Política
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 1918
Vagi per davant que el video que us poso, hi surt un personatge que m’agrada molt, però que no puc veure la seva formació política (SI). Bàsicament perquè es dediquen a usurpar i dividir tot el que faci olor a independència.
Dit això, m’agrada veure que al Parlament de Catalunya hi ha gent que no té por d’enfrontar-se al establishment i dir coses en un hemicicle, que un servidor es queda bocabadat. Sempre reclamem la política en majúscules, doncs bé, el video que veureu a continuació és d’aquells que recuperen la “credibilitat” de la política. Si més no, dels que proposen, investiguen i informen. Dels que usen els seus vots per deixar-ho tot igual, per ajudar els amiguets o tornar favors, la credibilitat segueix sent 0. Potser molts dels que critiquen haurien de veure les sessions parlamentaries abans de dir una cosa o una altra i abans de VOTAR una cosa o una altra. I repeteixo, a mi aquest grup polític no m’agrada. Com no m’agrada Ciutadans i crec que diuen coses molt interessants quan parlen de corrupteles o de temes socials.
Gràcies Alfons per ser tant clar en la teva exposició, de vegades sembla que aquestes informacions només es poden dir en tertúlies cerveseres o dinars d’amics.
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2015
¿Y si durmieras?
¿Y si, en sueños, soñaras?
¿Y si, en el sueño, fueras al cielo y allí cogieras una extraña y hermosa flor?
¿Y si, al despertar, tuvieras esa flor en la mano?
¿Ah, entonces qué?
Samuel Taylor Coleridge
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2116
Iniciativa interessant que fa dies que corre pel twitter, jo no penso fallar! És una vergonya que encara hi hagi gent en aquest país que sigui unionista. Realment no ho entenc, o tenen interessos econòmics o són literalment imbècils! Ens hi va el futur dels nostres fills, Catalunya serà Grècia o serà independent. Tots aquests unionistes poden viure en la misèria per sempre o unir-se a un projecte il•lusionant i esperançador. Ja no és una qüestió de Drets Humans o de democràcia (que també), és una qüestió de supervivència i ben estar. És per això, que jo i molta gent no pararem fins aconseguir-ho!
MANIFEST PER LA CONCENTRACIÓ CONVOCADA:
Des de 1714, quan les tropes de Felip V ens van acabar d’ensorrar, que el nostre Petit País va anant cap aquí i cap allà. De fet som un gran País, tenim la nostre llengua, tenim la nostre Cultura, tenim els nostres costums, tenim la nostra gent, tenim riquesa interior, però malgrat aquestes i moltes altres coses, continuem oprimits , trepitjats i menyspreats.
Tenim la nostre identitat, i la volem fer saber al món.
Però avui, no estem aquí per casualitat, avui estem aquí perquè ens volen deixar sense res, i estem cansats de veure passar el temps per davant nostre, i que els nostres polítics no facin res de res.
Hi ha gent que governa, hi ha gent que vetlla per nosaltres, per els nostres interessos, però la pregunta és: On són?? Estem sols, cavall sense genet, vaixell sense timó, i malgrat que el nostre poble i la nostre gent seguim en moviment, sembla ser que els que han de prendre decisions estan precisament fent tot el contrari.
Ja no ho demanem, ja no ho proclamem, ja no parem l’altre galta, ja no mirem cap a un altre costat. Exigim escoltar la nostra veu, que el País entengui on som, que sapiguem qui pren el timó del país.
La Independència no és un caprici, no és per gent concreta. La Independència és per que el país necessita tirar endavant, les seves empreses, els seus comerços, la seva gent. Volem tenir futur per els nostres fills, i el volem tenir dins un Estat Català. Volem parlar la nostra llengua, volem entendre la nostra gent.
Som i Serem!! Necessitem i volem que això sigui ara, no demà, que sigui ara.
El dia 5 de maig no comença cap camí, el dia 5 de maig volem que tothom sàpiga que el camí ha d’estar fet, estem a punt i estem preparats.
Catalunya el nostre país, Catalunya lliure!!
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 1945
Aquí us deixo unes dades per la reflexió. Les he extret del web Espai D i són de l’anuari 2010 de l’observatori Media.cat.
Són d’aquelles xifres que em recorden que de les dues vies que tenim per aconseguir la independència només una té garanties d’èxit.
- La primera via passaria perquè els grups de poder d’aquest país fessin un cop de cap (“la Caixa”, el grup Godó, Abertis i tots els del pont aeri). Aquesta via ja veig que no podrà ser i en conseqüència hi ha partits que mai faran el pas definitiu ja que les seves campanyes electorals es doten d’ingressos que després han de tornar en forma de favors...
- Així doncs, l’única i utòpica esperança és que els catalans deixin de votar partits que deuen “favors” per començar a votar partits que porten la independència en el seu programa. Aquesta via veient els precedents, també és fotuda. Però la crisi i la informació potser fan entrar en raó a tots aquells que pensen que España canviarà. Qüestió de paciència...
Per cert, recordeu que aquestes dades són del 2010... avui encara seria força més escandalós!
Bons Sant Jordi!
- Detalls
- Categoria: Política
- Visites: 2297
Sembla que darrerament arribo tard, potser és perquè he estat fora uns dies o perquè tinc projectes personals que em treuen molt de temps. El cas és que Catalunya no s'atura, empeny endavant amb la vista posada a un nou horitzó, un horitzó de llibertat.
Aquí us deixo un resum de l'entrega d'insígnies de la Fundació Catalunya Estat. M'agrada molt veure la normalitat d'aquests actes i com, a poc a poc, si sumen més i més persones.
Jaume Vallcorba, ha fet el lliurament de l'emblema d'argent de la institució a personalitats del món civil i cultural català com a reconeixement a la seva rellevància i tasca dedicada a Catalunya.
Les personalitats distingides amb l'emblema d'argent són les següents:
- Moisès Broggi. Metge cirurgià i un dels promotors de la Conferència Nacional del Sobiranisme.
- Oriol Domènec. Metge i promotor del Manifest 12 d'abril.
- Joan Blanch. Advocat i alcalde de Badalona els anys 1983-1999.
- Antoni Ma. Badia i Margarit. Filòleg i lingüista, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
- Salvador Cardús. Periodista, escriptor i rector de la UAB. Gran defensor de la llengua i la cultura catalana.
- Jordi Bilbeny. Escriptor i investigador. Cap de recerca de l'Institut Nova Història.
- José María Murià. Catedràtic d'història de la Universidad de Guadalajara (Mèxic).
- Jaume Manel Oronich. Polític i paer de Lleida entre els anys 1987-1989. Diputat de CIU a les eleccions al Parlament de Catalunya l'any 1988.
- Francesc Aguilar. Economista i membre de la Fundació LA CAIXA.
- Roderic Minguell. Empresari
- Xavier Marin. Empresari
- Antoni Serrahima. Empresari