Articles
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 2764
Després de tres dies copsant Londres. Un servidor torna esgotat de caminar i observar els diferents detalls que aquesta ciutat t'ofereix. Des de la cultura -bressol de teatres i musicals- fins els genials grafits que t'ofereixen els carrers més undergrounds de la ciutat. Passant pels sempre pressents monuments històrics o llocs turístic per antonomàsia. Tot això ben barrejat i degudament degustat amb petites càpsules... posat que la ciutat és tant gran, que és quasi impossible veure en tant poc temps.
Sempre dic que quan un torna de viatge manté durant un o dos dies una sensibilitat especial que només s'adquireix quan un viatge i que desapareix amb la rutina i els costums del dia a dia. Tot això ho explico perquè només tornar de Londres i encendre el meu PC em vaig topar amb aquest fabulós vídeo anomenat "Tacit" que ens ofereix una genial composició d'art. És realment sorprenent el bon gust que poden tenir els creadors del mateix al unir grafits, música, edició i gravació en una sola peça. Realment em va posar la pell de gallina i no volia deixar de compartir un curtmetratge de tanta categoria amb vosaltres.
Per cert, no us oblideu de fer clic el botó de Pantalla completa!!!
Beat13 / Lucy McLauchlan "Tacit" from Beat13 on Vimeo.
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 2852
Com tots sabreu, sóc un neòfit de la musica. Aquest fet no m’impedeix de tenir una especial sensibilitat cap a certs instruments. Un dels que més admiro, és el piano, però avui no parlaré del piano, parlaré de la guitarra.
L’altre dia, un company de feina em va alertar d’aquesta noia, -perquè sempre seran dones? Russian Red, Feist, la gran Regina Spektor...- bé, la qüestió és, que quan vaig veure aquesta em vaig quedar meravellat, ja m’havien dit que era molt acústica, i que la seva manera d’actuar era un miqueta.... diferent dels guitarristes normals... és per això que pot fer sons que jo no estic acostumat. Llegint una mica, he vist que ella originàriament tocava la bateria i que després es va passar a la guitarra, per això ara fa com una espècie de percussió, sempre que toca... es com si pogués fer uns loops en les seves cançons aprofitant que de vegades toca la guitarra com si d’un piano es tractés! Amb això aconsegueix sons que normalment no sentim en una guitarra però que són realment guapos!
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3032
Com sabreu aquesta tècnica consisteix en fer moltes fotografies d’alguna cosa movent-la una mica a cada fotografia, per així, mitjançant l’edició donar una sensació de moviment…
Aquesta tècnica sempre m’ha impressionat, requereix de moltes hores de feina però els resultat són sorprenents.
Aquí us deixo un impressionant vídeo de la cançó ‘Her morning elegance’ de Orien Lavie realitzat amb aquesta tècnica i dirigida per ell mateix i per Yuval i Merav Nathan.
- Detalls
- Categoria: Articles
- Visites: 3322
Severn Cullis-Suzuki va néixer el 30 de novembre de 1979 a Vancouver, Canada. És activista mediambiental i llicenciada en biologia evolutiva i ecològica per la Universitat de Yale.
Realment, aquesta dona és molt sorprenent. Mentre jo gaudia del Barça i les Olimpíades o jugava amb He-mans i clikcs de Playmobil. Ella ja feia 3 anys que havia fundat ECO (Environmental Children’s Organization) amb un grup d’amics de Vancouver. Amb aquest grup i només 12 anys d’edat es van desplaçar a Rio de Janeiro per assistir a un event anomenat “Earth Submit” que organitza l'ONU i que ha tingut dos edicions (1992 i 2000). Van participar 172 governs, entre ells 108 caps d'Estat o de Govern. Uns 2.400 representants d'organitzacions no governamentals (ONG) escoltaven i participaven, al costat de 17.000 persones en el Fòrum d'ONG que es va convocar paral•lelament i al que es va atribuir estatus consultiu.
Dit això, parlo d’aquesta dona perquè el seu discurs m’ha corprès, tenint en compte que només tenia 12 anys, que el va pronunciar davant de l'ONU sense ni immutar-se, que avui en dia, podria repetir-se i tenir la mateixa vigència que en aquell moment, i que el 80% de politics que conec, són incapaços de llegir un discurs com ho va fer aquella noieta. Per exemple Montilla o jo mateix en el casament d’un col•lega... i això que ja tenia una edat.
Aquell dia, Severn va silenciar tot l’auditori. Durant 6 minuts i escaig tots els assistents van reflexionar - almenys feien pinta de fer-ho- sobre la tristesa del comportament humà, en aquest cas, el seu comportament. És evident que NO va servir per res, ja que després de 16 anys seguim igual, però la puresa d’aquelles paraules haurien de commocionar les nostres consciencies i recordar-nos que ja fa molt de temps que ens adverteixen de les conseqüències dels nostres actes. Sembla que de moment no fem gaire cas...
STOP BREAKING IT!"
Gràcies Oriol per la teva aportació!