Reflexions pròpies
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2900
Avui sobre les 18/19 hores de la tarda coneixerem quina seu ha estat elegida pel COI. Des de somiserem volem recolzar especialment una candidatura, Rio de Janeiro!
Els motius són els següents:
- Perquè no s'han fet mai unes olimpíades a Sud-amèrica.
- Perquè necessiten l'impuls econòmic que representa organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud.
- Perquè als nord-americans ja n'han fet moltes.
- Perquè Tōkyō és a prop de Beijing i per aquella zona ja s'han fet uns Jocs Olímpics fa poc. A més, ja en van organitzar uns el 1964.
-
Perquè des del 1952 mai cap continent no ha repetit en uns Jocs Olímpics d'estiu:
1952 - Europa (Hèlsinki)
1956 - Austràlia (Melbourne)
1960 - Europa (Roma)
1964 - Àsia (Tòquio)
1968 - Amèrica (Ciutat de Mèxic)
1972 - Europa (Munic)
1976 - Amèrica (Mont-real)
1980 - Europa (Moscou)
1984 - Amèrica (Los Angeles)
1988 - Àsia (Seül)
1992 - Europa (Barcelona)
1996 - Amèrica (Atlanta)
2000 - Oceania (Sydney)
2004 - Europa (Atenes)
2008 - Àsia (Pequín)
2012 - Europa (Londres)
- Perquè Madrid és la capital d'España, símbol denigrant per l'esport, en clara referència a les seleccions catalanes. Perquè es destinaran recursos increïbles a una capital ja prou engreixada. Perquè sempre s'han dedicat a boicotejar qualsevol aspiració sociocultural a nivell internacional de Catalunya. Perquè les anteriors seran a Londres. Perquè van enviar espies a Rio de Janeiro. Perquè igual que vaig boicotejar Beijing per falta de drets humans ara boicotejo Madrid per la mateixa raó.
Per tot això, FORÇA RIO!
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 2718
Recullo aquesta perla que ens mostra com viu cada mitjà de comunicació, el referèndum d'Arenys de Munt. Documents com aquests em fan reflexionar sobre la importància de tot el que consumim, en aquest cas, la televisió. Per sort alguns podem elegir, d'altres ho tenen més complicat.
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3050
Avui és el dia de Catalunya. Avui cel.lebro les meves arrels. Avui sento que necessitem justícia. Avui reclamo la veritat!. Avui Pau Casal a l'ONU em ve a la memòria. Avui Cristòfor Colom em descobreix la seva catalanitat (gràcies Jordi Bilbeny). Avui presento els meus respectes a Francesc Macià. Avui Quim Monzó em recorda l'història de la literatura/cultura catalana (fira de Frankfurt). Avui Francesc Pujols em recorda aquella frase... "El pensament català rebrota i sobreviu als seus il·lusos enterradors". Avui L'Arnau de Capellades em recorda l'ignorància de TeleMadrid amb aquell reportatge sobre Catalunya i la seva llengua. "Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància!". Avui recordo a Moritz i Gamper. Avui s'encongeix el meu cor en veure Catalunya bombardejada. Avui l'hoquei i el Rugbi em recorden que España hi ha rancor, hi ha odi. Avui Juan Carlos Cabrera Moreno (lingüista espanyol) em dona esperança (pedagogia). Avui sento que les institucions catalanes no fan prou per recordar-me la meva història. Avui podria estar tot el dia així... però avui, més que cap altre dia, vull expressar el meu sentiment, i ho faig, perquè vull!
Avui sento, que encara no escric correctament el català...
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3127
Porto mitja vida reclamant a la societat Española pedagogia. Que persones del món cultural, literari, de l'espectacle, polítics, televisions publiques, mitjans de comunicació.... que algú, faci pedagogia a la seva gent, que s'expliqui tot el que s'estan menjant, que entenguin què defensen i com ho defensen... que no s'empassin qualsevol guirigall de qualsevol persona que intenta definir España com si només ell, tingués els coneixements per poder fer-ho i argumentant una superioritat inexistent.
Moltes gràcies Juan Carlos Moreno Cabrera (lingüista espanyol), almenys a tu, no crec que t'acusin de ser un nacionalista radical... realment necessitem/necessiten més gent com tu.
Gent com tu destrueix el meu sentiment independentista! Repeteixo, gràcies!
- Detalls
- Categoria: Reflexions pròpies
- Visites: 3047
Després de tants dies seguint el Barça (7 articles seguits), amb il·lusió i esperança de que arribés la final somiada, de que pogués gaudir de la meva clarividència i sort en aquest any –per cert, s'ha demostrat que així és- Finalment tot arriba... i a mi, déu n'hi do si m'ha arribat...
He de dir que Roma sencera era culé, i no em refereixo els nostres... sinó els romans. Des del dimarts pel mati quan anàvem esmorzar degudament equipats amb les samarretes del Barça la gent ens parava pel carrer per desitjar-nos sort. Ens deien que estaven amb nosaltres i que guanyaríem segur, jo el principi no entenia perquè tots i cada un dels romans anaven amb nosaltres, però després parlant amb gent de la terra em van explicar que feia molt anys va morir molta gent a mans dels radicals del Manchester en unes trifulgues entre tifosis i hooligans...
El dimecres Roma ja era blaugrana... això també em va sorprendre molt, jo pensava que veuria molts seguidors del Manchester amb les seves samarretes passejant el seu amor pel club. Els colors dels Red Devils no van sortir per enlloc... si, algun despistat, però poca cosa més... anaven d'incògnit, ja que d'anglesos n'hi havien molts però equipats molt pocs.
La Fontana di Trevi: Si alguna cosa m'ha deixat flipat tots aquests dies va ser aquesta meravellosa font que va ser presa des del dimarts fins el dimecres a la matinada per la culerada... amb càntics, estelades, bufandes i samarretes blaugrana... els guiris flipaven i jo també... el càntic? LA FONTANA ÉS BLAUGRANA, LA FONTANA ÉS BLAUGRANA!!!!!
La FINAL: De la final poca cosa tinc que dir, l'afició del Barça li va fotre una pallissa escandalosa a la del Manchester i de futbol... a partir del minut 10 tot es va tenyir de Blaugrana.
Així que després d'una setmaneta per Roma, de gaudir del Barça i d'aquesta ciutat que respira història pels quatre costats, Som i Serem torna a la normalitat i tanca aquest anecdòtic mes culé per tornar el dia a dia i els articles de política, tecnologia i qualsevol cosa que em passi pel cap...
Gràcies Barça! T'asseguro que mai oblidaré aquest any. Hi ha mesura que passin els anys la nostàlgia convertirà el 27 de maig de 2009 com un dels dies més gloriosos de l'història del Barça i jo podré dir que hi estava present.
Els Gladiadors d'en Pep (el video que va posar els jugadors abans de sortir el camp)
Edito: Per cert, ja m'oblidava... us deixo un enllaç del Facebook (per aquells que en tingueu) d'un colega que va assistir com jo a la Final de la Champions i va gravar en directe i força qualitat el gol de Messi i la posterior eufòria de l'afició!. Enllaç
Moltes gràcies Guillem!!!!!