Reflexions pròpies

Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 03 Novembre 2005

Visites: 3247

Som i Serem gent catalana...  Amb aquestes paraules i just abans de finalitzar el seu discurs al Congrés dels Diputats, Duran i Lleida expressava un sentiment que ens uneix... probablement sigui dels pocs punts en comú que tenim “políticament” parlant, però el discurs que va pronunciar ahir amb va deixar molt satisfet, de fet, es el discurs que jo esperava, un discurs intel·ligent i treballat, escombrant cap a casa i amb un tarannà Catòlic i de dretes però amb arguments sòlids e irrefutables!

M’agradaria d’estacar també en Carod Rovira, Manuela de Madre, Artur Mas i sobre tot a  Rubalcaba (Molt gran  la seva ultima intervenció!) també vull destacar a  Zapatero, aquest ultim, encara a dia d’avui segueix tenint la meva confiança, demà ja es veurà i l’historia en aconsella ser prudents....

Us deixo algunes “perles” de l’intervenció de Duran i Lleida, així com el text complet en PDF.

La Iglesia católica es “mater et magistra” (madre y maestra). Pues bien cuando algunos de sus dirigentes se suman con sus palabras a los azotes políticos que está recibiendo este proyecto de Ley Orgánica me parece imprescindible, humildemente, reclamarles y exigirles que relea y divulgue los discursos de Juan Pablo II ante la UNESCO el 2 de junio de 1980 o en la Asamblea de las NNUU el 5 de Octubre de 1995 sobre los derechos de los pueblos “la lengua y la cultura son la base de una nación”, decía el anterior Papa.

 Es un trámite correcto desde la perspectiva constitucional. Pretender que se tramite como reforma constitucional es tanto como pretender que se hubiera tramitado como reforma constitucional la LOAPA, la Ley del IRPF de 1978, o la Ley de Marcas, leyes que se declararon total o parcialmente inconstitucionales.

¿Por qué no explicar la verdad? ¿Tanto cuesta? ¿Por qué no afirmar que el poder judicial es y continuará siendo un poder judicial del Estado? Les remarco Señorías, que el Título III se rubrica como: “Del poder judicial en Catalunya” no “Del poder judicial de Catalunya.

Desde el ingreso de España en la Unión Europea ha recibido una clara solidaridad procedente de los países más ricos, de los que más aportan al Presupuesto comunitario. Ahora, tras veinte años de solidaridad, va a producirse una revisión de los flujos de capital que España recibe por ese concepto del conjunto de la Unión Europea. ¿Deja de ser por eso solidaria Europa? No, en absoluto.

 Carrasco i Formiguera, en el debate del Estatuto del 32 decía: “som i serem gent catalana, tan si es vol com si no es vol. Pues si lo hemos de ser, sí lo seremos ¿Por qué no habéis de tener vosotros la generosidad de dejarnos serlo, en aquella medida, en aquella proporción que Catalunya quiera serlo”. Es a partir de esta afirmación que añadía: “dejadnos también ser españoles”.

... (petit extracte)

  DuranCongrés (61.41 KB)

Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 02 Novembre 2005

Visites: 3275

Primerament, tinc clar que serà un altre portàtil. Pel preu que van i per les característiques que té un de normalillo, val la pena.

En segon lloc, tinc clar que ha de suportar bé un Linux. No tinc ni idea de quin (Linux o FreeBSD) però sé que a partir d'ara serà el sistema operatiu per defecte.

En tercer lloc, vull RAM per un tubo i Disc dur quasi infinit. Vull una bateria que te cagas i conectivitat (wireless, bluetooth, USBs i Firewire). El reste més ben igual. No grabo DVDs, no grabo masses CDs, no jugo a res... Una VGA normaleta i un processador que mogui bé les coses, però poca cosa més.

En quart lloc, m'agradaria que fos petit. sé que és un conyàs treballar habitualment amb una pantalla petita, però allà on puc anar put tenir una consola standar (teclat pantalla i ratolí), i prima el poc volum sobre la usabilitat (fins a certs límits, s'entén). Havia pensat un 12 polzades, encara que més de 14 polzades segur que no... màxim 15 polzades, i obligatori 4:3 (Sóc bàsicament programador, i les pelis les miro a la pantalla de la TV).

I en cinqué lloc... el tema peles. No tinc els diners per a un portàtil. Ni ara ni en un temps. Però potser em podria posar a pagar-lo a plaços però màxim 3 plaços (per exemple). Tot i aixó el pressupost ve a ser 1200 euros. Sé que amb això podria trobar una bona oferta, però les he mirat i no cumpleixen.

Vist això, el problema que hi ha és que el que hi ha al mercat que ho compleixi tot, no hi ha res (de què carai m'extranyo?). Però ho podem dividir entre els que són bones ofertes però són entre 14 i 15 polzades i els que són bones ofertes però entre 1700 i 2300 euros... i amb això em compro una moto :-) Si vull alguna cosa petita, com un 12.1 polzades, les màquines estan limitadetes (512 MB RAM, 60 Gigas, ...) o surten massa cars pel que són (1600 - 2100 euros). Fins ara he mirat Acer, Toshiba i Dell, i la sensació és decepcionant... No em torno a comprar un Ahtec. I la pregunta... i un Mac ? Mentre dinava ho hem estat comentant, i mala màquina no és. I encara que 1400 euros per un 12.1 polzades no està malament, em maten dos punts: no és una super màquina i no sé si em penediré de no haver agafat un x86. Per altra costat, avui he vist una oferta al Mediamarkt (merci Juli) d'un Siemens que no està gens malament. És d'aquelles ofertes que et claven els peus i et capgiren la truita... 2048 MB RAM! 2 Ghz! 100 Gigas! 1300 euros!!!!!!... mmmmmm ... Llàstima que no és un 12.1... Uff!! No està gens malament!!!

Què faig?? Tiro per terra la idea del 12.1? Em llanço a un Mac? Deixo passar la oferta de 2048 MB RAM?

Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 28 Octubre 2005

Visites: 2935

Ep, ruig!Vaig dir que escriuria i ja veus, ho faig. El que hem vist aquesta nit s'ho mereix. Hem vist el ionqui català/espanyol més penjat que no sé què, i el congolès, més negre que el carbó que parlava un català més digne que la majoria de la gent que conec.

I diràs: i què?

Doncs sí, i què. A prendre pel cul els que volen que aparegui la discòrdia entre persones decents, els que volen decidir a qui he d'odiar. Sí, odiar! No som bons de neixement, per naturalesa, però ens mereixem decidir qui no mereix que li diem bon dia, ni li deixem propina, ni li donem les gràcies!

Conclusió: absurda, però meva, per tant la defensaré a mort: cal un grup terrorista que es dediqui a eliminar gilipollas. Interessats contactar amb mi, us puc donar adreces i matrícules de cotxes.

Ale, gora herri catasuna.

PD: the sonics, un descobriment musicalk que he fet avui. M'ha costat 13 euros de descobrir, però em compensa.

Apa, salut!

Detalls

Categoria: Reflexions pròpies

Publicat el 27 Octubre 2005

Visites: 2861

Avui m’han passat un parell de coses tristament indignants:

La primera:
[
La Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), que preside José María Aznar, ha publicado un estudio firmado por el abogado y ex diputado del PP Jorge Trías Sagnier que asegura, entre otras cosas, que el Estatuto catalán constituye "la puerta legal para la futura ampliación del matrimonio a uniones poligámicas como las que autoriza la religión islámica"