. ¿Deja de ser por eso solidaria Europa? No, en absoluto.

 Carrasco i Formiguera, en el debate del Estatuto del 32 decía: “som i serem gent catalana, tan si es vol com si no es vol. Pues si lo hemos de ser, sí lo seremos ¿Por qué no habéis de tener vosotros la generosidad de dejarnos serlo, en aquella medida, en aquella proporción que Catalunya quiera serlo”. Es a partir de esta afirmación que añadía: “dejadnos también ser españoles”.

... (petit extracte)

Joomla templates by a4joomla